Andorra durant l'edat mitjana: diferència entre les revisions

L'any 814 quan mor [[Carlemany]] el seu fill, [[Lluís el Pietós]], perd autoritat davant dels fills. Les fronteres franques tornen a estar amenaçades per invasions (víkings, sarraïns i hongaresos). El regne està fragmentat, neixen principats i regnes. Per tal de girar la situació, dilapida el domini reial distribuint terres (feus) als comtes. Però, en lloc d'aconseguir allò que pretén, els comtes van prenent cada cop més força. [[comtat de Tolosa|Tolosa]], per exemple, s'independitza. No és l'única, els comtats de la [[Marca Hispànica]] corresponents a l'anomenada [[Catalunya Vella]] ([[comtat de Rosselló|Rosselló]], [[comtat d'Empúries|Empúries]], [[comtat de Girona|Girona]], [[comtat de Barcelona|Barcelona]], [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]], [[comtat d'Urgell|Urgell]], [[comtat de Pallars|Pallars]] i [[comtat de Ribagorça|Ribagorça]]) també ho fan. Es tracta de comtes no originaris de les terres que governen (es pensa que eren visigots), però a la llarga passen de comtes forans a comtes naturals. [[Guifré el Pelós]] en serà un d'aquests primers. Aquesta anomenada Catalunya Vella es constitueix sota el nom de Comtats Catalans. En un principi reconeixien l'autoritat franca i, per tant, el rei franc. [[Andorra]] entra dins dels Comtats Catalans. Però l'any 985 els Comtats Catalans decideixen trencar el vincle de [[vassallatge]] que els lligava al rei. El motiu es deu a l'expedició musulmana d'[[Almansor]] contra Barcelona. Els [[Comtes Catalans]] demanen ajuda al rei, però aquest no acut a ajudar-los (massa preocupat a fer la guerra contra els víkings, aviat contra els anglesos) i trenquen llaços: creen Catalunya. Andorra, integrada en el Comtat d'Urgell, quedarà doncs dins de Catalunya.{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 96 a 146}}{{sfn|Govern d'Andorra, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996}}{{sfn|Guillamet Anton|2009}}{{sfn|Jordi Planellas|2013}}<ref>http://edmaps.com/html/catalonia_in_seven_maps.html</ref>