Revisió del 00:20, 12 des 2015 modifica Isidre blanc (discussió \| contribucions) Autopatrullats 94.404 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 13:02, 18 feb 2016 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.270 edits mCap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 14: El '''Besòs''' és un [[riu]] [[catalunya\|català]], amb un curs de 17,7 km, que neix a la [[comarca]] del [[Vallès Oriental]] de la unió dels rius [[El Mogent\|Mogent]] i [[Riu Congost\|Congost]] i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de [[Sant Adrià de Besòs]]. La seva conca procedeix dels termes municipals d'[[Aiguafreda]], [[Figaró-Montmany]], [[la Garriga]], [[les Franqueses del Vallès]], [[Canovelles]], [[Granollers]], [[Montmeló]] i [[Mollet del Vallès]], però, pròpiament, discorre pels de [[Parets del Vallès]], [[Montcada i Reixac]], [[Santa Coloma de Gramenet]], [[Barcelona]] i [[Sant Adrià de Besòs]]. El [[cabal hidràulic\|cabal]] del Besòs és típic de la [[Mediterrània]], molt irregular al llarg de l'any. ~~El [[cabal hidràulic\|cabal]] del Besòs és típic de la [[Mediterrània]], molt irregular al llarg de l'any.~~ == Afluents == Linha 38 ⟶ 36: Els punts culminants de la [[divisòria d'aigües]] són: el [[Pla de la Calma]] (1.350 m) i el [[Tagamanent]] (1.055 m), al [[Montseny]]; [[la Mola (Vallès Occidental)\|la Mola]] (1.100 m) i el Montcau (1.035 m), a [[Sant Llorenç de Munt]]; [[el Tibidabo]] (512 m), a [[la serra de Collserola\|Collserola]], i [[la serra del Corredor\|el Corredor]] (634 m). La major part dels cursos de la Conca del Besòs neixen a la part meridional de la [[serralada Prelitoral]] i configuren una xarxa de drenatge asimètrica, l'eix principal de la qual està format pels cursos fluvials del [[riu Congost\|Congost]] i '''Besòs''', al qual s'uneix pel marge esquerre el [[Mogent]] i pel marge dret el [[riu Tenes\|Tenes]], la [[riera de Caldes]] i el [[riu Ripoll\|Ripoll]]. La longitud acumulada dels rius i rieres més importants de la conca és de 530 km. La conca té un règim hidrològic típicament [[clima i vegetació mediterranis\|mediterrani]] amb uns cabals d'estiatge molt baixos, de l'ordre de 2 m³/s a la desembocadura, que s'arriben a multiplicar més de 1.000 vegades amb les tempestes de tardor. La conca és deficitària en recursos hídrics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues terceres parts de l'aigua que consumeix. S'hi troben dos aqüífers importants: la cubeta de la Llagosta i el delta del Besòs, amb una capacitat aproximada de 110 hm³. Tot i ser una conca petita, presenta una gran diversitat d'hàbitats, amb tres ambients clarament diferenciats: la muntanya, que envolta la conca amb espais d'interès natural ([[Collserola]], [[Sant Llorenç de Munt]], els [[Cingles de Bertí]], el [[Montseny]] i la [[Serra de Marina]]); les planes del Vallès, amb una important i continuadament creixent implantació urbana i industrial, i la desembocadura, que té un caire totalment urbà dins l'[[Àrea metropolitana de Barcelona]]. La conca té un règim hidrològic típicament [[clima i vegetació mediterranis\|mediterrani]] amb uns cabals d'estiatge molt baixos, de l'ordre de 2 m³/s a la desembocadura, que s'arriben a multiplicar més de 1.000 vegades amb les tempestes de tardor. L'activitat agrícola, que va ser predominant fins a la dècada dels 60, quan ocupava la major part del sòl disponible, ha deixat pas a la indústria, que a poc a poc ha anat ocupant el sòl dedicat a l'agricultura, especialment el de regadiu i en particular el situat a prop dels rius. El tipus d'indústria instal·lada a la conca és molt variat; hi són representats gairebé tots els sectors, en particular el químic, metal·lúrgic, plàstics, pell, tèxtil, materials de construcció, paper, alimentació, etc., amb quasi 10.000 establiments potencialment contaminadors. És lloc de pas d'importants vies de comunicació que se situen vora els rius, amb les línies de tren Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-la Jonquera, l'autovia C-17 i l'autopista A-7. La Conca del Besòs és la més habitada de Catalunya, amb més de dos milions d'habitants que en són tributaris. ~~La conca és deficitària en recursos hídrics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues terceres parts de l'aigua que consumeix.~~ ~~S'hi troben dos aqüífers importants: la cubeta de la Llagosta i el delta del Besòs, amb una capacitat aproximada de 110 hm³.~~ ~~Tot i ser una conca petita, presenta una gran diversitat d'hàbitats, amb tres ambients clarament diferenciats:~~ ~~la muntanya, que envolta la conca amb espais d'interès natural ([[Collserola]], [[Sant Llorenç de Munt]], els [[Cingles de Bertí]], el [[Montseny]] i la [[Serra de Marina]]).~~ ~~les planes del Vallès, amb una important i continuadament creixent implantació urbana i industrial, i~~ ~~la desembocadura, que té un caire totalment urbà dins l'[[Àrea metropolitana de Barcelona]].~~ L'activitat agrícola, que va ser predominant fins a la dècada dels 60, quan ocupava la major part del sòl disponible, ha deixat pas a la indústria, que a poc a poc ha anat ocupant el sòl dedicat a l'agricultura, especialment el de regadiu i en particular el situat a prop dels rius. El tipus d'indústria instal·lada a la conca és molt variat; hi són representats gairebé tots els sectors, en particular el químic, metal·lúrgic, plàstics, pell, tèxtil, materials de construcció, paper, alimentació, etc., amb quasi 10.000 establiments potencialment contaminadors. ~~És lloc de pas d'importants vies de comunicació que se situen vora els rius, amb les línies de tren Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-la Jonquera, l'autovia C-17 i l'autopista A-7.~~ ~~La Conca del Besòs és la més habitada de Catalunya, amb més de 2 milions d'habitants que en són tributaris.~~ == Història == Tot i que mai no ha estat navegable, ha representat una via de comunicació entre la costa catalana i l'interior. Les seves aigües s'utilitzaren per al regadiu dels conreus de Barcelona; és per això que, el [[segle X]], es construí el [[Rec Comtal]], que neix a [[Montcada i Reixac]] i que durant l'[[edat mitjana]] arribava fins a l'interior de la ciutat de Barcelona. A causa del seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, durant els anys [[dècada del 1970\|70]] i [[dècada del 1980\|80]] del [[segle XX]] fou tristament famós pel fet de ser el riu més [[contaminació\|contaminat]] d'Europa. Des de mitjan [[dècada del 1990]] ha estat netejat, i les seves aigües, [[depuració\|depurades]]. Aprofitant la remodelació urbanística del [[Fòrum Universal de les Cultures]], el [[2004]] s'inaugurà el [[Parc Fluvial del Besòs]], situat entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. <gallery> ~~Tot i que mai no ha estat navegable, ha representat una via de comunicació entre la costa catalana i l'interior.~~ Les seves aigües s'utilitzaren per al regadiu dels conreus de Barcelona; és per això que, el [[segle X]], es construí el [[Rec Comtal]], que neix a [[Montcada i Reixac]] i que durant l'[[edat mitjana]] arribava fins a l'interior de la ciutat de Barcelona. A causa del seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, durant els anys [[dècada del 1970\|70]] i [[dècada del 1980\|80]] del [[segle XX]] fou tristament famós pel fet de ser el riu més [[contaminació\|contaminat]] d'Europa. Des de mitjan [[dècada del 1990]] ha estat netejat, i les seves aigües, [[depuració\|depurades]]. Aprofitant la remodelació urbanística del [[Fòrum Universal de les Cultures]], el [[2004]] s'inaugurà el [[Parc Fluvial del Besòs]], situat entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. ~~== Galeria fotogràfica ==~~ ~~<gallery>~~ Fitxer:Rbesos01.jpg\| Vista del riu a Sant Adrià de Besòs Fitxer:Rbesos02.jpg\| El tram final del riu en direcció a la mar

Besòs: diferència entre les revisions