Obre el menú principal

Canvis

Ja en [[1864]] va ser nomenat [[Ministre]] de la Governació amb Narváez quan la política espanyola havia adquirit un clar to reaccionari, sent acusat responsable dels anomenats [[Nit de Sant Daniel|successos de la nit de Sant Daniel]], fet que li proporcionà força impopularitat i hagué de dimitir en [[1865]].<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/g/gonzalez_bravo.htm Luis González Bravo] a biografiasyvidas.com</ref> Tanmateix, l'any següent va tornar de nou com a Ministre de la Governació. En [[1868]] a la mort de Narváez, i tement la revolució que es veia venir, la reina el va nomenar [[President del Govern d'Espanya|President del Consell de Ministres]]. Una reducció del pressupost per a la marina el va enemistar amb els almiralls, producte d'una forta crisi econòmica que conjuminada a l'oposició política contra la corona, va deslligar la [[revolució de 1868]]. Aquesta va donar pas al [[Sexenni Democràtic]], i va seguir la caiguda de [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], a qui Luis González Bravo sempre va defensar dels seus conspiradors i va recolzar des del principi del seu regnat. Tots dos van emigrar a [[França]]; la reina es va exiliar en [[París]],i i ell amb la seva esposa i dues filles, es va exiliar a [[Biarritz]], on es va unir als [[carlisme|carlistes]]. Va morir 3 anys després d'una malaltia coronària.<ref>[http://www.xtec.cat/~jrovira6/bio/gobravo.htm Luis González Bravo] a xtec.cat</ref>
== Intel·lectual, periodista y orador ==
Va ser membre de l'[[Ateneo de Madrid]]. Orador admirable, en 1857 fou escollit acadèmic de la [[Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]],<ref>[http://www.racmyp.es/academicos/lista_historica.cfm Llista històrica], web de la RACMYP</ref> i en ser escollit Acadèmic de la [[Reial Acadèmia Espanyola]] de la Llengua,<ref>[http://www.rae.es/academicos/luis-gonzalez-bravo Luis González Bravo] al web de la RAH</ref> el seu discurs d'ingrés l'1 de març de 1863 es considera un dels millors llegits en l'Acadèmia. Ell i Olózaga van ser reconeguts com els dos millors oradors parlamentaris del seu temps, comparant González Bravo amb [[Antonio de Ríos Rosas]].
 
Des de molt jove va escriure l'obra de teatre ''Intrigar para morir'', drama ultraromàntic i esborronador. Com a periodista, entre altres activitats va escriure en el diari ''El Español - diario de las doctrinas e intereses sociales'', en el periòdic progressista ''El Eco del Comercio'', i sota el pseudònim d'Ibrahim Clarete va escriure en el periòdic satíric fundat per ell ''El Guirigay''. Més endavant va fundar el periòdic ''La Legalidad'', formant part de la redacció. Els seus escrits van ser crítics, forts, colpidors avegades, i van reflectir les seves idees analítiques, apassionades, i principis polítics, però sobretot la seva eloqüència, dots literaris, agilitat com a escriptor i talent de paraula.
357.692

modificacions