'''Pollencí '''<span>o </span>'''parlar de Pollença''' és el parlar de [[Pollença]] (Nordnord de [[Mallorca]]), que té com a característica més peculiar que és l’únicl'únic parlar balear en què s’utilitzas'utilitza l’articlel'article literari, derivat del llatí ''ILLU'', en comptes de l’articlel'article salat, procedent d’d'''IPSU''.
Cal remarcar-ne que, en l'ús oral, el pollencí presenta l’existèncial'existència d’unesd'unes formes peculiars per al masculí, exemplificades en la taula de sota, segurament produïdes a partir de la semivocalització de la "l" típica del mallorquimallorquí ([əl] > [əw] > [u] ‘el’, [əls] > [əws] > [us] (> [u]) ‘els’), i el manteniment de la variant contextual arcaica ''lo'' darrere de ''amb''.<ref>{{Ref-web|url = http://www.exabyteinformatica.com/uoc/Dialectologia_catalana/Dialectologia_catalana_(Modul_2).pdf|títol = Dialectes orientals|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
{| class="wikitable"
!
Línia 65:
També és l'únic lloc balear on es manté els substantiu ''xic/a'' (noi/a).<ref> [[Joan Veny i Clar]], Els parlars, Moll, Palma de Mallorca, 1982, pàgines 99-100.</ref>
Un altre tret molt destacat del pollencí és l’existèncial'existència d’unsd'uns al·lòfons palatals, [c] i [ɟ] dels fonemes velars /k/ i /g/: [kuc] ‘cuc’, com a altres pobles de Mallorca.
