Serafí Maria de Soto i Ab-Ach: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 55:
En 1840 va ser el titular del [[Ministeri de Guerra d'Espanya|ministeri de la Guerra]], encara que per pocs dies, en un dels gabinets de [[Evaristo Pérez de Castro]]. I la revolta de [[Baldomero Espartero]] a Barcelona amb la posterior caiguda de la Reina Governadora, pressionada pel Duc de la Victòria, el va obligar a emigrar a [[França]] en 1840. Però en 1844 va tornar a Espanya i va ser ascendit a [[tinent general]] en 1846.
 
Serafí Maria formava part de l'ala conservadora del [[Partit Moderat]], i el dia 19 d'octubre de 1849, a causa de la desaparició del general [[Ramón María Narváez]] de l'escena política, la reina Isabel II, a suggeriment del seu espòs, el rei consort [[Francesc d'Assís de Borbó|Francesc d'Assís]], i comptant amb el suport de l'[[arquebisbe de Toledo]] i la mediació de [[Sor PatrociniPatrocinio]] i del seu confessor reial, el [[pare Fulgencio]], va optar per nomenar al comte de Clonard [[President del Consell de Ministres d'Espanya|President del Consell de Ministres]].
 
El nou Govern va ser conegut com el ''Gabinet Llampec'', ja que solament va durar dos dies. Clonard no va poder ni triar als seus nous ministres, i el resultat va ser un gabinet ultraconservador, rebut amb tancada oposició pels progressistes i per l'opinió pública espanyola. I tot això va obligar a la reina a replantejar-se la seva decisió i reposar en el seu càrrec al general Narváez.