Oleguer de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
lloc de naixement, el 1060 no existia la corona d'aragó, Antoni de Bofarull escriu que es va nomenar arquebisbe de tarragona el 21-3-1118 |
||
Línia 9:
|data de naixement=[[1060]]
|data de mort=[[6 de març]] de [[1137]]
|lloc de naixement=[[Barcelona]] ([[Comtat de Barcelona]]
|lloc de mort=[[Barcelona]]
|enterrat a=Capella del Sant Crist de Lepant, [[Catedral de Barcelona]]
Línia 27:
Fill de noble família va néixer a Barcelona amb el nom '''Oleguer Bonestruga'''. El seu pare era secretari del [[comte de Barcelona]] [[Ramon Berenguer I]]. La seva mare, Guilia, descendia de la noblesa goda. Educat a l'escola de la catedral, en va ésser prevere i [[canonge regular]] del capítol de la [[Catedral de Barcelona]]. Fou prepòsit de les canòniques de Barcelona i de [[Sant Adrià de Besòs]], i de la important canònica de [[Sant Ruf d'Avinyó]], on va ésser el prior. En tornar d'Avinyó, va fundar la col·legiata de [[Santa Maria de Terrassa]].
Sota [[Ramon Berenguer III]], és nomenat bisbe de Barcelona el [[1116]], essent consagrat pel cardenal llegat Boson a la catedral de [[Magalona]] ([[Provença]]), sota el papa [[Pasqual II]]. El [[1117]] va anar a [[Roma]] i va prestar obediència al papa [[Gelasi II]]. Amb la conquesta de [[Tarragona]], va ser investit [[arquebisbe de Tarragona]] el 21 de Març de 1.118, sense perdre per això la mitra barcelonina, i a partir d'aleshores va actuar com a metropolità amb plens drets, rebent a més, com a administrador eclesiàstic, els territoris de l'encara no restaurada diòcesi de [[Tortosa]].
Fou una personalitat cabdal del moment, amb gran influència en la política, bon conseller i col·laborador de [[Ramon Berenguer III]] i [[Ramon Berenguer IV]], als qui va aconsellar en els respectius enllaços matrimonials amb [[Dolça de Provença]] i [[Peronella d'Aragó]]. Va participar activament en la renovació que l'Església de Roma realitzà en aquest temps, per tal de tenir més independència del poder civil. Va tenir conflictes amb el [[comte de Tarragona]] [[Robert d'Aguiló]]. Li ha estat atribuït un paper preponderant el desembre de [[1134]] quan, juntament amb altres personatges civils i eclesiàstics, anà a Saragossa per posar pau entre el rei [[Ramir II d'Aragó]] i [[Alfons VII de Castella]].
| |||