Aranja: diferència entre les revisions

El fruit de l'aranja es consumeix sobretot fresc. Va cobrar popularitat a partir del segle XIX, quan els productors d'Amèrica Central i Florida van començar a exportar la seva producció als Estats Units. S'aprecia pel seu baix valor calòric i gran contingut de [[vitamina C]]; sol consumir-se en el desdejuni, sol o lleugerament edulcorat amb mel, sucre. De vegades es prepara fornejat lleugerament com aperitiu, o es combina amb altres fruites i vegetals en l'amanida.

 

 

L'oli essencial obtingut de la pell és ric en llimoneno (fins a un 90%); obtingut per premsa o destil·lació, i una vegada reduït el seu alt contingut en monoterpens, s'utilitza com saborizant per a begudes gasoses. El seu ingredient principal és la [[nookatona]], i conté a més composts d'oxigen i sesquiterpens. De la part blanca interior pot extreure's [[naringina]], un tònic amarg utilitzat en alimentació.