Viquipèdia

Miquel el Valent: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Removing Link GA template (handled by wikidata)
mCap resum de modificació
Línia 3:
 
== Orígens familiars i ascens polític ==
Encara que no està del tot clar quan i on va néixer, hi ha molts indicis que va néixer vers l'any 1557, essent fill il·legítim del príncep de Valàquia [[Pătraşcu cel Bun]] que formava part de la vella dinastia dels [[Basarabi]]. Va desenvolupar funcions de [[Ban (títol) |Ban]] a [[Província de Mehedinţi|Mehedinți]] i posteriorment de [[Stolnic]] al tribunal del príncep [[Mihnea II Turcitul]] abans de fer-se [[Ban]] de [[Craiova]] l'any [[1593]], a la mort de [[Dobromir Cretzulescu]], oncle de la seva esposa. Durant el regnat d'[[Alexandru III cel Rău]], és condemnat a mort per aquest últim, però no va ser executat. Gràcies als poderosos suports que tenien a [[Constantinoble]] la família grega dels [[Cantacuzino]] a la qual la seva esposa s'emparentava per part de la seva mare, fou nomenat Voivoda (príncep) de [[Valàquia]] a finals de l'any [[1593]].▼
▲Encara que no està del tot clar quan i on va néixer, hi ha molts indicis que va néixer vers l'any 1557, essent fill il·legítim del príncep de Valàquia [[Pătraşcu cel Bun]] que formava part de la vella dinastia dels [[Basarabi]]. Va desenvolupar funcions de [[Ban]] a [[Província de Mehedinţi|Mehedinți]] i posteriorment de [[Stolnic]] al tribunal del príncep [[Mihnea II Turcitul]] abans de fer-se [[Ban]] de [[Craiova]] l'any [[1593]], a la mort de [[Dobromir Cretzulescu]], oncle de la seva esposa. Durant el regnat d'[[Alexandru III cel Rău]], és condemnat a mort per aquest últim, però no va ser executat. Gràcies als poderosos suports que tenien a [[Constantinoble]] la família grega dels [[Cantacuzino]] a la qual la seva esposa s'emparentava per part de la seva mare, fou nomenat Voivoda (príncep) de [[Valàquia]] a finals de l'any [[1593]].
 
== Lluita contra els turcs otomans ==
Poc després va començar a oposar-se al domini que els otomans exercien sobre el Principat, motiu pel qual es va anar acostant a l'emperador [[Rodolf II, emperador romanogermànic|Rodolf II]] del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] i poder rebre el suport d'aquest en la seva lluita. El punt de partida d'aquesta es va produir el novembre de [[1594]] quan va decidir reunir a bona part dels caps otomans al Principat, que també eren els principals creditors, sota el pretext de pagar el deutes que tenia [[Valàquia]] amb la [[Sublim Porta]] i va aprofitar l'ocasió per fer-los executar a tots, començant així la lluita contra els turcs otomans. Aquest fet era una veritable declaració de guerra al [[soldà]], ja que aquest utilitzava els impostos i el tribut anual que els prínceps recollien en el seu nom per subornar a aquests, a la seva cort i bona part de la noblesa local, però també per finançar als exèrcits otomans a la regió.▼
 
▲Poc després va començar a oposar-se al domini que els otomans exercien sobre el Principat, motiu pel qual es va anar acostant a l'emperador [[Rodolf II, emperador romanogermànic|Rodolf II]] del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] i poder rebre el suport d'aquest en la seva lluita. El punt de partida d'aquesta es va produir el novembre de [[1594]] quan va decidir reunir a bona part dels caps otomans al Principat, que també eren els principals creditors, sota el pretext de pagar el deutes que tenia [[Valàquia]] amb la [[Sublim Porta]] i va aprofitar l'ocasió per fer-los executar a tots, començant així la lluita contra els turcs otomans. Aquest fet era una veritable declaració de guerra al [[soldà]], ja que aquest utilitzava els impostos i el tribut anual que els prínceps recollien en el seu nom per subornar a aquests, a la seva cort i bona part de la noblesa local, però també per finançar als exèrcits otomans a la regió.
[[Fitxer:Mihai Viteazul fighting the Turks, Giurgiu, October 1595.jpg|thumb|left|250px|Batalla de Giurgiu, octubre de 1595]]
 
Els otomans ràpidament reaccionaren, però Miquel el Valent enviaren tropes al cap de les quals marxava [[Hassan Pacha]], el governador de [[Rumèlia]], però contra tot pronòstic aquestes foren vençudes. En mig d'aquest conflicte es va produir la creació d'una aliança cristiana propulsada pel [[Papa]] [[Climent VIII]] i que aglutinava a bona part dels regnes europeus contra els turcs, aliança a la que s'adheriren els prínceps de [[Transsilvània]] [[SigismundSegimon Bathory]] i el [[Moldàvia]]moldau [[Aron Vod]]. Miquel el Valent va aprofitar aquest fet per marxar contra els otomans i travessar el [[Danubi]], vencent als turcs i fent-se amb el control d'importants poblacions com [[Giurgiu]], [[Brăila]], [[Hârova]], i [[Silistra]].
 
El [[1595]], a [[Alba Iulia]] (en [[hongarès]]: ''Gyulafehérvár'', en [[alemany]]: ''Karlsburg'' / ''Weißenburg''), Miquel el Valent signava un tractat amb [[SigismundSegimon Bathory]], a través del qual [[Valàquia]] quedava sota la sobirania de [[Transsilvània]], mentre que el voivoda transilvà es comprometia a enviar tropes perquè el valac pogués seguir la seva lluita contra els turcs. El 13 d'agost de 1595, es produïa la [[Batalla de Călugăreni]] (prop del riu Neajlov), on un exèrcit comandat pel voivoda valac i integrat per 16.000 valacs i de 2.000 transilvans, vencia a l'exèrcit de [[Sinan PashaPaixà]], integrat per uns 120.000 homes, perdent la vida a aquesta batalla el mateix governador de [[Rumèlia]]. El 18 d'octubre, entrava victoriós a [[Târgoviste]], antiga capital de Valàquia i pocs dies després a [[Bucarest]] que poc abans havia estat evacuada pels turcs otomans que s'havien desplaçat a la riba sud del [[Danubi]].
 
Tot i la victòria aconseguida, les hostilitats es van aturar, ja que Miquel depenia de l'ajut extern que li oferien tant l'emperador com el rei d'Espanya [[Felip II]] mitjançant les tropes que finançaven al príncep transsilvà. Tot i això Valàquia quedava fora de l'esfera del poder otomà.
Linha 22 ⟶ 20:
[[Fitxer:Mihai Viteazul wiki en.jpg|thumb|right|250px|Miquel el Valent i la seva filla Florica a la cort de Rodolf II]]
 
A més cada cop la situació a Transsilvània era més inestable, ja que [[SigismundSegimon Bathory]] governava el principat però amb el suport de la noblesa hongaresa transilvana. Tot i que Bathory era [[catòlic]], una part de la noblesa de Transsilvània era de confessió [[Calvinisme|calvina]], motiu pel qual no acabaven de veure amb bons ulls la influència cada cop més important de l'Imperi al principat, ni el fet que s'hagués declarat la guerra als otomans els quals havien atorgat al principat la independència ''de facto'' a canvi de declarar-se vassalls del [[soldà]]. Així les tropes imperials i transilvanes es van retirar de Valàquia, mentre que Miquel el Valent acordava una treva amb la [[Sublim Porta]].
 
L'abril de [[1598]] SigismundSegimon deixava de ser Príncep de [[Transsilvània]] abdicant a favor de l'Emperador Rodolf II (que era també el Rei d'[[Hongria]]). Aquest fet va fer que Miquel el Valent es declarés vassall de l'emperador a canvi de què aquest li assegurés la possessió hereditària de Valàquia sense cap tribut.
 
A l'octubre de [[1598]] SigismundSegimon Bathory es desdeia de la seva renúncia i tornava a ser Voivoda, però la pressió de l'emperador li feia renunciar de nou aquest cop a favor del Cardenal [[Andrei Bathory]], que era cosí seu i que era partidari de contraure una aliança amb els polonesos per contrarestar la influència dels imperials.
 
Així Transsilvània va caure sota la influència del Rei de [[Polònia]], [[SigismundSegimon III Vasa]] Vasa, mentre que Miquel establia una relació d'aliança amb el seu únic aliat, l'emperador Rodolf II. En el marc d'aquesta aliança i aprofitant una revolta dels nobles hongaresos al principat Miquel va començar una campanya contra [[Andrei Bathory]] atacant des del sud el 5 d'octubre de [[1599]], mentre que el general imperial [[Giorgio Basta]] entrava a Transsilvània des de l'oest.
 
El 18 d'octubre, Miquel el Valent amb el inestimable ajut de les tropes imperials obtenia una victòria important contra [[Andrei Bathory]] a la [[Batalla de Şelimbăr]], fent-se amb el control de [[Transsilvània]]. Així de forma triomfant Miquel el Valent entrava a la capital transsilvana [[Alba Iulia]], i rebia les claus de la fortalesa de la ciutat de mans del Bisbe [[Demeter Napragy]].
Linha 48 ⟶ 46:
== Declivi, mort i llegat ==
[[Fitxer:MihaiViteazulDeath-LeGrandTheatreHistorique1703.jpg|thumb|left|250px|Gravat on es representa l'assassinat de Miquel el Valent a Câmpia Turzii]]
Refugiat a [[Viena]], l'emperador [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic]] va oblidar les seves desavinences amb ell, cridant-lo a servir-lo a [[TranssilvànaTranssilvània]] on les tropes imperials comandades per [[Giorgio Basta]] no acabaven de prendre el control de la situació, ja que els nobles hongaresos contraris al [[Sacre Imperi Romà Germànic]] s'havien aixecat en armes liderats per [[SigismundSegimon Bathory]], a més els otomans amenaçaven de prendre el control de [[Valàquia]], debilitada enfront d'aquests després de la seva marxa. Així l'emperador li va oferir tropes i 1.000.000 de tàlers per portar a terme les seves campanyes per reinstaurar l'ordre a la regió.
 
Miquel el Valent va acceptar l'oferiment de Rodolf II i mentre les tropes imperials comandades per ell es feien amb el control de [[TranssilvànaTranssilvània]], molt més fàcil del pensat inicialment després de la desfeta de les tropes de Bathory a la [[batalla de Gurăslău]] (en [[hongarès]] ''Goroszló'') el 3 d'agost de [[1601]], els seus partidaris expulsaven a [[Simion Movilă]] i el proclamaven de nou Voivoda de [[Valàquia]].
 
Però l'emperador no tenia pensat tolerar que Miquel el Valent de nou consolidés un poder fort a la regió, motiu pel qual un cop que l'equilibri de forces a la regió s'havia establert de nou ([[Transsilvània]] sota la influència de l'Imperi, [[Valàquia]] dels Otomans i [[Moldàvia]] dels polonesos), va donar l'ordre al seu general [[Giorgio Basta]] que assassinessin a Miquel el Valent, tal com va acabar passant a [[Câmpia Turzii]] el 9 d'agost de [[1601]].
 
Amb la seva mort desapareixia la possibilitat de portar a terme una unió dels Principats Romanesos i a la vegada que moria el personatge històric feia aparició el mite, ja que Miquel el Valent per amplis sectors historiogràfics romanesos és un dels mites fundacionals de Romania, Estat que es crearia entre la segona meitat del [[segle XIX]] i la primera meitat del [[segle XX]] sobre els tres principats que ell va governar: Valàquia, Transsilvània i Moldàvia.
 
Miquel el Valent és commemorat i recordat pels monjos del monestir grec de [[Simonos Petra]], ja que els va fer grans contribucions en terres i diners per reconstruir el monestir que havia estat parcialment destruït per un incendi.
 
== Bibliografia ==
* ''"O istorie sinceră a poporului român"'', Florin Constantiniu, ''Editura Univers Enciclopedic'', Bucurest, 2002
 
* ''"OIstoria istorieromânilor"'', sincerăvolumul aII, poporuluiConstantin român"''C. Giurescu, [[FlorinDinu Constantiniu]]C. Giurescu, ''Editura UniversŞtiinţifică Enciclopedicşi Enciclopedică'', [[Bucurest]], [[2002]]1979
* ''"IstoriaDe românilorla statul geto-dac la statul român unitar"'', volumulMircea IIMuşat, [[ConstantinIon C. Giurescu]], [[Dinu C. Giurescu]]Ardeleanu, ''Editura Ştiinţifică şi Enciclopedică'', Bucurest, [[1979]]1983
* ''"DeMihai la statul geto-dac la statul român unitarViteazul"'', [[MirceaPetre Muşat]], [[IonP. Ardeleanu]]Panaitescu, ''Editura Ştiinţifică şi EnciclopedicăCorint'', Bucurest, [[1983]]2002
* ''"MihaiIstoria Viteazulromânilor"'', [[Petrevolumul PII, Constantin C. Panaitescu]]Giurescu, ''Editura CorintEnciclopedică'', Bucurest, [[2002]]2000
* ''"Istoria românilor"'', volumul II, [[Constantin C. Giurescu]], ''Editura Enciclopedică'', Bucurest, [[2000]]
* " Românii supt Mihai Voievod Viteazul " de NIcolae Bălcescu
 
{{Projectes germans}}
{{commonscat}}
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=Voivoda de [[Valàquia]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Wallachia.svg|border|60px30px|Estendard de Valàquia]] | abans = [[Alexandru cel Rău]] | després = [[Simeó Movilă]] | anys = [[1593]]-[[1600]]}}{{Filera de successions|títol=Voivoda de [[Transsilvània]]<br />[[Fitxer:Coat of arms of Transylvania.svg|40px30px|Estendard de Transsilvània]] | abans = [[Andrei Bathory]] | després = [[Esteve Bocskay]] | anys = [[1599]]-[[1601]]}}
{{Filera de successions|títol=Voivoda de [[Moldàvia]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Moldavia.svg|60px30px|Estendard de Moldàvia]] | abans = [[Ieremia Movilă]] | després = [[Ieremia Movilă]] | anys = [[1600]]}}
{{Finalitza taula}}
 
 
{{ORDENA:Miquel El Valent}} <!--ORDENA generat per bot-->▼
{{Autoritat}}
▲{{ORDENA:Miquel El Valent}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Voivodes de Transsilvània]]▼
[[Categoria:Voivodes de Valàquia]]
[[Categoria:Voivodes de Moldàvia]]
▲[[Categoria:Voivodes de Transsilvània]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_el_Valent»