Nigèria del Nord: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç al propi article
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 5:
La [[Conferència de Berlín]] de 1884 i 1885 va concedir l'àrea que esdevindria el Protectorat de Nigèria del Nord als britànics. La [[Companyia Reial del Níger]], creada com a [[Companyia Nacional Africana]] el 1882, va rebre carta de privilegi el 10 de juliol de 1886  i va operar amb George Taubman Goldie com a vicegovernador. La Companyia va negociar acords de comerç  i acords polítics, de vegades de manera coactiva, amb molts dels caps, reietons i  emirs, i amb el [[Sultanat de Sokoto]] (a més dels tractats de la [[Companyia Unida Africana]] a la qual havia comprat els drets). El 1897, [[Frederick Lugard]] fou nomenat cap  de la Força de Frontera Africana de l'Oest que fou encarregada de parar la resistència [[Fulbe|fulani]] i les possibles incursions franceses a l'àrea del nord-oest.<ref name="Temple">{{Cite journal|last = Temple|first = Charles Lindsay|title = Northern Nigeria|journal = The Geographical Journal|year = 1912|volume = 40|issue = 2|pages = 149–163|doi = 10.2307/1778461}}</ref>
 
El 28 de desembre de 1899 la carta de privilegis de la Companyia Reial del Níger Reial va ser revocada i l'1 de gener de 1900 el govern britànic va agafar el control.<ref name="Temple">{{Cite journal|last = Temple|first = Charles Lindsay|title = Northern Nigeria|journal = The Geographical Journal|year = 1912|volume = 40|issue = 2|pages = 149–163|doi = 10.2307/1778461}}</ref> L'Empresa Reial del Níger va rebre 865,000£ i va rebre també els drets de la meitat de tots els ingressos produïts per les mines a la major part del seu territori per un període de 99 anys a canvi de cedir el seu territori al govern britànic. Lugard va ser nomenat Alt Comissari del Protectorat de  Nigèria del Nord que es va crear amb aquests territoris; la capital que era a [[Lokoja]], fou aviat traslladada per Lugard a  [[Zungeru]] que va esdevenir la seu del protectorat el 1902 perquè era la ciutat del nord més  accessible pel transport per riu.<ref name="Temple">{{Cite journal|last = Temple|first = Charles Lindsay|title = Northern Nigeria|journal = The Geographical Journal|year = 1912|volume = 40|issue = 2|pages = 149–163|doi = 10.2307/1778461}}</ref>. Originalment es va dividir l'area en onze províncies, que foren Bauchi, Bida, Bornu, Kabba, Kotangora, Lower Benue (Nassarawa), Ilorin, Muri, Sokoto, Upper Bema, i Zaria <ref> després de la campanya de Sokoto es van ampliar a 17, per reduir-se més tard a 12.</ref>
 
Les operacions militars van començar el 1902 i van continuar per aproximadament cinc anys d'esporàdiques lluites. Les restes de l'Imperi de [[Sultanat de Bornu|Bornu]] van ser conquerides el 1902 i el [[Sultanat de Sokoto]] i l'emirat de [[Emirat de Kano|Kano]] va ser ocupats el 1903. La lluita va continuar el 1904 a [[Bassa (desambiguació)|Bassa]]. El 1906 un gran revolta qualificada de [[Mahdí|mahdista]] va començar a l'exterior de la ciutat de Sokoto, al poble de Satiru; una força combinada de britànics i del sultà de Sokoto nomenat pels britànics, Muhammadu Attahiru II, va destruir la ciutat i va matar a la majoria de residents implicats.<ref name="Temple">{{Cite journal|last = Temple|first = Charles Lindsay|title = Northern Nigeria|journal = The Geographical Journal|year = 1912|volume = 40|issue = 2|pages = 149–163|doi = 10.2307/1778461}}</ref><ref name="Falola">{{Cite book|last = Falola|first = Toyin|title = Historical Dictionary of Nigeria|year = 2009|publisher = Scarecrow Press|location = Lanham, Md}}</ref> Després de 1907 hi hi havia menys resistència i l'ús de la força militar pels britànics es va fer innecessari; el focus del Alt Comissari es va girar cap a la recaptació d'impostos i cap a l'administració.