Pharsman V: diferència entre les revisions

'''Pharsman '''o''' Pharasman V d'Ibèria''' (en—ფარსმან georgiàV :en ფარსმან Vgeorgià, llatinitzat ''Pharasmanes'')— fou un [[Regne d'Ibèria|rei d'Ibèria]] de la dinastia dels [[Cosròides]], que va regnar del [[547]] a [[561]].

Fill i successor de [[Bakur II d'Ibèria|Bakur II]], segons la Crònica georgiana hauria regnat 14 anys al curs dels quals haurien mort els ''Catholicos'' Samuel i Thawphetchag, que fou reemplaçat per Txirmag. La Crònica precisa també que « fins aquest temps els successors de [[Vakhtang I Gorgasali|Vakhtang]] van regnar en pau, i els fills, és a dir els descendents, de Mihrdat obeïren als de Vatxe (els [[guaràmides]] obeïren als cosròides) ».

El rei Pharsman V hauria demanat als perses llibertat de culte pels georgians. La Crònica georgiana indica que en aquest temps els grecs estaven ocupats pels atacs dels seus enemics occidentals <ref> es tractaria de les expedicions fetes per l'emperador [[Justinià I]] a Itàlia contra els ostrogots entre 535 i 555</ref> i no podien ajudar als georgians a resistir als perses. El rei persa hauria acceptat de respectar les esglésies contra la constitució de llaços de vassall de Pharsman V envers el xa. Des d'aquest moment el regne fou gairebé una província persa, amb molt poca autonomia.

La Crònica acaba dient que a partir d'aquest moment la família de « Vakhtang » es va dividir, els "fills" de [[Vatxe II d'Ibèria|Vatxe II]] estaven sotmesos als persas i els de Mitridates o Mihrdat restaren fidels als grecs.

Pharsman V va tenir com a successor al fill del seu germà de nom desconegut, [[Pharsman VI d'Ibèria]].

==ReferènciesBibliografia==