Escola de Frankfurt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 7:
== Història ==
L'Escola de Frankfurt va néixer el 1924, en una cinquena etapa travessada per la filosofia alemanya, després del domini de Kant i Hegel en un primer moment; Karl Marx i Friedrich Engels a continuació; més tard Nietzsche; i, finalment, al segle XX, després de l'esclat de pensaments entreteixits de l'existencialisme de Heidegger, la fenomenologia de Husserl i l'ontologia de Hartmann. La producció filosòfica alemanya es va mantenir amb vida a l'Oest, amb tota la força, des de 1850 fins a 1950, quan ja no es va resistir, després d'enfrontar-se dues guerres mundials.
Aquesta escola va ser pràcticament l'últim exponent, l'últim sospir de la Filosofia alemanya en la seva edat d'or. Va ser creada per Felix Weil, financer del grup, [[Max Horkheimer]], [[Theodor Adorno]] i [[Herbert Marcuse]], el principi administrat conjuntament. [[Ernst Bloch]] i psicòleg [[Erich Fromm]] van acompanyar la distància arran d'aquesta línia filosòfica, que surt a la llum, precisament en un moment d'agitació política i econòmica experimentada per Alemanya a l'altura de la famosa [[república de Weimar]]. Els seus membres serien participants i observadors de les principals mutacions que convulsionaria Europa durant la Segona Guerra Mundial, seguit per altres moviments subversius, dels quals ningú es quedaria impune.
Els membres de l'Escola observaven, sorpresos i espantats, l'esclat de la [[Revolució Russa]] en 1917, el sorgiment del règim feixista, i el desplegament ascendent del nazisme a Alemanya, que va culminar en un exili forçat d'aquest grup, compost en gran part dels Jueus, des de 1933. Aquest canvi, sens dubte va marcar cada un d'ells, sobretot després del suïcidi de [[Walter Benjamin]] en 1940 en tractar de creuar els Pirineus, probablement, per por de ser capturat pels nazis.
Es converteixen en nòmades, viatjant des de Ginebra a París, després als EUA, i es van situar a la Universitat de Columbia a Nova York. El primer treball produït pel grup va ser anomenat Estudis sobre Autoritat i família, generada a la Ciutat de la Llum, on es qüestionen la veritable vocació de la classe obrera a la revolució social. Així que, naturalment, s'allunyen de l'actitud que es realitza amb el llançament del llibre Dialèctica de la Il·lustració, posat en marxa el 1947 a Amsterdam, que pràcticament elimina les idees d'aquests filòsofs (el terme "treballadors marxisme"). [[Erich Fromm]] i Marcuse donen un gir teòric per unir-se als conceptes de la teoria crítica als ideals psicoanalítics. Marcuse, que va optar per romandre en els Estats Units després de la volta de l'Institut per al sòl alemany el 1948, va ser un dels membres de l'escola més receptius que troben a la seva producció intel·lectual, ja que va inspirar el moviment per la pau i les revoltes estudiantils, fonamental en 1968 i 1969, que va arribar al punt màxim en la convocatòria del maig del 68.<ref>{{Ref-web|url = http://www.infoescola.com/filosofia/escola-de-frankfurt/|títol = Escola de Frankfurt - InfoEscola|consulta = |llengua = portugues|editor = |data = }}</ref>
== Treball teòric ==
| |||