Lucrècia Borja: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) |
m Robot substituint enllaç ambigu a Borja per família Borja |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Lucrezia Borgia.jpg|thumb|''Retrat ideal d'una dona'', de [[Bartolommeo Veneto]], suposadament Lucrècia Borja.]]
'''Lucrècia Borja''' ([[Roma]], [[Estats Pontificis]], [[18 d'abril]] de [[1480]] - [[24 de juny]] de [[Ferrara]], [[Ducat de Ferrara]], [[1519]]), també anomenada '''Lucrècia Borgia''', fou una donzella provinent de la [[dinastia]] valenciana dels [[família Borja|Borja]] que va esdevenir duquessa consort del [[Ducat de Mòdena]] i [[Ducat de Ferrara|Ferrara]].
Lucrècia es convertí, a mans del seu pare, en una peça del seu joc polític a [[península Itàlica|Itàlia]], i a la qual facultà per exercir càrrecs administratius, com el de governadora de Spoleto. Lucrècia apareixia sovint al costat del seu pare en cerimònies públiques i, cosa que escandalitzava el mestre de cerimònies i dietarista Burckard, en la seva absència residia a les habitacions pontifícies i se li permetia obrir-li la correspondència i convocar els cardenals en cas de necessitat.
Línia 6:
== Orígens familiars ==
[[Fitxer:Pope Alexander Vi.jpg|left|thumb|Imatge d'[[Alexandre VI]].]]
Va néixer el [[18 d'abril]] de [[1480]] a la ciutat de [[Roma]] sent filla il·legítima de [[Roderic de Borja]], el qual arribaria a ser el [[papa]] [[Alexandre VI]], i de [[Vannozza Cattanei]]. Descendent de la [[família Borja|Dinastia dels Borja]], originària de [[Xàtiva]] ([[País Valencià]]), fou germanastra de [[Joan Borja|Joan]] i [[Cèsar Borja]].
Va ser criada a [[Roma]] sota la tutela de la seva parenta [[Adriana del Milà]], en companyia, entre d'altres, de [[Giulia Farnese]], amant d'[[Alexandre VI]]. Els seus matrimonis, així com les negociacions per a unions que no van arribar a bon port, reflecteixen els contextos i els objectius polítics del seu pare. El febrer de [[1491]], l'aleshores encara vicecanceller pensa entroncar a través d'ella amb l'alta noblesa valenciana. Ferdinand Gregorovius, a qui es deu l'aportació més important de documents sobre Lucrècia, va descobrir entre els protocols del notari romà Camillo Beneimbene els capítols matrimonials de la noia, aleshores menor d'edat, amb [[Querubí Joan de Centelles]], unió que finalment no es va realitzar; al document es contemplava que més endavant seria enviada a [[València]], una terra que mai no arribà a visitar. Pocs mesos després, el ja papa Alexandre la destinava a casar-se amb el comte d'Almenara, [[Gaspar de Pròixida]]; el novembre de [[1492]] s'anul·len els capítols.
Línia 24:
* Roderic d'Aragó ([[1499]]-[[1512]]), príncep de Biscaglia i duc de Sermoneta
Amb el temps aquesta aliança es va tornar políticament adversa, entre altres motius per les intrigues maquiavèliques dels [[família Borja|Borja]]. Cèsar ordenà matar a Alfons, el qual fou atacat una nit de juliol de [[1500]] quedant ferit. En venjança els homes d'Alfons disparen a Cèsar amb els seus arcs quan caminava pel jardí, jurant aquest novament vejança. Lucrècia, sabent el mal que volia fer el seu germà, no se separà dia i nit del costat d'Alfons, fins que enganyada per Cèsar abandonà la seva cambra, moment en el qual un home de confiaça dels Borja assassinà Alfons.
=== Terceres núpcies ===
| |||