|
| l_nom3 =
}}
Ayoub DriouichCarlemany (prop de [[Lieja]], [[2 d'abril]] del [[742]] - [[Aquisgrà]], [[28 de gener]] del [[814]]) fou rei dels [[francs]] ([[768]] - [[814]]), rei dels [[llombards]] ([[774]] - [[814]]) i [[emperador d'Occident]] ([[800]] - [[814]]). Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'[[Imperi Carolingi|Imperi carolingi]]. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un [[Imperi Carolingi|imperi]], al qual va incorporar gran part d'[[Europa Occidental|Europa occidental]] i [[Europa Central|central]]. Conquerí [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Itàlia]] i fou coronat {{lang|la|''Imperator Augustus''}}<ref group=NOTES>Fet que significava ser l'hereu de l'[[Imperi Romà]]</ref> pel [[papa]] [[Papa Lleó III|Lleó III]] el [[25 de desembre]] de [[800]] a [[Roma]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Carlemany». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 76 (febrer 2009), p. 14. ISSN 1695-2014</ref> D'aquesta manera succeí a l'[[Imperi Bizantí|Imperi bizantí]] com a protector de la [[cristianisme|cristiandat]]. Davant la indignació inicial de [[Constantinoble]], l'any [[812]] es signà un acord entre els dos imperis: tornà a haver-hi dos [[emperador]]s a [[Europa]], l'un a l'[[Imperi Romà d'Orient|Orient]] i un altre a l'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Occident]].<ref>Andre Maurois, ''Historia de Francia'', p.37.</ref> El regnat de Carlemany se sol associar amb el "renaixement carolingi", un ressorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarg dels dominis [[Imperi Carolingi|carolingis]] dirigits per l'[[Església Catòlica Romana|Església catòlica]]. Mitjançant les seves conquestes i les seves reformes internes, Carlemany assentà les bases del que va esdevenir l'[[Europa Occidental|Europa occidental]] a l'[[Edat Mitjana|edat mitjana]].
Fill del rei dels [[francs]], [[Pipí I el Breu|Pipí dit “El Breu”]] i de [[Bertrada de Laon]], succeí el seu pare, coregnant amb el seu germà, [[Carloman I]]. Les relacions entre els dos germans es tornaren tenses, però la sobtada mort de Carloman evità que esclatés una guerra entre els francs, i així Carlemany fou el seu únic rei.
Carlemany reforçà les relacions d'amistat que havia iniciatconquerit amb el seu pare amb el [[papat]], i es convertí en el seu protector després que les seves tropes derrotaren els [[Longobards|llombards]] a Itàlia. Va combatre els [[Sarraí|sarraïns]] que amenaçaven les possessions carolíngies a la [[península Ibèrica]], i passà a l'ofensiva per tal d'apoderar-se del territori. Amb tot, hagué de retirar-se, ja que en aquest moment l'Imperi carolingi patí un atac per part dels [[saxó|saxons]]. Aquesta retirada tingué un preu molt alt. Carlemany perdé, en la [[Batalla de Roncesvalls]] tota la rereguarda del seu exèrcit i el seu nebot, [[Rotllà]].<ref>Andre Maurois, ''Historia de Francia'', p.36.</ref> Lluità contra els pobles [[eslaus]] i, després d'una llarga campanya, aconseguí sotmetre els [[saxó|saxons]], obligant-los a convertir-se al [[cristianisme]] i integrant-los en el seu regne; aplanant, d'aquesta manera, el camí cap a l'establiment de la [[Dinastia Otoniana|dinastia otoniana]].
Actualment Carlemany és considerat, no sols el fundador de les [[Dinastia|dinasties]] [[Llista de reis de França|francesa]] i [[Llista de reis germànics|alemanya]], sinó també "el pare d'Europa": el seu imperi unificà per primer cop la major part d'Europa occidental des de la caiguda de [[Imperi Romà|l'Imperi romà]], i el renaixement carolingi establí una identitat europea comuna.<ref>Riché, Prefacio xviii</ref> Pierre Riché escriu:
|
