Revisió del 16:53, 28 maig 2015 modifica Pere Sallavinera (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 9.247 edits m Suprimida Categoria:Assagistes; Afegida Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en català usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 11:43, 20 gen 2016 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.166 edits m retoc Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 44: [[Fitxer:Jaume Fuster - Placa.JPG\|thumb\|esquerra\|Placa commemorativa en la casa natal al carrer Tallers, 65]] El [[1966]] comença a col·laborar amb ''[[Presència]]'' i un any més tard, publica ''Breu història del teatre català''. El [[1969]], un cop acabat el servei militar a [[Mallorca]], es casa amb l'escriptora [[Maria Antònia Oliver]]. El [[1972]] publica ''De mica en mica s'omple la pica'', un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors. El [[1975]] va rebre el [[Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la]] per ''Tarda, sessió contínua, 3,45'' (també coneguda com a ''Collita de sang''). En els darrers anys del [[franquisme]] esva ~~funda~~ser un dels fundadors de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]] (AELC), dei ~~la qual n'esdevé un dels fundadors i~~en va integrar la Comissió Gestora. Més endavant en va esdevenir secretari ([[1978]]) i president ([[1995]]-[[1998]]). Juntament amb [[Xavier Romeu i Juvé]] i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors [[Ofèlia Dracs]] (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial [[La Magrana]]. Militant del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970.▼ ~~El [[1975]] va rebre el [[Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la]] per ''Tarda, sessió contínua, 3,45'' (també coneguda com a ''Collita de sang'').~~ ▲En els darrers anys del [[franquisme]] es funda l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]] (AELC), de la qual n'esdevé un dels fundadors i va integrar la Comissió Gestora. Més endavant en va esdevenir secretari ([[1978]]) i president ([[1995]]-[[1998]]). Juntament amb [[Xavier Romeu i Juvé]] i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors [[Ofèlia Dracs]] (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial [[La Magrana]]. Militant del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970. Relacionat amb el seu aspecte literari, Jaume Fuster va organitzar la campanya "Català, llengua oficial" emmarcada dins del II [[Congrés de Cultura Catalana]] l'any 1977. «Fou membre d'una generació de lluitadors i intel·lectuals crítics, allunyats del conformisme i compromesos amb la realitat social i nacional dels Països Catalans, el que els va dur a participar del combat per a la llengua i la identitat catalana per assolir la plena normalitat nacional política i cultural.»<ref>[http://www.lluitadors.cat/2009/01/jaume-fuster-una-vida-pels-pasos.html Jaume Fuster: Una vida pels Països Catalans] en Lluitadors.cat, consulta l'1 de juny 2012</ref> Linha 60 ⟶ 58: == Obres == ; Llibres : 1972: ''De mica en mica s'omple la pica'' 1976: ''Tarda sessió continua, 3.45''

Jaume Fuster i Guillemó: diferència entre les revisions