Palau Reial Menor: diferència entre les revisions

Els templers van arribat a Catalunya, procedents de Terra Santa, vers l’any 1128<ref>Treton, 2010, I, p. 22.</ref> per fer proselitisme de la seva santa causa i recaptar tota mena de donatius per al manteniment dels exèrcits croats a Orient. Foren molt ben rebuts per les autoritats civils i eclesiàstiques les quals de seguida els feren importants donacions. Una de les primers fou la finca que havia de ser la seva residència a la ciutat comtal. L’any 1134, Bernat Ramon de Massanet i el seu fill donen al Temple les «cases d’en Gallifa» (amb mur, torres, pati i pou) del costat occidental de la muralla romana de Barcelona, vora el castell de Regomir. Segons el document, sembla que es tractava d’un conjunt d’edificis que, aprofitant l’angle que formava allí l’antiga muralla, havien estat ordenats al voltant d’un pati quadrangular. Aquelles torres i cases, en pocs anys, esdevindrien la residència barcelonina dels templers, coneguda a partir d’aleshores amb el nom de «Palau del Temple».<ref name="Fuguet">Fuguet, 2004.</ref>

[[File:Palau 1150.jpg|thumb|Barcelona, la casa de Palau del Temple vers l'any 1150]]

Gairebé al mateix temps que l’Orde rebia aquestes i altres cases a Barcelona, havia començat a adquirir un conjunt important de finques i altres beneficis en terres del [[Vallès]]. Amb tot aquest patrimoni, el Temple organitzà una comanda amb seu a [[Palau-Solità]] ([[Comanda de Palau Solità-Barcelona]]), que portaria el nom de Palau Solità o Palau del Vallès. Aquesta casa i la de Barcelona formaren de fet una sola casa; és a dir, una mena de comanda bicèfala. Tot i que en un principi la casa de Barcelona no era un convent, amb el temps i sobretot a causa dels negocis que tenia el comanador del Vallès amb els oficials reials, acabà esdevenint-ho. Vers el 1282 es desplaçà la seu del Vallès a Barcelona.<ref>Forey, 1973, p. 101-102</ref> Tot i així, Palau de Barcelona i Palau del Vallès seguiren essent la mateixa casa, i les propietats tan del Vallès com de Barcelona les administrà el mateix preceptor, que a partir d'aleshores s’intitulà «comanador de Barcelona».

En començar el segle XIII, als voltants de la [[muralla]] romana de la ciutat havien anat apareixent satèl·lits de població que tenien com a eix els camins que sortien de la urbs en totes direccions. Aquest creixement, motivat per la prosperitat econòmica, anà acompanyat de la inevitable especulació urbanística. El Temple, institució poderosa, influent i amb olfacte especial per als negocis, hi participà de la mateixa manera que ho feren famílies poderoses com els [[Montcada (llinatge)]]. L’acció de l’orde es desenvolupà a la zona de sota el mur de la seva residencia, vers ponent, on avui hi ha el carrer d’ Avinyó, i cap a la Rambla, fins a la muralla de [[Jaume I]] que es començà a construir a la primera meitat del segle xiii.