Asteroide troià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 62:
Les estimacions del nombre total de troians es basen en estudis profunds d'àrees petites del cel.<ref name="Yoshida2005">{{ref-publicació |autor= Yoshida, F.; Nakamura, T.|data= 2005|títol= Size Distribution of Faint Jovian L4 Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum= 130|exemplar= 6|pàgines= 2900-2911|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2005aj....130.2900I|doi= 10.1086/497571|consulta= 18-12-2009}}</ref> Es creu que el grup L<sub>4</sub> podria contenir entre 160.000 i 240.000 asteroides de diàmetre major de 2 km i al voltant de 600.000 de diàmetre major d'1 km.<ref name="Yoshida2005"/><ref name="Jewitt2000" /> Si el grup L<sub>5</sub> contingués una quantitat similar d'asteroides, el nombre total de troians de diàmetre major que 1 km superaria el milió. Aquests nombres són comparables als del [[cinturó principal d'asteroides]].<ref name="Yoshida2005"/> S'estima que la suma de les masses de tots els troians és 0,0001 vegades la massa de la [[Terra]], o una cinquena part de la massa del cinturó principal.<ref name="Jewitt2000" /> Probablement, es coneixen tots els troians de [[magnitud absoluta]] de fins a 9,0.<ref name="Jewitt2004"/> El nombre de troians observats al voltant del punt L<sub>4</sub> és lleugerament superior als del punt L<sub>5</sub>; no obstant això, com que la variació del nombre dels troians més brillants és escassa, aquesta disparitat probablement es deu a l'existència de biaixos en l'observació.<ref name="Jewitt2004"/> Tanmateix, alguns models indiquen una estabilitat lleugerament major en el grup L<sub>4</sub>.<ref name="Marzari2002" />
El troià de major grandària és [[(624) Héctor|(624) Hèctor]], el qual té un radi de 101,5 ± 1,8 km.<ref name="Fernandez2003" /> Existeixen pocs troians la grandària dels quals sigui molt més gran que la mitjana de la població. Per sota d'un radi de 42 km, el nombre de troians creix molt ràpidament, molt més que en el cinturó principal. Aquesta xifra correspon a una magnitud absoluta de 9,5, assumint una [[albedo]] (quantitat de radiació reflectida) del quatre per cent. En el rang entre 4,4 i 40 km de radi, la distribució de les grandàries dels troians és similar a la del cinturó principal. Com que l'observació no proporciona dades, es desconeix la massa dels troians de menor grandària,<ref name="Marzari2002" /> els quals es creu que són
== Òrbites ==
[[Fitxer:AnimatedOrbitOf624Hektor.gif|thumb|upright=1.2|Comparació de l'òrbita de [[(624) Héctor|(624) Hèctor]] (blava) respecte de la de Júpiter (vermella)]]
Els troians de Júpiter tenen òrbites de radis compresos entre 5,05 [[Unitat Astronòmica|UA]] i 5,35 UA, amb un [[semieix major]] mitjà de 5,20 ± 0,15 UA, i estan distribuïts en regions allargades i corbes al voltant dels dos punts lagrangians;<ref name="Yoshida2005"/> cada grup s'estén 26° al llarg de l'òrbita de Júpiter, la qual cosa suma un total de 2,5 UA.<ref name="Jewitt2000"/> L'amplària de cada grup és similar a la de dos radis de l'[[esfera de Hill]], la qual cosa en el cas de Júpiter suma unes 0,6 UA.<ref name="Marzari2002" /> Molts troians de Júpiter tenen [[inclinació orbital|inclinacions orbitals]] (relatives al pla orbital del planeta) de més de 40°.<ref name="Jewitt2000"/>
Línia 73:
La determinació de [[família dinàmica|famílies dinàmiques]] d'asteroides en el grup dels troians és més complicada que en el cinturó principal perquè els troians estan tancats en un rang possible de posicions molt menor. Això significa que els cúmuls dinàmics tendeixen a superposar-se amb el gruix del grup i se'ls perd fàcilment la pista. No obstant això, durant el 2003 s'identificaren més d'una desena de famílies dinàmiques. Les famílies de troians són més petites en grandària que les del cinturó principal; la família de major grandària coneguda és el [[grup Menelau]], que conté només vuit membres.<ref name="Jewitt2004"/>
El 2001, [[(617) Pàtrocle]] fou el primer troià identificat com a [[satèl·lit asteroidal|asteroide binari]].<ref>{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iauc/07700/07741.html#Item2|títol= IAUC 7741: 2001fc; S/2001 (617) 1; C/2001 T1, C/2001 T2|consulta= 19-12-2009|autor= Merline, W.J. ''et al.''|data= 2001|editor= UAI}}</ref> L'òrbita d'aquest asteroide binari (650 km) és molt més petita que l'[[esfera de Hill]] primària (35.000 km).<ref name="Marchis2006">{{ref-publicació |autor= Marchis, F. ''et al.''|data= 2006|títol= A low density of 0.8 g cm<sup>-3</sup> for the Trojan binary asteroid 617 Patroclus|publicació= Nature|volum= 439|exemplar= 7076|pàgines= 565-567|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2006natur.439..565M|doi= 10.1038/nature04350|consulta= 19-12-2009}}</ref> L'asteroide de major grandària, [[(624) Héctor|(624) Hèctor]], és probablement un asteroide binari de contacte (dos asteroides que orbiten tan a prop que acaben establint contacte).<ref>{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iauc/08700/08732.html#Item1|títol= IAUC 8732: S/2006 (624) 1; 2006ds, 2006dt|consulta= 19-12-2009|autor= Marchis, F. ''et al.''|data= 2006|editor= Unió Astronòmica Internacional}}</ref><ref name="Lacerda2007">{{ref-publicació |autor= Lacerda, Pedro; Jewitt, David C.|data= 2007|títol= Densities of Solar System Objects from Their Rotational Light Corbis|publicació= The Astronomical Journal|volum= 133|exemplar= 4|pàgines= 1393-1408|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2007aj....133.1393L|doi= 10.1086/511772|consulta= 19-12-2009}}</ref><ref name="Jewitt2004"/>
== Característiques físiques ==
[[Fitxer:624Hektor-LB1-mag15.jpg|thumb|El troià (624)
Els asteroides troians de Júpiter són objectes foscs de forma irregular. En general, l'[[albedo geomètrica]] varia entre 0,03 i 0,1<ref name="Fernandez2003"/> amb un valor mitjà de 0,056 ± 0,003.<ref name="Jewitt2004"/> L'asteroide [[(4709) Enomo]] té la major albedo de tots els troians (0,18).<ref name="Fernandez2003"/>
Línia 83:
Les propietats rotacionals dels troians no es coneixen gaire bé. L'anàlisi de les [[corba de llum|corbes de llum]] rotacionals dels 72 asteroides troians constata un període de rotació mitjà d'11,2 hores, mentre que el període mitjà dels asteroides del cinturó principal ronda les 10,6 hores. La distribució dels períodes rotacionals dels troians aparentment encaixa amb una [[distribució de Maxwell-Boltzmann]], cosa que no succeeix en els del cinturó principal a causa d'un dèficit d'asteroides amb períodes d'entre 8 i 10 hores.<ref group="nota">La [[funció de Maxwell-Boltzmann]] és <math>F=\begin{smallmatrix}\frac{1}{\sqrt{2\pi}\sigma}\exp(-(P-P_0)^2/\sigma^2)\end{smallmatrix}</math>, on <math>P_0</math> és el període de rotació mitjà i <math>\sigma</math> és la [[mesures de dispersió|dispersió]] dels períodes.</ref> La distribució de Maxwell-Boltzmann dels períodes rotacionals dels troians podria indicar que han sofert una evolució de col·lisió més accentuada que els del cinturó principal.<ref name="Barucci2002">{{Ref-llibre |autor= Barucci, M. A.; Cruikshank, D. P.; Mottola, S.; Lazzarin, M.|títol= Asteroids III |consulta= 20-12-2009|data= 2002|publicació= University of Arizona Press|llengua= anglès |pàgines= 273-287|capítol= Physical Properties of Trojan and Centaur Asteroids|urlcapítulo= http://www.lpi.usra.edu/books/asteroidsiii/pdf/3001.pdf}}</ref>
No obstant això, el 2008 s'analitzaren les [[corba de llum|corbes de llum]] d'una mostra de deu troians i es trobà una [[mitjana (estadística)|mitjana]] del període de rotació de 18,9 hores. La discrepància d'aquest valor és significativa respecte al període de rotació
=== Composició ===
[[Espectre d'emissió|Espectroscòpicament]], els troians de Júpiter són principalment asteroides de tipus D, els quals són predominants a les regions externes del cinturó principal.<ref name="Jewitt2004"/> Altres tipus representatius en són els asteroides [[asteroides tipus-C|tipus C]] o tipus P.<ref name="Barucci2002" /> Els seus espectres solen ser vermellosos (emeten radiació en [[longitud d'ona|longituds d'ona]] llargues) o neutres i freturoses de trets distintius.<ref name="Fernandez2003"/> Les proves de la presència d'[[aigua]] o de [[matèria orgànica]] són poc sòlides, i només l'asteroide [[(4709) Enomo]] podria contenir
El 2006, un equip de l'[[observatori Keck]] de [[Hawaii]] anuncià que la densitat de l'asteroide binari [[(617) Pàtrocle]] era menor que la del gel (0,8 g/cm³), la qual cosa suggereix que l'asteroide i possiblement molts altres troians tenen grandàries i composicions més similars als [[cometa|cometes]] o objectes del cinturó de Kuiper (gel amb una capa de pols al seu voltant) que als asteroides del cinturó principal.<ref name="Marchis2006" /> D'aquesta manera, la densitat del troià [[(624) Héctor|(624) Hèctor]], determinada a partir de la seva corba de llum rotacional (2,480 g/cm³), és significativament major que la del troià (617) Pàtrocle. Aquesta diferència de densitats és desconcertant i indica que aquesta magnitud podria no ser un bon indicador de l'origen dels asteroides.<ref name="Lacerda2007" />
== Troians en altres planetes ==
Línia 95:
El 20 de juny de 1990 es descobrí [[(5261) Eureka]], el primer asteroide troià de [[Mart (planeta)|Mart]],<ref name="Bowell1991" /> i el primer que no pertanyia a Júpiter. Es descobrí a l'[[observatori el Palomar]]. Aquest asteroide de [[asteroides (tipus espectral)|tipus A]]<ref>{{ref-publicació |autor= Rivkin, A. S. ''et al.''|data= 2003|títol= Spectroscopy and photometry of Mars Trojans|publicació= Icarus|volum= 165|exemplar= 2|pàgines= 349-354|doi = 10.1016/S0019-1035(03)00211-2|consulta= 20-12-2009}}</ref> ocupa el punt de Lagrange L<sub>5</sub> del planeta.<ref name="IAU_M">{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/marstrojans.html|títol= List Of Martian Trojans|consulta= 20-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional|arxiuurl=https://archive.is/d0uca|arxiudata=2013-04-22}}</ref>
A partir de llavors, i fins al 2010, s'han trobat tres altres troians de Mart: [[(101429) 1998 VF31]] (L<sub>5</sub>), [[(121514) 1999 UJ7]] (L<sub>4</sub>) i [[2007 NS2]] (L<sub>4</sub>), per ordre de descobriment. Aquests asteroides
=== Asteroides troians de Neptú ===
Línia 120:
* {{ref-publicació|cognom=Lykawka|coautors=Horner|títol=The Capture of Trojan Asteroids by the Giant Planets During Planetary Migration|nom1=P. S.|doi=10.1111/j.1365-2966.2010.16538.x|any=2010|publicació=[[Monthly Notices of the Royal Astronomical Society]]|volum=405|exemplar=1383|arxiv=1003.2137|bibcode=2010MNRAS.405.1375L}}
* [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?release=2012-322 NASA's WISE Colors in Unknowns on Jupiter Asteroids] (NASA 2012-322 : October 15, 2012).
== Vegeu també ==
{{Portal|Astronomia}}
{{Portal|Espai}}
* [[Llista d'asteroides troians (camp grec)]].
* [[Llista d'asteroides troians (camp troià)]].
* [[Òrbita de Lissajous|Òrbita de Lissajous.]]
* [[Hipòtesi del gran impacte]].
* [[Quasi-satèl·lit|Quasi-satèl·lit.]]
Línia 137:
* {{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/Trojans.html|títol= Trojan Minor Planets|autor= [[Unió Astronòmica Internacional]]}}
* {{ref-web |url= http://www.dtm.ciw.edu/users/sheppard/satellites/trojan.html|títol= The Trojan Page|autor= Sheppard, Scott |llengua = anglès}}
* [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?release=2012-322 NASA's WISE Colors in Unknowns on Jupiter Asteroids] (NASA 2012-322 : October 15, 2012).
* {{ref-web|url=http://www.minorplanetcenter.org/iau/lists/Trojans.html|títol=Minor Planet Center's List of Trojan Minor Planets}}
* {{ref-web|cognom=Sheppard|nom=Scott|url=http://www.dtm.ciw.edu/users/sheppard/satellites/trojan.html|títol=The Trojan Page}}
| |||