Abraham Bloemaert: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
|peu = Abraham Bloemaert el 1611, als 44 anys d'edat, segons un gravat que copia un retrat pintat per [[Paulus Moreelse]].
|lloc de naixement=[[Gorinchem]]
|data de naixement = [[25 de desembre]] de [[1566]]
|lloc de mort = [[Utrecht]]
|data de mort =[[27 de gener]] de[[1651]]
|nacionalitat = {{NED}}
|art =[[Pintura]]
|moviment = [[Manierisme]] / [[Barroc]]
}}
'''Abraham Bloemaert''' ([[Gorinchem]], [[
== Biografia ==
Bloemaert era fill de Cornelis Bloemaert, pintor, escultor i arquitecte. Es va traslladar amb la seva família a [[Utrecht]] el 1575, on Abraham va ser primer alumne de [[Gerrit Splinter]] (alumne de [[Frans Floris de Vriendt|Frans Floris]]) i de [[Joos de Beer]], als tallers dels quals va treballar. Als setze anys va marxar a [[París]], on va estar tres anys; allà va estudiar amb diversos mestres, entre ells [[Jean Bassot]]. Va conèixer l'obra de Tussaint Dubreuil. Al seu retorn al seu país natal el 1583 va rebre més formació per part de [[Hieronymus Francken]]. Es considera, malgrat tot, que el pintor que veritablement l'influeix és [[Frans Floris de Vriendt]], qui representa el [[manierisme]] [[Països Baixos|holandès]].<ref name= rkd/>
Cap a 1591 -1593, el seu pare Cornelis Bloemaert va marxar a [[Amsterdam]], convertint-se en el mestre d'obres de la mencionada ciutat. Amb ell hi va anar Abraham on va sere pare de sis fills: [[Hendrick Bloemaert|Hendrick]], [[Cornelis Bloemaert|Cornelis]], Judith, Hug, Adriaan i [[Frederik Bloemaert|Frederik]]. Tots, excepte Judith i Hug, es van convertir en pintors i/o gravadors.<ref name= rkd/>
Més tard es va establir de forma definitiva a [[Utrecht]]. Tenia instal·lat el seu taller a l'església del monestir de les clarisses. El 1611 apareix com a mestre del [[gremi de Sant Lluc]] de pintors d'Utrecht, fundat aquest mateix any per [[Paulus Moreelse]] i d'altres. Des d'aquesta data fins el 1628 va ser inspector del gremi i, es va convertir en degà l'any 1618.<ref name= rkd>{{ref web|url=https://rkd.nl/nl/artists/9120|títol=Abraham Bloemaert|consulta= 20 de febrer de 2016|llengua=neerlandès|editor= [[RKD]]}}</ref>
A causa del seu prestigi i longevitat, va tenir múltiples deixebles i aprenents. Entre els seus alumnes van estar els seus quatre fills, Hendrick, Frederik, Cornelius i Adriaan -tots els quals van aconseguir una reputació considerable com a pintors o gravadors-, així com els dos [[Gerard van Honthorst|Honthorst]], [[Ferdinand Bol]], [[Jacob Gerritsz Cuyp]], [[Cornelis van Poelenburch]], [[Herman van Swanevelt]], [[Wybrand de Gest]], [[Wouter Crabeth II| Wouter Crabeth]], [[Jan van Bijlert]], [[Mathias Stomer]], [[Jan Baptist Weenix]], [[Hendrick ter Brugghen]] i [[Jan Both]].<ref name= rkd/>
== La seva obra ==
És un pintor a cavall entre el [[manierisme]] del segle XVI i l'època de [[Rembrandt]]. Durant la major part de la seva carrera va cultivar un manierisme tardà, d'influència italiana. A partir de 1620, va evolucionar cap al [[naturalisme]] [[tenebrisme|tenebrista]] de [[Caravaggio]], però no de manera directa ja que mai no va ser a Itàlia, sinó a través dels nomenats «caravagistas d'Utrecht». De tota manera, es va mantenir al marge de la lletjor d'altres tenebristes i realment no se'n va sortir d'un cert classicisme que recorda [[Annibale Carracci]] i la seva família.<ref name= centraal/>
Va destacar més com a colorista, que com a dibuixant, a tots els gèneres de la pintura: temes històrics i al·legòrics dramàtics i plens de figures, natures mortes, retrats, pintures d'animals i de flors. Pel que fa al paisatge, a més a més de pintar quadres bucòlics, amb pastors i cabanyes, va revestir sempre gran importància a la resta de les seves composicions, i ho va representar amb un gran naturalisme. Són els seus paisatges el que més va influir en pintors posteriors, en particular a través de la publicació del ''Tekenboek'', un llibre de dibuixos seus reproduïts en [[gravat]]s pel seu fill Frederick. D'aquest llibre, l'edició considerada millor es va produir quasi un segle més tard, el 1740.<ref name= centraal>{{ref web |url=http://centraalmuseum.nl/bezoeken/tentoonstellingen/het-bloemaert-effect/|títol=Het Bloemaert-effect|consulta= 20 de febrer de 2016|editor= Centraal Museeum|llengua=neerlandès}}</ref>
{| align=center
!
|-
|[[Fitxer: Abraham Bloemaert - Niobe beweent haar kinderen.jpg|thumb|150px|''Niobe plorant pels seus fills'' (1591). Obra [[manierisme|manierista]] de Bloemaert]]
|[[Fitxer:Bloemaert Emmaus.jpg|thumb|''Els deixebles d'Emaús'' (1622). Obra de Bloemaert marcada pel [[Caravaggio|caravagisme]].]]
|}
== Referències ==
{{1911}}
{{referències}}
{{ORDENA: Bloemaert, Abraham}}
[[Categoria:Pintors neerlandesos del Barroc]]
[[Categoria: Pintors del manierisme]]
| |||