Samuel Akintola: diferència entre les revisions

== VidaPrimers primerencaanys ==

Akintola va néixer a  Ogbomosho a la família de Akintola Akinbola i Akanke, el seu pare era un comerciant i descendent d'una família de comerciants.<ref name="osun">{{Plantilla:Cite web|last1 = |first1 = |title = "Akintola: Remembering a controversial politician"|url = http://thenationonlineng.net/akintola-remembering-a-controversial-politician/|website = The Nation Online|accessdate = 18 January 2016}}</ref> A una edat jove, la família va anar a [[Minna]] on fou breument educat en una escola de la ''Church Missionary Society''.  El 1922, va retornar a Ogbomosho per viure amb el seu avi i subsegüentment va anar a un Col·legi Baptista (Universitari) el 1925. Va ensenyar a l'Acadèmia Baptista de 1930 a 1942 i després va treballar breument amb l'Empresa de Ferrocarrils nigeriana. Durant aquest període, esdevingué amic de H.O. Davies, un advocat i polític i es va unir el Moviment de Joventut Nigerià on va assistir a Ernest Ikoli i va donar suport a aquest per representar a Lagos en el consell legislatiu en contra de la candidatura de Samuel Akisanya, qui tenia el  suport de Nnamdi Azikiwe. Va  formar part del ''Daily Service Newspaper '' i aviat esdevingué l'editor el 1943 amb el suport de Akinola Maja, un accionista, reemplaçant Ernest Ikoli com a editor. Akintola fou també fundador de ''Iroyin Yoruba'', un diari escrit en ioruba. El 1945, es va oposar la vaga general dirigida per Azikiwe i el seu ''National Council of Nigerian and the CamerronsCameroons'' (NCNC) i Michael Imoudu, guanyant el recel de polítics com Anthony Enahoro.<ref name="osun">{{Plantilla:Cite web|last1 = |first1 = |title = "Akintola: Remembering a controversial politician"|url = http://thenationonlineng.net/akintola-remembering-a-controversial-politician/|website = The Nation Online|accessdate = 18 January 2016}}</ref> El 1946, va guanyar una beca britànica per estudiar al Regne Unit i va completar els estudis legals el 1950. Va començar la seva carrera legal treballant com a advocat en afers civils. El 1952, va formar una societat amb Chris Ogunbanjo i Michael Odesanya.

Després que va ser entrenat com a advocat en el [[Regne Unit]], Akintola va retornar a Nigèria el 1949 i es va ajuntar amb altres nigerians ben formats de la Regió Occidental per formar el Grup d'Acció (AG) sota el lideratge del cap [[Obafemi Awolowo]]. Inicialment fou l'assessor legal del grup abans d'esdevenir el dirigent adjunt del líder el 1953 després de la mort de Bode Thomas. Va derrotar Arthur Prest en les primaries per succeir a Bode Thomas. Com a dirigent adjunt del partit d'AG, no va servir en el Govern de la Regió Occidental dirigit per Awolowo però era el líder parlamentari del Grup d'Acció a la oposició dins la cambra de Representats de Nigèria. Al nivell federal va servir com a Ministre per Salut i després com a Ministre de Comunicacions i Aviació.

Decisions sobre la direcció d'aliances estratègiques pel partit, l'adopció de socialisme democràtic com a plataforma política i la batalla per supremacia en el partit va portar a desacords entre Akintola i Awolowo. Akintola discrepava amb Awolowo de la decisió de no unir-se al govern de coalició. Akintola sentia que els [[iorubes]] de l'oest perdien la seva posició eminent en empreses, universitats i administració dins Nigèria enfront dels igbos de l'est senzillament perquè els [[igbos]] controlaven el  NCNC hi s'havien unit al govern i l'AG no ho havia fet.<ref>Martin Meredith, ''The Fate of Africa: A History of Fifty Years of Independence'', p. 195.</ref> També s'oposava a la decisió de adoptar el socialisme democràtic com la seva ideologia, preferint una orientació més conservadora.

Akintola fou assassinatedassassinat a [[Ibadan]], la capital de Regió Occidental, en el dia de primer cop militar de Nigèria el 15 gener 1966—que va posar fi a la Primera República.<ref>John de St. Jorre, ''The Nigerian Civil War'' (Hodder and Stoughton Publishing, London, 1972) pp. 34–35.</ref> Això fou l'anomenat "Cops dels Joves Comandants" o el "Cop dels Nois de Gener", el qual va resultar en l'assassinat de molts polítics destacats, majoritàriament membres del congrés dels Pobles del Nord .<ref>John de St. Jorre, ''The Nigerian Civil War'', p. 43.</ref>

Akintola va ser un notable  orador i fou responsable de completar la fundació de la Universitat d'Ife (actualment Universitat Obafemi Awolowo) el 1962 mentre encara era primer ministre de la Regió Occidental. Va estar també implicat en el desenvolupament del ''Premier Hotel'' i altres monuments.