Fideu: diferència entre les revisions

Els '''fideus''' són un tipus de [[pasta]] seca feta amb farina de blat, [[fideus d'arròs|arròs]] o altres [[cereal]]s que es cuina habitualment [[bullida]] i que té forma de [[corda]] més o menys llarga. Poden ser [[fideus prims|prims]] o [[fideus gruixuts|gruixuts]], i estar buits per dins o ser completament massissos.

Es mengen tradicionalment des de fa més de mil anys a ,[[Àsia]], el nord d'[[Àfrica]] i l'est i tot el sud d'[[Europa]] en una gran varietat de plats que inclou [[escudelles]], guisats en cassoles ([[fideus a la cassola]]), plats saltats en paelles ([[fideuada]]), [[gratinat]]s al [[forn]] (macarrons gratinats), [[postres]] (fideus amb llet, semblant l'arròs amb llet), pastissets i pastissos dolços (''kanafeh'', ''vargavéles''), etc.

Hom pot dir que els fideus són originaris de [[Catalunya]]<ref name="miral29">''Receptes de cuina catalana amb història'', pàg 29, Assumpta Miralpeix.Editorial Rosa dels Vents, [[2006]]. ISBN 9788401387036 {{ca}}</ref> i experts gastrònoms internacionals de la talla de [[Colman Andrews]] defineixen els "fideus" com a "pasta catalana" (i en [[anglès]], ''Catalan pasta'').<ref name="andrews">''Catalan Cuisine'', pàg. 196, Harvard Common Press, [[2005]]. ISBN 9781558323292 {{en}}</ref> A la [[cuina catalana]] és una pasta tant o més popular que els [[canelons]].<ref name=miral29/><ref name=andrews/>

Els fideus són una de les formes més senzilles que poden tenir les pastes. Al sud d'[[Europa]] els primers a fer-ne van ser els [[antiga Grècia|grecs]] a l'època clàssica, que els van anomenar ''itria''. La [[cuina àrab]] els va adoptar, amb el nom ''itriyah'', i els va exportar de nou a Europa a l'[[edat mitjana]]. Van començar a introduir-los-hi al llarg dels [[segle XIII|segles XIII]] i [[segle XIX|XIX]], a la [[península Ibèrica]] a mesura que hi anaven conquerint territoris. Existeixen documents escrits en [[català]] al [[segle XIV]] que els anomenen ''alatria''. Al [[llibre de Sent Soví]] apareix una recepta de fideus amb carn a la cassola pràcticament idèntica a l'actual.<ref name="miral">''Receptes de cuina catalana amb història'', Assumpta Miralpeix, Editorial Rosa dels Vents, [[2006]]. ISBN 9788401387036 {{ca}}</ref><ref name=andrews/>

Moltes receptes d'arrossos i paelles es poden fer substituint l'arròs per fideus, això inclou els fideus a banda, els fideus rossejats i la fideuà entre d'altres. També són molt típics de la cuina catalana els fideus a la cassola, que es poden fer amb botifarra negra, pollastre, conill, porc, aprofitant menuts i restes de carns, sense carn, amb marisc, de mar i muntanya, amb verdures, etc. A Mallorca hi ha els fideus amb anguiles, els fideus secs de peix, els anomenats "fideus de vaca" (amb peix), els fideus de veremar (amb conill i cargols), fideus amb colomí, fideus de roter, fideus de marjar, fideus de caeta, fideus de pobre, fideus amb oli, fideus de dejuni, fideus en bicicleta, fideus amb conill o amb llebre, fideus amb xai, fideus amb porc, etc. A la [[cuina menorquina]] hi pertanyen moltes receptes amb fideus com per exemple els fideus enganats, els fideus amb tomàtic, els fideus amb peix, els fideus amb rajada o els fideus de caldera (amb peix). Com a curiositat, a [[La cuynera catalana]] apareix una recepta de fideus amb una salsa a base d'oli d'oliva, pinyons, safrà, all i julivert.<ref name="gust">''Els Plats Més Famosos de la Cuina Catalana'', Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, [[2002]]. ISBN 9788495684912 {{ca}}</ref>

A més de l'evident ús culinari, els fideus han tingut històricament altres usos. Per exemple, als Països Catalans formaven part de la [[farmàcia]] medieval.<ref name="eliana">''Cuina medieval catalana'', d'Eliana Thibaut i Comalada, Cossetània Edicions, [[2006]]. ISBN 9788497912167 {{ca}}</ref>