Pirita: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Eliminat tot el contingut de la pàgina Etiqueta: categories suprimides |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{infotaula de mineral
| nom = Pirita
| imatge = 2780M-pyrite1.jpg
| peu d'imatge = Cristalls cúbics de pirita en [[marga]], procedents de [[Navajún]], ([[La Rioja]]) (mida: 95 mm x 78 mm; cristall principal: 31 mm d'aresta; pes 512 g)
| fórmula = FeS<sub>2</sub>
| categoria = [[Minerals sulfurs|sulfurs]]
| color = daurat, groc llautó
| ratlla = grisa, bruna, negra o verdosa
| sistema = cristalls cúbics, octaèdrics, en forma de macles de color groguenc
| exfoliació = indistinta en {001}
| fractura = molt irregular, de vegades concoïdal
| duresa = 6 a 6,5
| lluïssor = opaca, metàl·lica intensa
| densitat = 4,95 a 5,10 g/cm³
| altres = és molt fràgil
| soluble = [[efervescència]] amb [[àcid clorhídric]]
| strunz = 02.EB.05a
| dana = 2.12.1.1
| heys = 3.9.3
| simetria = isomètric diploidal
| estructura cristal·lina = a = 5.417 Å, Z = 4
| massa molar = 119.98 g/mol
| macles = macles de penetració i de contacte
| tenacitat = fràgil
| gravetat = 4,95 a 5,10
| diafanitat = opaca
| magnetisme = [[Paramagnetisme|paramagnètica]]
| referències = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-3314.html|consulta=5 agost 2014|títol=Pyrite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
}}
La '''pirita''' és un [[mineral]] molt comú de la classe dels [[Minerals sulfurs|sulfurs]].
== Característiques ==
La pirita és un [[sulfur de ferro]] de [[fórmula química]] FeS<sub>2</sub>, contenint un 53,4% de [[sofre]] i un 46,4% de [[ferro]].<ref name="gec">{{GEC|0132114|pirita}}</ref> Cristal·litza en el [[sistema cúbic]] i acostuma a presentar estries paral·leles a les arestes comunes dels cristalls. La pirita és [[Polimorfisme (ciència material)|polimorfa]] de la [[marcassita]] (que cristal·litza en el [[sistema ortoròmbic]]). El color groc llautó metàl·lic de la pirita ha fet, en molts casos, que la gent el confongui amb l'[[or]], d'aquí el sobrenom comú d'or dels ximples. En realitat és molt fàcil distingir la pirita de l'or: la pirita és molt més lleugera però més [[duresa|dura]] que l'or, no es pot ratllar amb l'ungla o amb un ganivet de butxaca, i es pot trencar fàcilment amb un martell mentre que l'or s'aixafa o es doblega.
Per [[oxidació]] es descompon en sulfats i [[òxid de ferro]], per això és utilitzada en la producció d'[[àcid sulfúric]] i de [[Sulfat de ferro|sulfats de ferro]]. De la pirita se n'extreu el [[ferro]], que és bon [[conductor elèctric|conductor]] de la calor i l'electricitat, per tant, es pot dir que la pirita és conductora de l'electricitat i la calor. És un dels minerals més importants del món quant a [[magnetisme]]. La pirita era utilitzada per obtenir [[espurna|espurnes]], quan es colpejava amb [[pedrenyal]], i poder fer foc.
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], la pirita pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: [[aurostibita]], bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, [[hauerita]], insizwaita, krutaita, [[laurita]], penroseita, sperrylita, trogtalita, vaesita, [[villamaninita]], dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, [[marcassita]], mattagamita, paracostibita, [[pararammelsbergita]], oenita, anduoita, clinosafflorita, [[löllingita]], nisbita, omeiita, paxita, [[rammelsbergita]], [[safflorita]], seinäjokita, [[arsenopirita]], [[gudmundita]], osarsita, ruarsita, [[cobaltita]], [[gersdorffita]], hollingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, [[ullmannita]], willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.
== Formació i jaciments ==
La pirita és un mineral molt comú, que es troba en una àmplia varietat de formacions geològiques, des dels dipòsits [[sedimentaris]] a [[Filó (geologia)|filons]] hidrotermals, i com a constituent de [[roques metamòrfiques]]. També es troba en la majoria de [[roca ígnia|roques ígnies]] i en [[pegmatita|pegmatites]].
== Grup pirita ==
El '''grup pirita''' rep el seu nom de l'espècie principal, la pirita. La seva fórmula genèrica és ''AX''<sub>2</sub>, on ''A'' = Au, Co, Cu, Fe, Mn, Ni, Us, Pd, Pt, Ru, i ''X'' = As, Bi, S, Sb, Se, Te. Aquest grup de minerals està format per sulfurs isoestructurals que comparteixen el grup espacial ''Pa3'', amb una estructura [[Diploide|diploidal]] en què els [[àtom]]s de ''A'' ocupen una posició centrada a les cares de la xarxa cúbica i els àtoms de ''X'' són paral·lels a les quatre diagonals del cub de la xarxa, amb cada àtom ''A'' envoltat per sis àtoms de ''X'' en coordinació octaèdrica. Els membres que integren aquest grup són:<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-9258.html|consulta=5 agost 2014|títol=Pyrite group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
{{columnes}}
{| class="wikitable"
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=170|Fórmula
|-
|[[Aurostibita]]
|AuSb<sub>2</sub>
|-
|Cattierita
|CoS<sub>2</sub>
|-
|Dzharkenita
|FeSe<sub>2</sub>
|-
|Erlichmanita
|OsS<sub>2</sub>
|-
|Fukuchilita
|Cu<sub>3</sub>FeS<sub>8</sub>
|-
|Gaotaiïta
|Ir<sub>3</sub>Te<sub>8</sub>
|-
|Geversita
|PtSb<sub>2</sub>
|-
|[[Hauerita]]
|MnS<sub>2</sub>
|-
|Insizwaïta
|Pt(Bi,Sb)<sub>2</sub>
|}
{{columna nova}}
{| class="wikitable"
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=170|Fórmula
|-
|Krut'aïta
|CuSe<sub>2</sub>
|-
|[[Laurita]]
|RuS<sub>2</sub>
|-
|Penroseïta
|(Ni,Co,Cu)Se<sub>2</sub>
|-
|'''Pirita'''
|FeS<sub>2</sub>
|-
|Sperrylita
|PtAs<sub>2</sub>
|-
|Trogtalita
|CoSe<sub>2</sub>
|-
|Vaesita
|NiS<sub>2</sub>
|-
|[[Villamaninita]]
|(Cu,Ni,Co,Fe)S<sub>2</sub>
|}
{{fi columnes}}
{{-}}<!-- Si es completa l'article, es pot eliminar aquesta plantilla <nowiki>{{-}}</nowiki>. L'he posada perquè es "munta" el títol de la secció "Referències" amb la infotaula -->
== Referències ==
{{referències}}
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Minerals sulfurs]]
[[Categoria:Minerals de ferro]]
| |||