Solimà I el Magnífic: diferència entre les revisions

| colorprofessio=monarca
| nom = Solimà el Magnífic

| nom original =''I. Süleyman'' ([[turc|turc modern]] modern) <br>''سليمان'' (''Sulaymān'') ([[turc otomà]])

| sufix honorífic = [[Califa|Califa de l'Islam]], [[Amir al-muminín]], [[Llista de sultans otomans|Soldà de l'Imperi Otomà]], [[Khàdim al-haramayn]]

| imatge = EmperorSuleiman.jpg

| càrrec = [[Llista de sultans otomans|Soldà de l'Imperi Otomà]]

| inici = [[30 de setembre]] de [[1520]]

| cònjuge = [[Roxelana]]

| pares = [[Selim I]]<br/> [[Ayşe Hafsa Sultan]]

Fill de [[Selim I]], de jove va governar diverses províncies de l'[[Imperi Otomà|Imperi]], i va accedir al sultanat a la mort del seu pare. Ben aviat va iniciar una sèrie d'exitoses campanyes militars a [[Belgrad]], [[Illa de Rodes|Rodes]] i [[Regne d'Hongria|Hongria]] i va assolir una clara hegemonia a[[Europa Oriental|l]]al [[Mediterrani]] Oriental. Després d'haver derrotat i mort [[Lluís II d'Hongria]] a la [[Batalla de Mohács (1526)|batalla de Mohács]], saquejà i ocupà [[Budapest|Buda]], la capital hongaresa, i imposà [[vassallatge]] al [[principat de Transsilvània]], on instal·là [[Joan I d’Hongria|Joan Szapolya]]. Va arribar a assetjar Viena sense èxit en dues ocasions ([[Setge de Viena (1529)|1529]] i [[Setge de Viena (1532)|1532]]), i va exercir un important domini de la zona dels [[Balcans]], establint les bases d'una forta rivalitat amb la [[Dinastia dels Habsburg]] que s'allargaria durant segles.<ref name="GEC">{{GEC|0063474|Solimà I}}</ref>

Signada la pau amb [[arxiducat d'Àustria|Àustria]], va dirigir la seva atenció cap a la [[Guerra Otomano-Safàvida (1532-1555)|Guerra Otomano-Safàvida]] a l'est, obtenint importants victòries a l'[[Àsia]] i assegurant el control de [[Bagdad]] i de grans extensions de [[Mesopotàmia]], l'[[Azerbaidjan]] i el [[Golf Pèrsic]]. Mentrestant a la Mediterrània, hi operaven eficaçment els seus almiralls corsaris ''[[Barba-rossa]]'' i [[Turgut Reis]], que aprofitaren les rivalitats entre [[Francesc I de França]] i [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic]] per assolir una sèrie d'importants victòries contra la [[Monarquia d'Espanya]] i el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi ]] a la [[península Itàlica]] i a les [[Illes Balears]] i asseguraven el control de [[Tunis]] i [[Algèria]]. No obstant això van ser derrotats al [[Setge de Malta (1565)|Setge de Malta]] per l'[[Orde de l'Hospital]].

[[Fitxer:Semailname 47b.jpg|200px|thumb|Retrat del jove Solimà al [[Palau de Topkapi]] a [[Istanbul]]. ]]

Als 17 anys va ser nomenat governador de [[Feodòssia]] (a [[Crimea]]), i més tard de Sarukhan ([[Manisa (Turquia)|Manisa]]) amb un breu període a [[Adrianòpolis]] (actual [[Edirne]]){{sfn|Clot|1992|p=28}} cosa que el va fer guanyar experiència en l'administració. Turmentat pels bandits, Solimà va restaurar la llei i l'orde a la província, procés durant el qual va adquirir l'experiència legislativa que més tard li donaria el nom de ''Kanuni'' o legislador. Després de la mort del seu pare [[Selim I]] (1465–1520) va entrar a Constantinoble per ser coronat com el desè [[Llista de sultans otomans|sultà]] de l'[[Imperi Otomà]] a l'edat de 26 anys. El noble venecià [[Bartolomeo Contarini]] el descriu de la següent manera:

[[Fitxer:OttomanEmpireIn1683.png|300px|thumbnail|Conquestes assolides pels diferents sultans de l'[[Imperi Otomà]]. En temps de Solimà (en verd fort) l'imperi s'estengué fins a ciutats com [[Belgrad]], [[Illa de Rodes|Rodes]], [[Budapest]], [[Bagdad]] o [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] ]]

[[Fitxer:John Sigismund of Hungary with Suleiman the Magnificient in 1556.jpg|200px320px|esquerra|thumbnail|El rei [[Joan II Segimon Zapolya|Joan II]] d'[[Regne d'Hongria|Hongria]] amb Solimà en una il·lustració de [[1556]]. ]]

Després de l'enfonsament del [[Regne d'Hongria]] va aflorar una lluita de poder. Alguns nobles hongaresos van proposar que [[Ferran I d'Habsburg]] (1503-64), governador de la veïna Àustria i unit a la família de Lluís II per llaços de sang, fos el rei d'Hongria, citant acords previs que determinaven que els [[Dinastia Habsburg|Habsburg]] ocuparien el tron hongarès si Lluís moria sense hereus.{{sfn|Imber|2002|p=52}} Tanmateix, altres nobles preferien al noble [[Joan Szapolya]], que comptava amb el suport de Solimà, i que no va ser reconegut per les potències europees cristianes. Es va desencadenar un conflicte a tres bandes quan Ferran I va tractar d'imposar el seu domini sobre tot el territori d'Hongria que va poder ocupar, i els fets conduïren en la divisió del regne el 1541. Solimà reclamà la major part de la moderna Hongria{{sfn|Szabad|1854|p=75}}, coneguda com la gran [[Gran Planaplana Hongaresa]] i després d'eliminar l'amenaça de [[Stephen Maylad]], col·locà la família [[Dinastia Zapolya|Szapolya]] en el govern de [[Transsilvània]], que convertí en vassalla del seu imperi. Ferran va reclamar l'Hongria Reial, que incloïa les actuals [[Eslovàquia]], [[Croàcia]] Occidental i els territoris adjacents, fixant temporalment la frontera entre els Habsburg i els otomans.

El [[1553]] va escometre la seva tercera i última campanya contra el Xa. Després de perdre inicialment territoris a [[Erzurum]] davant del fill de [[Tahmasp I|Tahmasp]], Solimà contraatacà i recuperà [[Erzurum]], creuant l'[[Eufrates]] i devastant diverses zones de [[Pèrsia]]. L'exèrcit del Xa va prosseguir la seva estratègia d'evitar als otomans fins que s'arribà un estancament en el qual cap exèrcit podia guanyar. El 1554 es va signar la [[pau d'Amasya]] que tancava la guerra pel qual Solimà abandonaria les campanyes asiàtiques, tornaria [[Tabriz]] però asseguraria [[Bagdad]], la [[Mesopotàmia]] inferior, les desembocadures de l'[[Eufrates]] i el [[Tigris]] i part del [[Golf Pèrsic]].{{sfn|Kinross|1979|p=236}} El Xa també va prometre cessar totes les incursions en territori Otomà.<ref name=bartleby795>{{ref-web|url= http://www.bartleby.com/67/795.html|títol= 1538|consultat=18-04-2007|obra=The Encyclopedia of World History|data=2001}}</ref> La pau va durar 30 anys, fins que [[Guerra otomano–safàvidaOtomano-Safàvida (1578–15901578-1590)|es va trencar]] durant el regnat de [[Murat III]].

[[File:Ottoman fleet Indian Ocean 16th century.jpg|thumb|Flota otomana a l'[[Oceà Índic]] en una representació del [[segle XVI]]. Els tres turons de l'esquerra representen la ciutat d'[[Aden]] ]]

[[Fitxer:Battle of Preveza (1538).jpg|right|thumb|[[Barba-rossa]], nomenat pel Solimà almirall en cap de la flota otomana va derrotar la [[Lliga Santa (1511)|Lliga Santa]] de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] sota el comandament de [[Andrea Doria]] a la [[Batalla de Préveza]] a 1538]][[Fitxer:Siege of malta 1.jpg|thumb|El [[Setge de Malta (1565)|setge de Malta de 1565]]. ''Arribada de la flota turca'', per [[Matteo Perez d'Aleccio]] ]]

[[Pargalı İbrahim Pasha]] va ser l'amic d'infància de Solimà. Ibrahim era d'origen grec ortodox i va ser educat en la seva joventut a l'Escola de Palau sota el sistema devshirme. Solimà el va nomenar [[Cetreriafalconeria|cetrerfalconer]] i més tard el va ascendir a primer oficial de la Cambra Reial.{{sfn|Mansel|1998|p=87}} Ibrahim Pasha va arribar a ser Gran Visir el [[1523]] i comandant en cap de tots els exèrcits. Solimà també el va nomenar ''Beylerbey de Rumeli'', atorgant-li autoritat sobre tots els territoris turcs a Europa, així com la direcció de les tropes que hi residien durant períodes de guerra. Segons un cronista del segle XVII, Ibrahim li havia demanat a Solimà que no li assignés càrrecs tan importants per por de la seva pròpia seguretat, per la qual cosa Solimà li va garantir que sota el seu mandat Ibrahim mai seria condemnat a mort, passés el que passés.{{sfn|Clot|1992|p=49}}

<!--[[Fitxer:İstanbul 5622.jpg|200px|thumbnail|Tomba del sultà a la [[Mesquita de Solimà]] ]]-->