Capital (economia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix sintaxi d'ISSN |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
| enllaços interns =
| enllaços externs =
| estructura =
| format =
| introducció =
Línia 16:
| data =
febrer de 2014}}
HOLA ME LLAMO TOBI
La revolució marginalista en totes les seves variants -en [[William Stanley Jevons|Jevons]], en [[Léon Walras|Walras]] i en [[Carl Menger|Menger]]- va reemplaçar l'aparell conceptual dels clàssics sobre el valor, i amb aquest, el seu propi concepte econòmic del treball i el capital, referint-ho ara a la [[utilitat marginal]], movent així la determinació de la producció i la distribució a la circulació, o sigui, al consum. A diferència dels clàssics que, o bé deduïen el valor del capital físic del treball invertit en ell, o bé del capital en si mateix, els marginalistes ho trobaven en la utilitat mateixa del préstec del capital.
Linha 66 ⟶ 39:
* El capital pot produir '''més valor''' del que podria produir-se sense ell.
* Pot produir '''més valor del que ell mateix té'''.
[...] Què es proposa i què té necessàriament que proposar-se el problema de l'interès? Senzillament, '''investigar i exposar les causes que fan fluir cap a les mans dels capitalistes un dels braços del gran riu de béns que brolla any rere any de la producció nacional d'un poble. ''' Aleshores, sense cap mena de dubte, d'un problema que afecta la '''distribució dels béns.''' (Böhm-Bawerk, 1884, p. 135 i p. 512)''}}
Sobre aquestes definicions, separades o combinades, diferents autors han intentat donar les seves pròpies explicacions: ''la productivitat simple'' -
Contra totes aquestes teories, en Böhm-Bawerk presenta la pròpia, que després seria polida, criticada i corregida pels seus successors austríacs: en [[Friedrich von Wieser]], en [[Frank Fetter]], en [[Ludwig von Mises]], l'[[Ulrich Fehl]], en [[Ludwig Lachmann]], i particularment per en [[Friedrich August von Hayek]], qui desenvoluparia una completa teoria del capital, aconseguint per primera vegada que es tractés la qüestió més enllà de la seva relació amb la taxa d'interès fins al coneixement interior de l'estructura productiva del capital, integrant-la, finalment, amb la teoria del [[cicle econòmic]] (Ravier, 2011).
=== La propietat i l'estructuració del capital ===
La comprensió hayekiana del capital, encara que tècnica i dirigida a entendre primer l'estructura de la producció des de cada capital particular (Hayek, 1931), entronca per l'origen de la seva anàlisi (vegeu [[ordre espontani]]) amb la de l'economista peruà l'[[Hernando de Soto Polar|Hernando de Soto]], pel qual la qüestió de la necessitat de la dispersió de la informació subjectiva es transforma en la productivitat mateixa de l'evolució en què les delimitacions objectives de l'assignació de la informació és concreten a través de la propietat al mercat, explicant així al capital en un sentit social global, reeditant la interpretació marxiana. Encara que partint de sistemes diferents als dels austríacs i neoclàssics, l'autor reelaboraria com a productiva la funció de la propietat en relació amb el capital, que en Marx només veia com a útil i fins a "productiva" per ésser necessària per forçar al treball a modificar-se a si mateix a través d'i per a la creació compulsiva de plusvàlua, almenys fins a trobar un límit al capital mateix (Marx, 1857, pàg. 266-267). La revisió crítica del concepte marxià de valor -com a treball incorporat-, implica entendre la propietat com una institució creadora en si mateixa de
{{cita|''Per això és crucial reconèixer els paradigmes marxistes latents i després afegir-los el que hem après al segle transcorregut des que va morir Marx. Avui podem demostrar que si ben Marx va veure clar que és possible generar una vida econòmica paral·lela als actius físics mateixos (i que "les produccions del cervell humà apareixien com a éssers independents dotats de vida"), no va arribar a captar del tot que la propietat formal no és un simple instrument d'apropiació sinó també un mitjà per encoratjar la creació del genuí valor addicional utilitzable. Tampoc va advertir que els mecanismes continguts en el sistema de propietat mateix són els que donen als actius i al treball invertit en ells la forma requerida per a la creació de capital. [...] En Marx va comprendre, millor que ningú en el seu temps, que en economia no hi ha major ceguesa que la de considerar als recursos exclusivament en termes de les seves propietats físiques. Ell era molt conscient que el capital era "una substància independent... en la qual els diners i les mercaderies són meres formes que assumeix i de les quals es desprèn al seu moment". Però va viure en una època en què per ventura encara era massa ràpid per veure com la propietat formal podia, mitjançant la representació, fer que aquests mateixos recursos exercissin funcions addicionals i produïssin valor excedent (plusvàlua). En conseqüència, en Marx no va advertir que pogués estar en l'interès de tots ampliar l'espectre dels beneficiaris de la propietat. [...] En Marx no va comprendre del tot que la propietat legal és el procés indispensable que fixa i desplega capital; que sense propietat formal la humanitat no pot convertir el fruit del seu treball en formes fungibles, líquides, que poden ser diferenciades, infinitament combinades, dividides i invertides per produir valor excedent. (De Soto, 2000, p. 216)''}}
La comprensió del fenomen investigat per De Soto, implica que els diners com a capital expressa en termes monetaris molt més que una quantia de treball abstracte o l'eficiència d'un negoci determinat, sinó que el preu és una destil·lació quantitativa del nivell de correcció en la distribució qualitativa de tota la producció concreta (Hayek, 1941) en un mercat -[[divisió social del treball]]-, la mesura del qual només es preserva com a informació real del valor d'un ben determinat en tant expressi una assignació de recursos que hagi estat establerta mitjançant relacions basades en aquesta mateixa forma d'adquisició (vegeu [[debat sobre el càlcul econòmic en el socialisme]]). En conseqüència, el ''misteri'' després del capital ha de buscar-se més enllà del temps de treball, de les enginyeries de producció, de la gestió tècnica o de la capacitat empresarial, si no en la [[propietat privada|propietat]] que fa aquests factors possibles (De Soto, 2000, pàg. 88-91), i els efectes immediats de les quals són que els béns materials es transformin en actius amb un potencial econòmic, i que, com a corol·lari necessari, aquesta informació dispersa s'integri en un sol sistema després de ser generada (De Soto, 2000, pàg. 77-79).
Més enllà del camí obert per De Soto per a la comprensió del capital, la problemàtica del mateix i la seva importància es reflecteix, para gairebé tots els historiadors del pensament econòmic, en la quantitat d'estudis, apologètics o crítics, clàssics o marxistes, que s'han fet sobre el mateix sense arribar, fins al moment, a una resolució definitiva; al punt que ni tan sols els representants d'aquests diferents corrents interpretatius arriben internament a un acord sobre el tòpic.
=== El Tipus de capital en el sistema clàssic ===
* [[El Capital
* [[Capital societari]]: és el conjunt de diners i béns materials aportats pels socis a una empresa.▼
* [[El Capital
* [[Capital privat]], oposat al públic: és el que pertany a propietaris individuals o associats pertanyents a la societat civil.▼
▲* [[El Capital societari]]: és el conjunt de diners i béns materials aportats pels socis a una empresa.
* [[Capital immaterial]]: és el que no es mostra com alguna cosa física; pot ser el coneixement, l'aptitud, les habilitats, l'entrenament d'una persona, etc. Un exemple de capital immaterial és el capital humà, que s'incrementa amb l'educació o capacitació de les persones.▼
* [[Capital de curt termini]]: és el tipus de capital de com s'espera obtenir un benefici o renda en un període menor a un any.▼
* [[El Capital públic]], oposat al privat: és el que pertany a l'Estat.
* [[Capital de llarg termini]]: és el tipus de capital de com s'espera obtenir un benefici o renda en un període major a un any, per exemple, el capital invertit en la constitució d'una empresa, possiblement donarà una tornada en un temps superior a un any.▼
▲* [[El Capital privat]], oposat al públic: és el que pertany a propietaris individuals o associats pertanyents a la societat civil.
▲* [[El Capital immaterial]]: és el que no es mostra com alguna cosa física; pot ser el coneixement, l'aptitud, les habilitats, l'entrenament d'una persona, etc. Un exemple de capital immaterial és el capital humà, que s'incrementa amb l'educació o capacitació de les persones.
▲* [[El Capital de curt termini]]: és el tipus de capital de com s'espera obtenir un benefici o renda en un període menor a un any.
▲* [[El Capital de llarg termini]]: és el tipus de capital de com s'espera obtenir un benefici o renda en un període major a un any, per exemple, el capital invertit en la constitució d'una empresa, possiblement donarà una tornada en un temps superior a un any.
== La Definició Marxista ==
Linha 219 ⟶ 201:
* RAVIER, Adrián (2011): "Rethinking Capital-Based Macroeconomics", ''The Quarterly Journal of Austrian Economics'', Volume 14, Issue 3, Fall 2011, pp. 347–375; ver: http://mises.org/journals/qjae/pdf/qjae14_3_4.pdf
* ROBINSON, Joan (1954): "The Production Function and the Theory of Capital", ''The Review of Economic Studies'', Volume 21, Issue 2, 1953-1954, pp. 81–106; Ver: http://theme.univ-paris1.fr/M1/hpe/HPEM1-TD4.pdf
* STAROSTA, Guido y KICILLOF, Axel (2007): "On Materiality and Social Form: A Political Critique of Rubin's Value-Form Theory", ''Historical Materialism'', Volume 15, Issue 3, 2007, ISSN: 1465-4466, pp. 9–43; ver: http://booksandjournals.brillonline.com/content/10.1163/156920607x225852 y http://csetranspennine.files.wordpress.com/2008/10/starosta-kicillof-published.pdf
* K.H. Hennings (1987). "capital as a factor of production," ''The [[New Palgrave: A Dictionary of Economics]]'', v. 1, pàg. 327-33.
* {{ref-llibre|nom= F.
| |||