|
| Origin = [[Londres]], [[Anglaterra]]
| Label = Beacon, Nova, [[Chrysalis Records|Chrysalis]], [[EMI]], [[Metal Blade Records|Metal Blade]], [[Shrapnel Records|Shrapnel]], SPV Records
| Genre = [[Hard rockRock]], [[Heavy metalMetal]], [[Space rockRock]]
| Current_members = [[Phil Mogg]]<br />[[Vinnie Moore]]<br>[[Paul Raymond (músic)|Paul Raymond]]<br>[[Pete Way]]<br>[[Andy Parker]]
| Past_members = Vegeu: [[#Antics membres|secció d'antics membres]]
| URL = [http://www.ufo-music.info/ Lloc web oficial d'UFO]
}}
'''UFO''' és un grup de [[Músicamúsica rock|rockRock]]<ref>[http://books.google.it/books?id=60Jde3l7WNwC&pg=PA183&dq=ufo+hard+rock&lr=&sig=v-QAKVqn7KHZvEosGrpsoLQkMoo "Legends of Rock Guitar: The Essential Reference of Rock's Greatest Guitarists" by Pete Prown, H. P. Newquist]</ref> / [[heavy metal music|heavyHeavy metalMetal]] britànic creat el [[1969]]. UFO es va transformar en una banda transicional entre hard[[Hard rockRock]] primitiu i [[heavyHeavy metal]]Metal i va aparèixer com la New Wave del heavyHeavy metalMetal britànic.
La influència d'UFO es va sentir fortament en l'escena del heavyHeavy metalMetal dels 80sanys 80 i han estat citats com influència primària de [[Dave Mustaine]] de [[Megadeth]], [[Steve Harris]] de [[Iron Maiden]] i [[Kirk Hammett]] de [[Metallica]], entre d'altres.
UFO està al lloc #84 del rànquing dels ''100 Greatest Artists of Hard Rock'' de VH1.<ref>{{format ref}} http://www.vh1.com/shows/dyn/the_greatest/62184/episode_wildcard.jhtml?wildcard=/shows/dynamic/includes/wildcards/the_greatest/hardrock_list_full.jhtml&event_id=862711&start=1</ref>
== Biografia ==
=== Principi ===
El vocalista Phil Mogg, el guitarrista Mick Bolton, el baixista Pete Way i el bateria Andy Parker van formar la banda a l'agost de [[1969]]. Originalment van prendre el nom de 'Hocus Pocus', el grup va canviar el seu nom a UFO en honor del club londinenc on van ser descoberts per Noel Moore, que els va contractar per al seu segell Beacon Records. El seu primer àlbum va debutar en [[1970]] i va anar un típic exemple d'hardHard rockRock amb influències de bluesBlues i boogieBoogie. L'àlbum incloïa una versió ''heavy'' del clàssic d'Eddie Cochran "C'mon Everybody". UFO 1 i el seu successor, [[Flying (àlbum d'UFO)|Flying]], van ser reeixits al Japó (especialment el single "C'mon Everybody" on es va convertir en un gran èxit) i a Alemanya (la cançó "Boogie For George", també del primer àlbum, va aconseguir el nombre 30 en el rànquing de singles alemany i "Prince Kajuku" d'UFO 2 - Flying va aconseguir el nombre 26), però van generar poc interès a Gran Bretanya i els Estats Units. Conseqüentment, el seu tercer esforç, "UFO Lands In Tokyo" (també conegut com a "UFO Live" i "UFO Landed In Japan"), va ser editat només al Japó.
AlEl gener de 1972 Mick Bolton deixa el grup i UFO busca un guitarrista capaç de proporcionar a la banda un so rocker més estàndard.
=== Èxit internacional ===
Després d'algunes proves amb Larry Wallis (febrer a novembre dedel 1972) i Bernie Marsden (de gira amb UFO per Europa i va gravar el demo "Give Her The Gun"), la banda incorpora a [[Michael Schenker]] de [[Scorpions]] al juny dedel 1973. En una nova companyia, [[Chrysalis Records]], i amb un nou productor, Leo Lyons, UFO grava "Phenomenon" el 1974, amb un so de guitarres més dur. Schenker tenia solament 19 anys en aquest moment, però ja era un guitarrista respectat. Phenomenon no va ser un clàssic instantani, però contenia molts favorits dels fans com "Doctor Doctor" (posteriorment un èxit menor en la seva versió en viu) i "Rock Bottom" (que s'estenia en viu perquè Schenker es lluís). En la gira de Phenomenon, l'ex-guitarrista de [[Skid Row (Éire)|Skid Row]], Paul Chapman es va unir al grup però ho va deixar al gener dedel 1975 per a formar [[Lone Star (grup de rock britànic)|Lone Star]].
La banda va editar "Force It" (juliol dedel 1975) i "No Heavy Petting" (maig dedel 1976) amb extenses gires, que van aconseguir que UFO fos vist per les audiències nord-americanes i els va convertir en grans estrelles a Anglaterra.
Després que la banda experimentés amb teclats (durant l'enregistrament de Force It), l'argentí [[Danny Peyronel]] (que posteriorment formaria part del grup de rock del seu país [[Riff]]), es va unir a la formació a l'agost dedel 1975. L'estiu següent els va abandonar per a formar The Blue Max. Al juliol dedel 1976 la banda va contractar al teclista i segon guitarra Paul Raymond, de Savoy Brown, per al seu disc Lights Out (1977). Aquest àlbum és el cim de la carrera d'UFO i és considerat un clàssic del rockRock dels 70, contenint cançons com "Too Hot To Handle", "Lights Out", i l'opus de 7 minuts "Love To Love". Amb Lights Out, la banda va rebre crítiques favorables.
Amb el seu recent èxit, la banda va tornar a estudis per a gravar Obsession enel 1978. Encara que no va tenir el succés del seu predecessor, Obsession contenia diverses pistes populars, com "Cherry" i "Only You Can Rock Em".
Més endavant, aquest mateix any, la banda grava en viu "Strangers In The Night". El disc va ser un èxit de crítiques i comercial i és un dels àlbums dels 70 més influents (juntament amb Live and Dangerous de [[Thin Lizzy]], Alive! de [[Kiss]] i Frampton Comes Alive de [[Peter Frampton]]).<ref>[http://www.everyhit.com/searchsec.php Everyhit.com]</ref>
=== La partida de Schenker ===
Les tensions començaven a créixer entre Phil Mogg i Michael Schenker a fins dels 70 i abans del llançament de Strangers In The Night (gener dedel 1979), Schenker va deixar la banda. Va tenir un petit retorn a [[Scorpions]] per a després formar el seu [[Michael Schenker Group]].
=== Els anys post-Schenker ===
Amb la partida de Schenker, UFO contracta ràpidament a Paul "Tonka" Chapman en guitarra de nou i llança el seu pròxim LP, No Place To Run al gener dedel 1980, produït per [[George Martin]], famós pel seu treball amb [[The Beatles]]. El disc no va poder aconseguir l'èxit dels seus predecessors. Paul Raymond va deixar la banda al final de la gira i va ser reemplaçat per John Sloman de [[Uriah Heep]] per un parell de mesos i després per Neil Carter, ex-guitarrista i tecladista de Wild Horses, que va ajudar a omplir el buit compositiu que havia deixat la partida de Schenker. Carter va debutar amb UFO en l'escenari en el Reading Festival el 23 d'agost dedel 1980. A principis de l'any següent, UFO va editar "The Wild, The Willing And The Innocent", amb producció pròpia i un so més proper al pop rock, molt popular en aquesta època.
Al febrer dedel 1982, "Mechanix". Contenia la cançó "Back Into My Life", d'èxit reduït als Estats Units. Posteriorment aquest any, Pete Way, membre fundador, va deixar la banda per a formar [[Waysted]]. Va ser reemplaçat per Paul Gray, baixista ex-[[Damned & Eddie and the Hot Rods]]. UFO va llançar Making Contact enel 1983, amb un fracàs comercial i de crítiques, el que decideix la separació del grup.
No obstant això, dos anys després, Mogg rearma una nova formació d'UFO i edita Misdemeanor, seguit de l'EP dedel 1988 "Ain't Misbehavin'". Malgrat la renovada vitalitat de la banda, cap de les dues edicions va ser un èxit financer, pel que la banda es torna a separar.
=== Les reunions ===
En 1992, Mogg i Way decideixen armar la banda novament i llancen "High Stakes & Dangerous Men". Encara que es va editar per un petit segell independent, High Stakes va ser suficient per a generar interès en una reunió completa. A l'any següent, la formació clàssica d'UFO -Mogg, Schenker, Way, Raymond i Parker- es va reunir i l'àlbum resultant, "Walk on Water", va ser editat enel 1995. Aquesta formació va sortir de gira per tot el món amb Simon Wright ([[AC/DC]]) ena la bateria. No obstant això, les tensions van aparèixer novament i Schenker va abandonar la banda enmig de la gira. Per tant, els altres membres van decidir tornar a separar-se.
Phil Mogg i Pete Way van continuar treballant junts i van llançar dos àlbums amb el nom [[Mogg/Way]] fins als 90.
== Esdeveniments recents ==
En elEl 2000, Schenker torna a unir-se a UFO i la banda edita el CD doble "Covenant", que contenia un disc de material nou i un altre de clàssics en viu. Malgrat els rumors constants sobre la posició de Schenker respecte al grup, torna enel 2002 per a gravar Sharks. Després de l'edició, deixa la banda definitivament. Mogg, Raymond i Way decideixen reemplaçar Schenker amb [[Vinnie Moore]].
En elEl 2004 the la banda edita "You Are Here" amb Jason Bonham (fill del bateria de [[Led Zeppelin]]) ena la bateria).
Al novembre dedel 2005, Andy Parker torna a la banda per a tocar en el festival de Piorno a Granada, Espanya.
El dinovè àlbum d'estudi d'UFO, titulat "The Monkey Puzzle", es va editar a Europa el 25 de setembre dedel 2006 i l'endemà en elsals Estats Units.<ref>[http://www.roadrunnerrecords.com/blabbermouth.net/news.aspx?mode=Article&newsitemID=54590]</ref>
== Membres del grup ==
| 