Ona sonora: diferència entre les revisions

En concret, el so (les ones sonores) són [[ona mecànica|ones mecàniques]] (ones de compressió), perquè precisen d'un medi ([[aire]], [[aigua]], cos sòlid), que transmetatransmet la pertorbació. És, el propi medi, qui produïxprodueix i propícia la propagació d'estes ones, amb la seua compressió i expansió. Perquè esteaquest migmedi, puga comprimir-se i expandir-se és un requisit fonamental que es tracte d'un medi elàstic. Un cos rígid no permet que les [[vibració|vibracions]] es transmeten. Sense medi elàstic, no hi hauria so, perquè les ones sonores no es propaguen en el buit.

D'altra banda, la pressió de les [[partícula|partícules]] que transporten l'ona es produïxprodueix en la mateixa direcció de propagació de l'ona. Per tant, les ones sonores són [[ona longitudinal|ones longitudinals]].

L'[[hertz]] (Hz) és la unitat que expressa la quantitat de vibracions que emet una font sonora cada unitat de [[temps]]([[freqüència]]). L'[[oïda]] humana pot percebre ones sonores de freqüències entre els 20 i els 20.000 Hz. Les ones que posseïxenposseeixen una freqüència inferior als 20 Hz es denominen [[infrasoinfrasò|infrasóniquesinfrasòniques]] i les superiors a 20.000 Hz, [[ultrasoultrasò|ultrasóniquesultrasòniques]].

La sensació de [[sonoritat]] és la percepció sonora que l'home té de la intensitat d'un so. La sonoritat es mesura per mitjà d'una magnitud anomenada [[fon]], que utilitza una escala arbitrària el zero ( cridat "[[llindellindar d'audició]]") correspon a I₀= 1 x 10 -12 W/m².