|
* '''[[Salvador Alavedra i Invers]]''' (1959): Alavedra va aprofitar les obres d'urbanització del carrer Major de Sant Pere, la plaça del Rector Homs i el carrer de la Rectoria per realitzar una intervenció arqueològica que va demostrar que no només el conjunt episcopal disposava de restes arqueològiques, sinó també el seu entorn proper, que abastava una cronologia que va de l'època ibèrica a la romànica.{{Sfn|Garcia|Moro|Tuset|any=2009|p=25}}
* '''[[Jordi Ambròs]]''' (1975-1980): El [[Ministeri de Cultura d'Espanya|Ministeri de Cultura]] va patrocinar tres campanyes d'intervenció a les teulades de les esglésies, que van permetre descobrir el paviment de picadís original a Sant Pere i una part de l'absidiola central de l'absis. En la restauració de Santa Maria es van poder identificar les diverses etapes constructives i es va deduir que el volum de la nau central era l'original.
* '''[[Antonio Moro García|Antonio Moro]]''' (1982-1988): Un temporal de pluja, el 1982, va descobrir uns enterraments fins en aquell moment desconeguts, que va provocar una intervenció posterior el 1987, amb motiu de la urbanització del carrer de la Rectoria. Aquests enterraments permeten de nou analitzar tota l'estratigrafia de l'evolució del conjunt, des de l'època iberoromana fins al temps de la sagrera de Santa Maria.{{Sfn|Garcia|Moro|Tuset|any=2009|p=26}}
* '''Pla director''' (1995-1997): Amb les darreres grans intervencions, que es van iniciar el 1995, es va poder determinar que les esglésies de Sant Pere de Terrassa són hereves d'un conjunt episcopal complex del qual encara es conserven importants restes. També van permetre millorar la informació sobre les fases constructives i relacionar els edificis entre ells.{{Sfn|Garcia|Moro|Tuset|any=2009|p=26-27}}
=== Estructures inferiors ===
Les estructures inferiors localitzades correspondrien a un assentament de tipus rural, probable [[vil·la]], poc documentada malgrat l'associació de materials ceràmics deldels s.segles II i I a.C. a un conjunt de sitges i dòlia[[Doli|dolis]]. És interessant remarcar l'existència de materials anteriors al segle II a.C., procedents de les campanyes de [[Puig i Cadafalch]], factor que ha proporcionat arguments a la tradicional creença de la ubicació en aquesta zona del nucli indígena d'Ègara. Aquests materials no són associats, ara per ara, a les estructures conegudes. [[Pere de Palol i Salellas]] distingeix les següents construccions, posteriors a les restes d'una ''casa romana'': en primer lloc les restes d'un temple de tres naus, del qual tan sols se'n conserven les fonamentacions de columnes. Un segon temple d'una sola nau de 89,50 m d'amplada i 15 m de longitud, amb contraforts exteriors. Una tercera fase seria la corresponent a la basílica d'una sola nau, amb absis a l'est i una [[exedra]] al mur sud. Estaria pavimentada per un mosaic geomètric, datat per [[Xavier Barral i Altet|Xavier Barral]] com a pertanyent a mitjansmitjan del s.segle V d.de C.la nostra era, tal com succeeix amb la lauda sepulcral de Cecilià. A l'est d'aquesta es localitzaria un baptisteri amb edifici propi. Correspondria a la primera basílica episcopal. Una darrera fase seria l'ampliació del temple anterior a tres naus de 18.,50 m d'amplada, aprofitant-ne el mosaic en un primer moment ena la nau central, i pavimentant les laterals amb ''[[Opus latericium|opus testaceum]]''. Reformes posteriors van cobrir totalment aquest mosaic amb ''opus testaceum'', moment datat enals el s.segles VI-VII.
=== Zona exterior ===
Les campanyes més recents realitzades des de l'any 1982 per A.Antonio Moro,<ref>MORO, A. ''Memòries campanyes 1982-87-88'', ''Servei d'Arquitectura. Revisió Plantes Puig i Cadafalch'', [[Revista Terme]] núm. 2, p. 42-54.</ref> es van centrar ena la zona exterior de l'actual recinte monumental, al carrer de la Rectoria i la plaça del Rector Homs. Aquestes actuacions, junt amb la campanya efectuada per Salvador Alavedra, van documentar sectors de [[necròpolis]] amb una amplaàmplia cronologia. EnA la zona de la plaça R.del Rector Homs, es posaren al descobert (1959), unes 10 sepultures amb ''[[Tègula i ímbrex|tegulae]]'' a doble vessant, datades com a anteriors al segle III d.C. En elAl carrer de la Rectoria, A. Moro localitzà una sepultura enamb ''tegulae'' a doble vessant, orientada aal nord, amb [[Aixovar funerari|aixovar]] molt senzill (una agulla de bronze amb cap poligonal), i associada aamb ceràmica comuna romana.<ref>MORO, A. ''Memòria de la campanya d'excavacions arqueològiques a la Plaça del Rector Homs (Terrassa, Vallès Occidental)''. Mem. núm. 105, 1988</ref> També en aquesta zona es localitzaren dues sepultures més amb lloses, una de les quals és datada en un moment posterior al segle V. Respecte a la resta d'estructures localitzades endurant les darreres campanyes, cal destacar una sitja amb materials del segle II a. C. (C.de Campaniana[[ceràmica Acampaniana]], i un fragment d'[[Ceràmica àtica|àtica]]), i tres sitges més, amb materials corresponents al s.segle I. d.C., possiblement relacionades amb l'existència de la vil·la. Aquestes darreres estructures, excavades enal elcarrer c.de la Rectoria, han aparegut junt aamb vuit sitges medievals, amb ceràmica grisa, corresponents als segles XI-XII. En darrer lloc, cal destacar les troballes [[Epigrafia|epigràfiques]] i d'elements constructius aïllats, reutilitzats en el conjunt arquitectònic. Un pedestal en honor d'[[Antoninus Pius]] (CIl II 4494), i la inscripció dedicada a Quint GraniGranni Optat,<ref>{{ref-llibre|cognom=Alvarez|nom=Aureli|títol=Epigrafia romana de Terrassa|lloc=[Barcelona]|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Lletres, Dept. de Filologia Clàssica|any=1981|isbn=978-8460025009|url=https://books.google.cat/books?id=nMVKh-MqP5kC&pg=PA24&lpg=PA24&dq=Quint+Grani+Optat&source=bl&ots=rujCxInYe6&sig=FMXUUvBaA1wq6kzwSc55yMgJQA4&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiB04Smi8rJAhWD1hQKHRL8B-cQ6AEINTAD#v=onepage&q=Quint%20Grani%20Optat&f=false|consulta=7 desembre 2015|coautors=Georges Fabre, Marc Mayer, Isabel Rodà}}</ref> fill de Quint, de la tribu Galèria, [[duumvir]] d'Ègara, tribú militar, per la seva esposa GraniaGrànnia AnthusaAntusa (CIL 4495), corresponen als, fins ara, únics testimonis epigràfics que referencien l'existència del municipi romà d'[[Ègara]].<ref>{{ref-web|url=http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3319|consulta=29 novembre 2015|títol=Conjunt Arqueològic de Sant Pere d'Ègara|obra=Inventari arquitectònic de la Generalitat de Catalunya|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>
== Vegeu també ==
|
