Astrògraf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 12:
Els astrògrafs utilitzats en la [[classificació estel·lar]] consisteixen en dos telescopis idèntics muntats en el mateix suport (astrògraf doble). Cada camp del cel es pot fotografiar simultàniament en dos colors (normalment blau i groc). Cada telescopi un objectiu no acromàtics específicament dissenyat per a enfocar la [[longitud d'ona]] de la llum que s'acobli amb el respectiu color sensible (blanc i negre) de la placa fotogràfica. En altres casos s'usa un telescopi senzill per fer dues exposicions de la mateixa part del cel amb diferents filtres de color en cada fotografia. Això permet als astrònoms mesurar el color, així com la lluentor (magnitud), de cada estrella fotografiada. Aquests colors donaran idea de la seva ''temperatura''. Coneixent el color i la magnitud d'una estrella els astrònoms poden determinar la distància. Els camps del cel que es fotografien amb una diferència de dècades entre les dues exposicions revelen el [[moviment propi]] d'una estrella propera quan es mesura contra el fons de les estrelles o galàxies distants.
===Descobriment dels objectes astronòmics===
En prendre dues exposicions de la mateixa secció dels dies de cel o setmanes de diferència, és possible trobar objectes com asteroides, meteorits, cometes, estrelles variables, noves, i fins i tot desconeguts planetes. En comparar el parell d'imatges, utilitzant un dispositiu tal com un comparador d'obrir i tancar, els astrònoms són capaços de trobar objectes que es movien o canviar brillantor entre les dues exposicions o simplement apareixen en una imatge única, com en el cas d'una nova o meteor. De vegades, els objectes, fins i tot es poden trobar en una exposició ja que un objecte en moviment ràpid apareixerà com una "línia" en una llarga exposició.
Un cas ben conegut d'un astrògraf utilitzat en un descobriment és Clyde Tombaugh descobriment 's del planeta nan Plutó el 1930. Tombaugh se li va donar la tasca de la caça d'un presumpte "novè planeta" en ser aconseguit per fotografiar sistemàticament l'àrea de la cel al voltant de la eclíptica. Tombaugh va utilitzar Observatori Lowell 's de 13 polzades (330 mm) (3 element de lent), f / 5.3 astrògraf refractor, que va gravar les imatges en 14 per 17 polzades (360 mm × 430 mm) plaques de vidre.
== Referències ==
| |||