Institut Ramon Muntaner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 28:
L'any 1839<ref>Manuel Moreno i Chacón, [http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93229/166655 «L’arxiu de l’Institut d’Ensenyament Secundari Ramon Muntaner de Figueres: notes al quadre de classsificació.»] a:[[Institut d'Estudis Empordanesos| Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos]], volum 30 (1997), pàgines 339</ref> l'actual Institut Ramon Muntaner s'anomenava Col·legi d'Humanitats i formà part d'un conjunt d'iniciatives que distingiren Figueres com a ciutat moderna i culturalment avançada. Durant la primera meitat del [[segle XIX]], la Figueres sortida de les devastadores [[guerres amb els francesos]] es consolidà en prosperitat econòmica; ja comptava amb el notori augment de població procedent de la mà d'obra del [[castell de Sant Ferran]], es convertia en bressol del [[federalisme]], i destacà en el camp de la cultura, de la ciència i de les idees, arribant a brillar singularment en el context català i peninsular de l'època. Va ser en aquest context que els figuerencs, el 1839, instituïren el centre públic d’[[ensenyament secundari|ensenyament mitjà]] no lligat a cap [[orde religiós]] més antic de l'Estat, subvencionat amb diners [[Sector públic|públic]]s del pressupost municipal.
Fins al col·legi figuerenc, tots els centres d'ensenyament mitjà estaven en mans d'organitzacions [[catolicisme|catòliques]]; vist el tarannà [[liberal]] i [[republicà]] de la Figueres [[vuitcentista]], es va voler aprofitar proverbial coincidència; d'una banda podien disposar, cedit per l'Estat, de l'edifici que allotjaria el Centre: el [[Santa Maria de Jesús|claustre franciscà]], construït el 1827<ref>{{GEC|0230521|Figueres: La història, l'edat moderna}}</ref> afectat per la [[desamortització de Mendizábal]] de [[1835]]; i, d'altra banda, l'any de la fundació, el 1839, s'instal·lava a Figueres precisament amb el propòsit d'animar un centre educatiu, un ensenyant arribat de França on s'havia fet bon coneixedor de les més modernes tècniques pedagògiques: Julián González de Soto, de la [[Companyia de Sant Vicenç de Paül]].
===Segle XIX===
| |||