Forma (art): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot substitueix 'sí mateix' per 'si mateix'
Línia 5:
Una forma a les [[arts escèniques]] pren sentit al [[obra de teatre|projecte escènic]] global, quan està associada a un contingut que es vol transmetre i es decideix com es vol transmetre en tots els sentits i elements individuals i de conjunt global, de l'[[espectacle teatral|espectacle]]. Inclou de manera concreta tota la part [[teatre físic|física]] i la [[posada en escena]], amb elements com l'[[escenografia]], el joc escènic i l'[[expressió corporal]] (de [[cos humà|cos]] i de [[veu]]) dels [[intèrpret]]s. La forma des del punt de vista abstracte inclou la [[dramatúrgia]], l'estructura i la composició de la [[ficció]], la segmentació espai-temporal de l'[[acció física|acció]] (nombre d'actes i [[escenes]], [[unitat aristotèlica]] o no, etc.) i elements del discurs, com les paraules, la [[Mètrica (poesia)|mètrica]], la [[retòrica]] o els ritmes. Així, la forma pot ser fragmentada, discontínua, assumida pel joc del narrador, etc.
 
La forma és única per a cada espectacle i és més precisa que el [[gènere teatral|gènere]] i l'estil. Per exemple, el [[teatre èpic]] de [[Berthold Brecht]] no és una forma per si mateix, que dóna lloc a una [[infinit]]at d'opcions, sinó que per a ser-ho cal descriure detalladament de quina manera aquest s'articula en un contingut precís, fins a concretitzar-la en una d'única. A l'exemple, dues opcions més detallades podrien ser "forma èpica brechtiana per a trencar la identificació i la il·lusió de un desenvolupament orgànic de la faula" o "forma èpica brechtiana del relat clàssic insert com a relat objectiu en tercera persona dins un teixit dramàtic i utilitzat per raons de verosimilitud", havent-hi moltes d'altres.
 
==Vegeu també==