Diferència entre revisions de la pàgina «Convent de Santa Caterina»

/* Biblioteca {{Ref-llibre|cognom = Ruiz Fargas|nom = Marina|títol = La trayectoria del pensamiento de la orden de Predicadores en la época moderna|url = |edició = |llengua = castellà|data = |editorial = Arpegio|lloc = Sant Cugat del Vallès|pàgin...
(/* Biblioteca {{Ref-llibre|cognom = Ruiz Fargas|nom = Marina|títol = La trayectoria del pensamiento de la orden de Predicadores en la época moderna|url = |edició = |llengua = castellà|data = |editorial = Arpegio|lloc = Sant Cugat del Vallès|pàgin...)
El [[1823]] durant el [[Trienni Liberal]] es derrocà aquesta ala de l'edifici, de manera que l'entrada als claustres va quedar oberta als transeünts. Finalitzat aquest període del regnat de [[Ferran VII]], i restituïts als frares els seus terrenys, aquests van consentir l'obertura de la prolongació meridional del c. de les Freixures, i llavors el convent va donar a cens els solars limitats per aquesta prolongació i el c. de Tragí mitjançant el pagament d'una pensió anual, i va procedir a l'edificació de l'ala del convent que quedava entre els claustres i aquesta prolongació que, com totes els carrers que envoltaven al convent, era força estret, no sobrepassant uns 3,70 m. A la part baixa d'aquesta ala es construïren onze botigues amb entresòl, cadascuna d'elles dotada d'una porta amb una finestra a cada costat. A la veïna a la font col·locaren el forn amb comunicació interior amb el claustre per al pas del pa, mentre en l'extrem meridional va posar-s'hi la porteria, i potser en la part veïna al claustre alguna altra dependència. Al pis alt s'hi van disposar immenses sales dotades de grans finestres, destinades a la biblioteca pública. El 1835 va sorprendre aquesta obra sense acabar, però tan avançada, que el forn i botigues estaven ja habitades, i construïts els grans salons de la biblioteca.
 
== Biblioteca ==
== Biblioteca <ref>{{Ref-llibre|cognom = Ruiz Fargas|nom = Marina|títol = La trayectoria del pensamiento de la orden de Predicadores en la época moderna|url = |edició = |llengua = castellà|data = |editorial = Arpegio|lloc = Sant Cugat del Vallès|pàgines = 187-208|isbn = |capítol = Aproximación a la biblioteca del convento de Santa Catalina de Barcelona y a su fundador, Tomàs Ripoll|any = 2013|editor = Alabrús, Rosa Maria}}</ref> ==
Aquest convent disposava d'un ric arxiu, proveït de nombrosos i ordenats documents. Algunes restes d'aquest arxiu encara es conservaven a principis del segle XX a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, i altres a la Biblioteca provincial universitària de Barcelona. Entre ells el ''Lumen Domus'', format per tres grans volums que contenen la història detalladíssima del convent des de 1219 a 1803, i altres notícies no referents a ell. <ref>{{Ref-llibre|cognom = Ruiz Fargas|nom = Marina|títol = La trayectoria del pensamiento de la orden de Predicadores en la época moderna| llengua = castellà| editorial = Arpegio|lloc = Sant Cugat del Vallès|pàgines = 187-208| capítol = Aproximación a la biblioteca del convento de Santa Catalina de Barcelona y a su fundador, Tomàs Ripoll|any = 2013|editor = Alabrús, Rosa Maria}}</ref>
 
Al departament dit Arxiu dels Regulars es custodiaven els papers que a les cases religioses en comú es referien, privilegi o distinció deguda sens dubte a la major antiguitat de Santa Caterina sobre les altres de la ciutat. La comunitat deputabadesignava un sacerdot per arxiver, el qual el 1835 es deia Domingo Vila. El lloc de l'edifici on s'albergava l'arxiu estava en els seus últims temps proper a la biblioteca, és a dir en el braç de convent proper als carrers de la Claveguera i de Tarrós.
 
Al principi es trobava la biblioteca, segons he indicat, en elal cos d'edifici que donava als carrers de Freixures i Tragí. En l'enderrocament patit per aquesta ala d'edifici el 1823 va ser pacíficament traslladada al braç oriental que s'allargava cap als carrers de Tarrós i Claveguera, on mitjançant l'enderrocament dels envans de diverses cel·les del primer pis s'hi disposà un esplaiat saló i dependències, local que interinament havia d'ocupar fins a la conclusió del nou a l'ala del c. de les Freixures.
 
Un manuscrit del segle XVIII afirma que la biblioteca comprenia més de 15.000 volums, que anà creient fins als 22.000 volums, incloent-hi diversos mapes geogràfics i manuscrits.<ref>Citat per Gaietà Barraquer </ref>
Entre aquests destacaven gran col·lecció de concilis de Labbe, la «''Crònica de Catalunya''» de [[Pere Miquel Carbonell]], impresa amb caràcters gòtics en [[1547]], diversos toms del [[Flórez]]. Dels manuscrits, el «''Magister Franciscus Victoria ordinis Praedicatornm in 1 parte D. Thomae commentaria''»; la ''Postilla litteralis Fr. [[Nicolau Eimeric|Nicolai Eymerici]] super Lucam''; dotze ''Postillae'' en folisdel mateix autor sobre llibres sagrats; titulats el primer «''Memorias del succehit desdel añ 1608 al 1626''»; el segon, «''Memorias del succehit desdel añ 1626 al 1631 inclusive''», els quatre següents són memòries de l'esdevingut a Filipines entre 1680 i 1697, el següent es titula: «''Memorias ó memorials pertañents al St Tribunal de la Santa Inquisició''»; un altre «''Memorias desdel Any 1675 fins á 1700 inclusive, de cosas pertañents á nostra sagrada Religió''», i els quatre restants refereixen a fets religiosos dels mateixos anys. També hi ha referència d'un llibre autògraf de Sant [[Ramon de Penyafort]].<ref>Villanueva, recollit per Gaietà Barraquer, escriu una llarga ressenya dels manuscrits que li cridaven la seva atenció</ref>
Un quadern que comprèn deu taules astronòmico-geogràfiques, que comprèniacomprenia tot el continent d'Amèrica i Àfrica. De [[Francesc Eiximenis]] hi havia el ''[[Vita Christi]],'' i el «''[[Llibre de les dones]]''», manuscrits del segle XV. Un còdex manuscrit en pergamí de l'any 1351 on després de la llegenda de Sant Tomàs d'Aquino, segueix una altra amb aquest títol: «''Hic sunt aliqua breviter collecta de sancta vita et miraculis Fr. Raymundi de Pennaforti''»; dos còdexs manuscrits en [[alfabet àrab|àrab]], un dellsd'ells probablement un [[Alcorà]]. Un còdex en grec probablement una col·lecció de les actes del [[Concili de Constantinoble III]] de l'any 680, copiades en paper, al segle XVI. Nombrosos volums així com la presència d'una secció dedicada als [[Index Librorum Prohibitorum |llibres prohibits per la [[Inquisició]]. Per tot això gaudia la fama de ser la millor de Barcelona. Els seus llibres tenien les seves vores gravades amb foc la insígnia de santa Caterina, és a dir, una roda de turment, truncada i proveïda de garfis en la seva seu circumferència, a més del rètol inscrit a la portada d'alguns. El convent destinava a la cura de la biblioteca un pare i un [[llec]], els quals, tres hores al matí i tres a la tarda, proporcionaven l'estudiósals estudiosos els llibres desitjats, paper i tinta.
 
== Comunitat i activitats==
219.987

modificacions