Santa Maria de Ribera de Cardós: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció coordenades 42.563768|1.228124
mCap resum de modificació
Línia 33:
Té categoria de parròquia, dins de l'arxiprestat del Pallars Sobirà. Actualment és centre d'una agrupació de parròquies, que inclou les de [[Sant Julià d'Ainet de Besan]], [[Santa Eugènia d'Ainet de Cardós]], [[Sant Romà d'Aineto]], [[Sant Vicenç d'Alins]], [[Sant Romà d'Anàs]], [[Sant Esteve d'Araós]], [[Sant Climent d'Àreu]], [[Sant Julià d'Arròs]], [[Sant Lliser de Benante]], [[Sant Cristòfol de Boldís Jussà]] (ara, dedicada a [[sant Pere]]), [[Sant Fruitós de Boldís Sobirà]], [[Santa Maria de Bonestarre]], [[Sant Bartomeu de Burg]], [[Sant Jaume d'Estaon]], [[Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós]], [[Santa Llúcia de Farrera]], [[Santa Maria de Ginestarre]], [[Sant Martí de Lladorre]], [[Sant Pere de Lladrós]], [[Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret]], [[Sant Esteve de Montesclado]], [[Sant Serni de Norís]], [[Sant Bartomeu de Tavascan]], [[Sant Feliu de Tírvia]] i [[Sant Pere de Tor]], incloses les sufragànies i capelles de cadascuna d'elles. Les seves sufragànies històriques eren les de [[Sant Andreu de Cassibrós]] i de [[Santa Coloma de Surri]]; també en depenien les capelles de [[la Puríssima de Casa l'Apotecari]], [[Santa Llúcia de Casa Móra]], així com la de [[Sant Cristòfol de Ribera de Cardós|Sant Cristòfol]], en ruïnes.
 
Aquesta església està documentada des del [[839]] (''[[Acta de consagració de la catedral d'Urgell]]''), i se'n conserva l'acta de consagració, del [[1145]]. Tot i que el temple mostra clarament el seu origen romànic, fou fruit de modificacions i ampliacions al segle XVIII.
 
La part central de l'església és l'original, amb un portal amb arquivolta i fris de dents de serra, sota una gran rosassa. En la decoració del portal s'alternen els escacats i les dents de serra, fent un conjunt bellament decorat. La capçalera absidal fou molt refeta, però conserva l'absidiola nord de l'obra original. Completa l'edifici una torre campanar molt notable, en la línia de les grans obres romàniques pirinenques. De planta quadrada i tres pisos, té frisos escacats i de dents de serra separant els nivells, i unes finestres geminades a la planta superior. Corona la construcció un fris encreuat i una coberta piramidal.