Diferència entre revisions de la pàgina «Paracaigudes»

4 octets eliminats ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
Un '''paracaiguda''' (en singular com en totes les llengües romàniques) o '''paracaigudes'''<ref>{{diec|paracaigudes}}</ref> és un aparell que permet de reduir notablement la velocitat d'un cos dins l'atmosfera, especialment en un descens o una caiguda. És un velam gran que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se –semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada–, que és utilitzat per a reduir la velocitat d'una persona o un objecte que cau per l'aire; es transporta als avions com a dispositiu d'emergència.
 
El disseny dels paracaigudes ha anat millorant amb el pas del temps: els de disseny especial controlelacontrolen la velocitat de descens, l'efecte del vent i mantenen l'estabilitat segons el pes i la forma de l'objecte que transporten. Altres paracaigudes especials s'utilitzen per a desaccelerar naus espacials, coets experimentals, avions i cotxes esportius.
 
== Característiques ==
Un paracaiguda dissenyat per a l'ús humà sol ser un velam de 7,3 metres de diàmetre, compost per prop de 25 plafons de [[niló]] o [[seda]]. El velam té un petit forat en el centre, que es manté tancat mitjançant bandes elàstiques però que s'expandeix quan s'obre el paracaiguda, de manera que minimitza l'estrebada inicial de la desacceleració.
 
Les cordes del paracaiguda són cosides a les costures dels plafons, passant per damunt de la part superior del mateix, i estan connectades en els seus extrems a dos cèrcols metàl·lics. El paracaigudista està equipat amb un [[arnès]] d'estructura resistent que passa per sobre les espatlles, al voltant del cos i entre les cames, que constitueix el [[talabard]],; al seu torn, aquest arnès està unit als cèrcols metàl·lics. Quan no s'usa, el paracaiguda es plega de forma compacta en una borsa de [[lona]] transportada pel paracaigudista. El paquet està dissenyat de manera que s'obri de cop amb l'ajuda d'unes bandes de goma i uns ressorts metàl·lics en estirar una corda de tancament denominada "cordó d'obertura". També està equipat amb un altre paracaiguda més petit, que surt impulsat del paquet en estirar el cordó d'obertura i que arrossega al paracaigudes principal.
== Història ==
[[Fitxer:Leonardo da Vinci parachute 04659a.jpg|thumb|200px|<center>Model de paracaigudes basat en el disseny de Leonardo da Vinci.]]
El primer intent conegut de llançar-se en paracaigudes va tenir lloc a [[Còrdova|Cardedeu]], Espanya, l'any 853( a.C )[[852]], amb èxit parcial, ja que [[Abbás Ibn Firnás]],<ref name=Poore>{{ref-llibre|cognom=Poore|nom=Daniel|llengua=anglès|títol=A History of Early Flight|lloc=Nova York|editorial=Alfred Knopf|any=1952}}</ref><ref name=Smithsonian>Smithsonian Institution. Manned Flight. Pamphlet 1990.</ref><ref>{{ref-web|nom=David W.|cognom=Tschanz|url=http://www.islamonline.net/english/science/2003/05/article04.shtml|títol=Flights of Fancy on Manmade Wings|editor=IslamOnline.net}}
</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.fi.edu/wright/again/wings.avkids.com/wings.avkids.com/Book/Vehicles/advanced/parachutes-01.html|títol=Parachutes|editor=Franklin Institute|publicació=The National Business Aviation Association|llengua=anglès|any=1997|consulta=25 de desembre de 2013}}</ref><ref>{{ref-notícia |títol='Abbas Ibn Firnas |nom=John H.|cognom=Lienhard |obra=The Engines of Our Ingenuity |publicació=The Engines of Our Ingenuity|network=NPR |agència=KUHF-FM Houston |data=2004 |url=http://www.uh.edu/engines/epi1910.htm|consulta=25 de desembre de 2013|llengua=anglès}}</ref> l'home que va saltar, va sofrir algunes ferides en caure. L'ús del paracaigudes també va ser suggerit per [[Leonardo da Vinci]] quan vivia a [[Milà]].