Síndarin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ref |
infotaula |
||
Línia 1:
{{llengua
<span>El '''s'''</span>'''indarin''' és un llenguatge fictici creat per [[John R.R. Tolkien|J. R. R. Tolkien]]<ref><cite class="citation book" contenteditable="false">Conley, Tim; Cain, Stephen (2006). </cite></ref> per ser utilitzat al món creat per ell, la [[Terra Mitjana|Terra mitjana.]] El sindarin és un de les moltes llengües parlades per pels elfs, anomenats ''Eledhrim'' <span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)">[[Ajuda:AFI|[ˈɛlɛðrim]]]</span> o ''Edhellim'' <span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)">[[Ajuda:AFI|[ɛˈðɛllim]]]</span> en sindarin. La paraula ''sindarin'' és una forma del [[Quenya]]. L'única paraula coneguda en sindarin per aquesta llengua és '''''Eglathrin''''', una paraula probablement només utilitzat en la Primera Edat.<ref>J.R.R. Tolkien. </ref>▼
|nom=Sindarin
|estats=[[Terra Mitjana]], pel·lícules i llibres
|parlants=Desconegut
|família=[[llengües artificials]]<br />
[[llengües artístiques]]
[[llengües de ficció]]
|regulat=Creat per [[J. R. R. Tolkien]] el [[1944]]
|sil=sjn}}
▲
Anomenada en català "Èlfic gris", va ser la llengua dels elfs de [[Beleríand|Beleriand.]] Aquests eren elfs del Tercer Grup que es va quedar a Beleriand després del Gran Viatge i la seva llengua també es va separar de la dels elfs que van salpar de la Terra Mitjana. El sindarin deriva d'una llengua més primerenca anomenada telerin comú, la qual va evolucionar de l'eldarin comú, la llengua dels eldar abans de les seves divisions
En la Tercera Edat (el final de la qual és el marc cronològic del ''[[Senyor dels Anells]]''), el sindarin era la llengua més parlada per la majoria dels elfs de la part Occidental de la [[Terra Mitjana]]. El sindarin és la llengua normalment anomenada ''èlfic'' en ''[[El Senyor dels Anells|El Senyor dels Anells.]]'' Quan els elfs [[Nóldor|Noldor]], que parlaven [[quenya]], van retornar a la Terra Mitjana, van adoptar el sindarin. El quenya i el sindarin s'assemblen pel que fa al vocabulari, però tenen una estructura i una gramàtica molt diferent. El sindarin és congeut per ser un idioma més variable que el quenya, i durant la Primera Edat hi hagueren molts [[Dialecte|dialectes]] regionals. La llengua utilitzada a Doriath (casa de Thíngol, Rei dels Sindar), coneguda com a [[Sindarin|Doriathrin]], va ser qualificada per molts elfs grisos com la forma de la llengua més elevada i noble.
Linha 13 ⟶ 22:
== Història externa ==
Tolkien estava interessat en les llengües antigues, i va desenvolupar moltes [[Llengua planificada|llengües planificades]] quan encara era un adolescent. Finalment, com a adult, va crear una família sencera de llengües planificades parlades per elfs i un món secundari on podrien evolucionar.
Linha 20 ⟶ 28:
El començament de la "Llista de noms de la ''Caiguda de Gondolin''", un dels ''Contes perduts'', dóna un bon exemple d'ambdues llengües (goldogrin i elfin).
Uns quants anys més tard, pels voltants del 1925, Tolkien va començar de nou la gramàtica i lèxic de la llengua dels seus Gnoms. Va abandonar les paraules ''Goldogrin'' i ''lam Goldrin'' a favor de ''Noldorin'' (una paraula del [[quenya]]). Aquesta és la segona etapa conceptual del sindarin. Tolkien va compondre llavors una gramàtica d'aquesta nova llengua, el ''Lam na Ngoluith''.<ref>
A principis del 1930, Tolkien va escriure una nova gramàtica del noldorin.
El noldorin (la llengua d'estil gal·lès) provenia del noldorin antic parlat a [[Vàlinor|Valinor]]. Els elfs Noldorin van voler una llengua diferent a la del Primer Clan d'elfs que també visqueren amb ells i parlaren quenya, i així que van desenvolupar el noldorin antic el nom de la qual era ''Koreldarin'': "la llengua dels que van deixar la Terra Mitjana i vingueren a ''Kór'', la muntanya dels elfs a Valinor."<ref>J.R.R. Tolkien. </ref>
| |||