Revisió del 17:26, 24 gen 2016 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.430 edits m Robot elimina tags sense contingut. ← Edició anterior		Revisió del 12:39, 25 gen 2016 modifica desfés 193.146.115.4 (discussió) Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 36: La seva llegenda escrita prové d'un dels documents més antics dels ''Acta martyrum'' (actes dels martiris dels sants), amb les habituals escenes d'interrogatoris, tortures, resistència a la renúncia a la fe i martiri. La més antiga de les recensions posteriors conservades data del segle X. ~~Segona~~Segons la ''[[Llegenda àuria]]'' de [[Iacopo da Voragine]] (ca. 1288), Àgata havia consagrat la seva virginitat a Déu i va rebutjar les propostes amoroses d'un prefecte romà, Quincià. Aquest, com a revenja, la va perseguir i la va condemnar per cristiana. Es va negar a fer sacrificis als ídols pagans, fent servir arguments filosòfics i racionals; davant d'això, Quincià la va fer torturar: el turment va consistir a tallar-li les dues mamelles. [[Sant Pere]], però, se li aparegué després a la presó i la va guarir de les ferides. Després de diversos interrogatoris i turments, va ser condemnada a morir: va ser posada nua sobre un llit de carbó roent. Llavors es va desfermar un [[terratrèmol]] que va fer caure un mur sobre els consellers de Quincià i un amic seu que li havia dit que torturessin Àgata. La noia va morir a la presó. == Veneració == Va ser sebollida a la Badia di Sant'Agata (~~Catania~~Catània), reedificada en 1767 per Giovanni Battista Vaccarini. De l'antiguitat del seu culte són testimonis, a més de la seva presència al cànon de la missa, la inclusió al ''Martyrologium Hieronymianum'' del segle VI i al ''Synaxarion'', calendari de l'església de [[Cartago]], de ca. 530. A més, és esmentada en un dels himnes de [[Venanci Fortunat]].<ref>''Carmen'' VIII, 4, ''De Virginitate''. </ref> Línia 53: Poden ésser una romanalla de les antigues ''Matronalia'' romanes, celebracions que commemoraven el [[rapte de les sabines]] per part dels romans. Durant aquestes festes, les dones gaudien de plena llibertat i tenien el dret de prendre iniciatives sexuals o agressions envers els homes; les dones assumien els papers dels homes i a la inversa. La festivitat s'ha celebrat particularment, a Catalunya, a pobles lleidatans ([[Seròs]], [[la Granja d’Escarp]], [[Juncosa]], [[Sunyer (municipi)\|Sunyer]], [[Aitona]] i [[Sudanell]], entre d’altres): les dones s'hi desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui hi ha balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col·lectius, i en les festes ~~sónles~~són les dones les que manen. A la [[Ribera d’Ebre]], [[Terra Alta]] i [[Priorat]] la santa és coneguda com a '''Agda''' i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia.<ref>{{ref-web \|url=http://www.festes.org/directori.php?id=972 \|títol=Festes de dones \|consulta=20/1/2012 \|obra= Festes d'Hivern \|editor=festes.org }}</ref> També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc

Àgata de Catània: diferència entre les revisions