Manierisme: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Pieter Bruegel de Oude - De val van Icarus.jpg|thumb|Al ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, 1558]]

El '''manierisme''' és un [[estil artístic]] caracteritzat per la recerca d'una estilització (''maniera'') personal i que va predominar entre el [[Renaixement]] del [[segle XVI]] i el [[barroc]]. Va ser una reacció a l'agitació social, política i religiosa de l'època i va representar un profund allunyament de l'[[harmonia]] de l'[[alt renaixement]].<ref name=art>Robert Cumming, ''Arte'', editorial Espasa, 2006. ISBN 8467020970 {{es}}</ref>

 

 

Les seves principals figures són [[Rosso Fiorentino]], [[Jacopo Pontormo]], [[Tintoretto]], [[El Greco]], [[Agnolo Bronzino]] i [[Parmigianino]].<ref name=art/>

 

En principi, el terme italià ''maniera'', equivalent a [[Estil artístic|estil]] o mode, té un cert caire pejoratiu, d'imitació, artificiós: els pintors pinten ''a la maniera'' de [[Raffaello Sanzio|Raffaello]], [[Leonardo da Vinci]], [[Michelangelo Buonarroti|Miquel Àngel]], etc. S'ha de tenir en compte, però, que la característica de l'època és més la varietat i la diversitat que no pas la imitació. En realitat, el manierisme és una continuació lògica del procés de recerca i d'experimentació de noves solucions que caracteritza el Renaixement des dels seus inicis.