Pactisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa títol a {{GEC|0128833|pactisme}}
La vosta gracia
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 1:
Pacte entre el Pau Soldevila i el Pau de Ponts
{{Pactisme}}
[[Fitxer:Sistema constitucional català.jpg|thumb|350px|Esquema del sistema constitucional del [[Principat de Catalunya|Principat]] ja en [[Època moderna a Catalunya|època moderna]].]]
El '''pactisme''' és la fórmula de repartiment de la [[sobirania]] entre el [[rei d'Aragó]] i els [[Braços]] que va caracteritzar la política constitucionalista de la [[Corona d'Aragó]].
 
La [[noblesa]] i l'església varen ser els primers a exercir el pactisme amb el rei, però ja des del [[segle XIII]] s'hi van afegir les classes emergents ciutadanes, sobretot de Barcelona ([[ciutadans honrats]]). El pactisme va permetre limitar l'autoritarisme reial i equilibrar els interessos econòmics de noblesa, el clergat i la burgesia. El pactisme es desenvolupa a les [[corts catalanes]], on estan representats els tres [[braç]]os i no hi són representats ni camperols ni menestrals. Els tres braços van aprofitar els moments en què el rei necessitava el seu ajut monetari per forçar-lo a aprovar acords que reforçaven els seus privilegis.
 
En les [[Corts de Barcelona (1283)|Corts de Tarassona, València i de Barcelona]] de [[1283]], convocades per [[Pere el Gran]] durant la [[Croada contra la Corona d'Aragó]] perpetrada pel [[rei de França]], a fi de sol·licitar fons per a afrontar les despeses militars, el rei hagué d'acceptar nombroses peticions, que són la base del constitucionalisme català, aleshores sense precedents a [[Europa]]. Algunes de les concessions foren:
*Convocar cort general cada any.
*Compartir amb les corts l'elaboració de les lleis
*Respectar els [[Usatges]].
*Fer concessions en els impostos i reconèixer els privilegis de la noblesa, l'Església i els municipis.
 
Un altre pas cabdal en la consolidació del pactisme va ser la creació de la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]] a les [[Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358)]], durant el regnat de [[Pere el Cerimoniós]]. Aquest organisme va sorgir com una delegació permanent de les corts destinada a controlar l'actuació dels funcionaris reials en el cobrament d'impostos.
 
==Vegeu també==