Laringe: diferència entre les revisions

* '''Protecció durant la deglució'''. Els músculs laringis intrínsecs tenen una funció protectora, amb la qual la laringe protegeix els pulmons de la introducció d'aliments o líquids durant la deglució. Quan això passa, l'epiglotis es doblega cap enrere i forma un precinte damunt de la laringe per evitar l'aspiració de substàncies estranyes. A partir de l'observació ontogènica, es podria afirmar que la funció primitiva de la laringe seria la de protegir alsels pulmons de l'entrada de cossos estranys.

* '''Ajuda a l'augment del rendiment muscular'''. Existeix l'anomenat ''reflex de tancament per esforç glòtic'', que es caracteritza per una adducció tensa i uniforme de la totalitat de la laringe, incloent-hi tant les plecs ventriculars com els vertaders plecs vocals; és el que passa quan es fa un esforç físic important. Blocant la caixa toràcica, els músculs toràcics i de la part superior del braç obtenen una fermesa mecànica que permet a una persona aixecar, empentar, o realitzar qualsevol activitat que exigeix més força a la cintura escapular. També aen les activitats corporals que exigeixen una sortida brusca de l'aire, la laringe actua com un esfínter tancant, si cal amb molta força, la sortida de l'aire, per passar a alliberar l'aire expirat amb una gran pressió; ho podem observar en el tossir, esternudar i, a un nivell diferent, en els inicis de la fonació en la qual cal més pressió subglòtica. A més a més, quan la cavitat toràcica s'eixampla i es fixa, les vísceres abdominals es poden comprimir, la qual cosa ajuda a l'acte d'estossegar, defecar, orinar, etc.

És en la parla on la laringe assumeix tasques més delicades. Com la protecció de la via aèria i la regulació de la respiració continuen sent funcions vitals, això explica perquèper què algunes estructures filogenètiques més antigues són activades per estructures nervioses d'aparició posterior.<ref>{{ref-llibre|cognom=Arauz|nom=J.C.|títol=La voz normal|pàgines=15|lloc=Buenos Aires|editorial=Médica Panamericana,|any=1992|editor=Jackson-Menaldi|capítol=Anatomía y fisiología de la producción vocal}}</ref> Tot i que la funció respiratòria de la laringe és vital, la seva adaptació per a la parla ha estat fonamental en l'aparició de la societat i la cultura humana. La laringe és la font fonamental de les complicades i interminables cadenes de sons, base de la parla.<ref>Gray, 1992: 1358</ref>

* [[Músculs suprahioïdals]]. Com el seu nom indica, estan per damunt del nivell de l'os hioide i actuen principalment per elevar la laringe.

* [[Músculs infrahioïdals]]. Localitzats sota de l'os hioide, actuen com a depressors laringis.

El grup de músculs '''intrínsecs''', que tenen tots els punts d'inserció dins de la laringe, funcionen per donar a la laringe capacitats de tancament, emmagatzemar aire per sota del nivell de la laringe, evitar que substàncies estranyes puguin penetrar als pulmons i, també, capacitat fonatòria. Són els següents músculs següents:

* [[Múscul tiroaritenoïdal|Músculs tiroaritenoïdals]]. Constitueixen la porció muscular dels veritables plecs vocals o cordes vocals, i s'estenen des dels cartílags aritenoides fins a la superfície interna del cartílag tiroide. Està format per dues masses musculars o fascicles: el més mitjà o intern s'anomena ''múscul vocal'' perquè donen volum als plecplecs vocals; en contraure's escurça els plecs vocals, eleva la seva tensió i augmenta la seva massa per produir uns tons més greus. El grup més lateral o superficial ajuda a l'adducció dels plecs vocals mentre redueix simultàniament la seva tensió, participant en els mecanismes de regulació del to vocal.<ref name="Prater"/> Alguns autors consideren els dos fascicles com a músculs independents.

* [[Múscul cricotiroïdal|Músculs cricotiroïdals]]. Actuen reduint l’espai entre els cartílags cricoide i tiroide. Aquest moviment produeix una separació entre el cartílag tiroide i l’apòfisi vocal dels aritenoides; així, la longitud i la tensió dels plecs vocals augmenten amb el propòsit de canviar el to vocal. També el cartílag bascula cap a davantendavant i augmenta la longitud del replec vocal.

* [[Múscul cricoaritenoïdal posterior|Músculs cricoaritenoïdals posteriors]]. Separen Separen,i abdueixenaddueixen els [[plecs vocals]]. Presenten una activitat important en la respiració profunda en què les cordes vocals estan separades.<ref name="Torres">{{ref-llibre|cognom=Torres|nom=Begoña|títol=Bases anatòmiques de la veu|lloc=Barcelona|editorial=Proa|any=1995| pàgines= 62 |isbn=8482560514|autor=Gimeno, F.}}</ref> En general, se’lsse'ls ha considerat com alsels únics músculs amb funció respiratòria però, com s’has'ha dit abans, els músculs cricoaritenoïdals laterals també hi actuen.

* [[Múscul aritenoïdal oblic|Músculs aritenoïdals oblics]]. Efectuen l'adducció dels plecs vocals en realitzar una basculació dorsal de l'epiglotis, en una acció supraglòtica. Alguns autors parlen d'un únic múscul aritenoïdal dividit en dosdues parts: la part transversa, que és un únic fascicle, i la part obliqua, amb dos fascicles en forma de creu. Aquest múscul realitzaria una clara acció esfinteriana tant a nivell glòtic com a supraglòtic.

La innervació de la laringe és molt complexa perquè rep, alhora, terminacions sensitives, motorosensitives, vasomotores i sensorials. A més, les dades de la dissecció no concorden sempre amb les de la clínica, la qual cosa en fa més complicat el seu l'estudi.<ref>Perelló, 1978: 213</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Perelló|nom=J.|títol=Morfología fonoaudiológica|lloc=Barcelona|editorial=Científico-Médica|any=1978|edició=2a ed.}}</ref>

* [[nervi vague]],

* Branca nerviosa laríngia inferior o recurrent. Surt del nervi vague en el moment que aquest creua la cara anterior de l’l'[[artèria subclàvia]] per la dreta, i la [[crossa aòrtica]] per l'esquerra, ascendint cap a la laringe; d'aquí ve la denominació de ''recurrent''. És un [[nervi motor]] i [[nervi sensitiu|sensitiu]], i innerva tots els músculs intrínsecs de la laringe, exceptuant-ne el múscul cricotiroïdal.