Jordi de Hessen-Darmstadt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 24:
Quan va tornar del viatge, el jove príncep del Landgraviat de Hessen-Darmstadt va emprendre la carrera militar. El [[1687]] participà en el seu primer combat a la [[Batalla de Mohacs (1687)|batalla de Mohacs]] (actual [[Hongria]]) contra l'[[imperi Otomà]]. Posteriorment s'allistà a les tropes de [[Guillem III d'Anglaterra]] que anaren a lluitar a [[Irlanda]]. Convertit al [[catolicisme]] després de l'experiència irlandesa, fou ascendit a ''Generalfeldwachtmeister'' (General Major de l'Èxèrcit Alemany) amb només vint-i-quatre anys.
 
Dirigí diversos destacaments a [[Alemanya]] durant la [[guerra dels Nou Anys]] fins que l'[[Emperador d'Occident|emperador alemany]] [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] el va destinar al capdavant de 2.000 homes a [[Catalunya]], on forces [[Regne de França|franceses]] havien ocupat part del territori. Es dirigí a [[Barcelona]] ([[1695]]) on organitzà eficaçment les forces catalanes. Durant aquest període tingué sota les seves ordres els futurs dirigents ddels [[elsCompanyia d'Osona|Vigatans]]: [[Josep Moragues i Mas|Josep Moragues]], [[Francesc Macià i Ambert]] (|Bac de Roda)]], [[Jaume Puig de Perafita]] i Ramon Sala, entre altres.
 
Al [[setge de Barcelona (1697)|setge de Barcelona]] de les tropes franceses del [[duc de Vendôme]] ([[1697]]), el Príncep Jordi recolzàdonà suport a la decisió dels estaments, els consellers i els diputats de Catalunya, de resistir. Però el [[virrei de Catalunya]] Diego Hurtado de Mendoza, comte de Corzana, seguint les ordres del Ministeri castellà de [[Madrid]], rendí la ciutat i l'entregà als francesos ([[10 d'agost]]).
 
Recuperada [[Barcelona]] per la [[pau de Rijswijk]], i davant la pressió popular, el rei [[Carles II d'Espanya]] el nomenà [[Lloctinentlloctinent de Catalunya]] ([[1698]]) i l'investí de la [[Grandesa d'Espanya]] i de l'[[Orde del Toisó d'Or]].
 
== La Guerra de Successió Espanyola ==