Cançó de Nadal (Dickens): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link FA template (handled by wikidata)
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Charles Dickens-A Christmas Carol-Title page-First edition 1843.jpg|right|thumb|300px|La primèra edició de ''A Christmas Carol'' (''Cançó de Nadal'') de l'any 1843.]]
'''''La Cançócançó de Nadal''''' ('''''A Christmas Carol''''' en [[anglès]]) és una novel·la escrita per [[Charles Dickens]] el [[1843]] que va tenir un gran èxit des del moment de la seva publicació, èxit que ha propiciat adaptacions a diversos mitjans i múltiples reedicions. El 2000, ha sigut traduït al català per [[Lluís Nonell i Brunés]].{{sfn|Dickens, Canço de Nadal}}
 
== Argument ==
Línia 6:
 
== Anàlisi ==
La història contraposa explícitament l'egoisme, el treball desmesurat i l'[[avarícia]] a l'esperit de Nadal, en una crítica a les relacions socials sorgides de la [[revolucióRevolució industrial]]. Apareixen alguns dels temes recurrents en Dickens, com la [[infància]] pobra i treballadora, que reapareixerà aen ''[[Our Mutual Friend]]'', o l'avarícia, present aen ''[[Oliver Twist]]''. La crítica a les condicions de vida del nou capitalisme està present aen tota la seva obra.
 
Scrooge sembla ser l'encarnació de les teories de [[Thomas Malthus]],<ref>Frank W. Elwell, Reclaiming Malthus, 2 November 2001</ref> amb l'estereotip del jueu avar, ampliant un personatge menor aparegut aen ''[[Els papers del Club Pickwick|Els papers del club Pickwick]]'', Gabriel Grub. El classisme de Scrooge i la seva manca d'amor a la seva vida l'han portat a ser addicte al treball i insensible als altres, com mostra el fantasma del passat, en un retrocés a la seva infància, que explica part de la seva personalitat (era típic del [[realisme]] i, més endavant, del naturalisme incloure aquest llegat familiar com a justificació de la conducta present).
 
La novel·la va ajudar a tipificar els bons sentiments associats al Nadal, plasmat en múltiples obres posteriors, entre les quals destaca la pel·lícula ''[[Que bonic que és viure]]''.
 
La por a la mort com a motiu de canvi (amb avisos sobrenaturals inclosos) és un motiu recurrent ja des de l'Edatedat Mitjanamitjana i propi de la literatura religiosa, onen què Déu insta a expiar els pecats per evitar la condemnació eterna. El fet d'usar fantasmes ve de l'interès per l'espiritisme de finals de segle XIX i per influència de la literatura gòtica.
 
 
Línia 21:
L'obra va inspirar molts artistes que van adaptar l'obra per al teatre, musical, música de cambra...
* ''Scrooge'' (1935)
* ''Men of Goodwill: Variations on 'A Christmas Carol.'' (1947), composició per a [[Música de cambra|orquestra de cambra]] de [[Benjamin Britten]]
* ''[[Scrooge (1970)|Scrooge]]'' (1970), una versió musical protagonitzada per [[Albert Finney]] i [[Alec Guinness]]
* ''A Christmas Carol'' (1971), en dibuixos animats, amb un premi Oscar
Línia 38:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://en.wikisource.org/wiki/A_Christmas_Carol_(Dickens) ''Charles Dickens' "A Christmas Carol"]. Text de la novel·la en [[Viquitexts]] {{en}}.
* [http://es.wikisource.org/wiki/Cuento_de_Navidad_(Dickens) ''"Cuento de Navidad" de Charles Dickens'']. Traducció de la novel·la en [[Viquitexts]] {{es}}.
* [http://fr.wikisource.org/wiki?Conte_de_NoëL ''"Conte de Noël" de Charles Dickens'']. Traducció de la novel·la en [[Viquitexts]] {{fr}}.
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Canco De Nadal (Dickens)}}