Els Columbrets: diferència entre les revisions

Les '''Illes Columbretes''' (també conegudes com ''els '''Columbrets''''' o simplement '''''les Columbretes''''') són un [[arxipèlag]] que constitueix una [[reserva natural]] del [[País Valencià]]. Els [[illot]]s que el conformen estan situats a {{convert|30|nmi|km|abbr=on}} del cap d'[[Orpesa]], a la costa de [[la Plana]].

Està format per una sèrie d'illots d'origen volcànic reunits en quatre grups, anomenats l'[[illa Grossa]], [[la Ferrera]], [[la Foradada]] i [[el Carallot]]. Ocupa una superfície total de 19 hectàrees, 14 de les quals a l'illa Grossa. Totes ellesaquestes presenten nombrosos [[Cràter (volcànic)|cràters]] i xemeneies volcàniques.

Actualment estan deshabitats, amb l'excepció de l'illa Grossa, que compta ambté un servei de vigilància de la reserva natural, tot i que des de mitjan [[segle XIX]] fins al [[1975]] havia estat habitada de manera permanent.

Les illes i illots de l'arxipèlag es troben agrupats en diversos grups: l'[[Illa Grossa]], [[La Ferrera]], [[La Foradada]] i [[El Carallot]].<ref>{{ref-llibre|autor=Real Sociedad Española de Historia Natural |títol=Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural. Sección biológica, volum 77 |any=1979 |pàgina=457 |llengua=castellà}}</ref> A més, existeixen en l'arxipèlag nombrosos esculls i baixos, com Baluato, Cerquero, Xurruca, Lesles Roques del Carallot, Bauzà i Espinosa, entre d'altres.

L'[[illa]] de major grandària, coneguda com l''<nowiki/>'[[Illa Grossa]]'', té un perfil en forma de mitja lluna o arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. Aquesta mena de mitja el·lipsi d'aproximadament 1 km de diàmetre<ref>{{ref-llibre|autor=Sociedad Española de Historia Natural |títol=Anales, vol. 28 |pàgina=94 |any=1900 |editorial=La Sociedad |llengua=castellà}}</ref> té dues elevacions principals, o tossals, unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més alturaalçada, que rep el nom de Mont''mont Colibrí'' o ''Colibre'',<ref>{{ref-llibre|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio |títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales |pàgina=101 |any=1935 |edició=2008a ed.|editorial=MAXTOR |llengua=castellà |lloc=Valladolid |ISBN=9788497614276 |url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref><ref name="l">{{ref-llibre|autor=Institut Nacional d'Estadística |títol=Anuario estadístico de España |pàgina=67 |any=1859 |llengua=castellà |url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false }}</ref> està situada al nord de l'illa, i el far construït en aquest turó constitueix el punt més alt de l'arxipèlag, amb 67 metres d'altitud.

Els Columbrets van ser coneguts pels grecs amb el nom d'''Ophiusa,'' pels romans com a ''Colubraria ''.i durant molts anys durant l'edat mitjana i moderna com ''illes del Montmont Colobrer''. Aquestes denominacions responien a la gran quantitat de serps que hi vivien i que van ser eliminades totalment pels pobladors a finals del [[segle XIX]], quan hom incendià l'illa per a eliminar-ne la gran quantitat d'escurçons (de l'espècie ''Vipera latastei'') que hi habitaven fins llavors i des de temps molt antics.

Els illots només van ser visitats per pescadors, [[contraban|contrabandistes]], i [[Pirateria marítima|pirates]] fins que, amb la construcció del [[far]] a l'[[Illa Grossa]] entre [[1856]] i [[1860]], es va poblar l'arxipèlag amb els faroners, que habitaren l'illa de manera pràcticament ininterrompuda durant més d'un segle, en condicions precàries, com demostren les tombes del cementeri de l'illa. Els pobladors aprofitaven intensament tots els recursos que oferia un medi terrestre pobre i un fons marí extraordinàriament ric.<ref name="pnaturals"/>

La colònia de faroners i les seues famílies van abandonar les illes finalment enel 1975, any en què es va automatitzar el far,<ref name="pnaturals"/> i les Columbretes serviren com a camp de tir militar de l'exèrcit espanyol i americà des d'aquest any fins al [[1982]], quan es va prohibir per llei realitzar maniobres militars en aquest paratge.<ref>{{ref-web |url=http://elpais.com/diario/1982/10/17/espana/403657224_850215.html|títol=Las islas Columbretes dejarán de ser centro de maniobras militares|editor=[[El País]]|data=17/10/1982|llengua=castellà}}</ref> Posteriorment, enel [[1987]], tornaren els pobladors a l'[[Illa Grossa]] en instal·lar-se personal del servei de vigilància de la [[Generalitat Valenciana]], i enel [[1988]] les illes van ser declarades [[Parcs Naturals del País Valencià|parc natural]].

Les Columbretes foren declaratsdeclarades [[parc natural]] pel Decret 15/1988, de [[25 de gener]] de la [[Generalitat Valenciana]],<ref>[http://www.cma.gva.es/comunes_asp/documentos/legislacion/val/00100200027001.html Decret 15/1988] de 25 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració de Parc Natural de les Illes Columbretes. (DOGV núm. 752, de 29.01.88)</ref> i [[reserva marina]] de 4.400 hectàrees per Ordre de [[19 d'abril]] de [[1990]], del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Derogadas/r1-o190490-mapa.html Ordre de 19 d'abril de 1990] per la qual s'estableix una reserva marina en l'entorn de les Illes Columbretes</ref> Foren requalificatsrequalificades com a [[reserva natural]] per llei 11/1994, de [[27 de desembre]], de la Generalitat Valenciana.<ref>[http://www.cma.gva.es/admon/normativa/legislacion/legis/00101000014901.html Llei 11/1994], de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits. (DOGV núm. 2423, de 09/01/1998)</ref>

Només es permet la visita a l'illa Grossa, a la qual es pot accedir enamb vaixell de manera particular o en visites guiades i, entre altres mesures de protecció, no se'n poden collir minerals, plantes ni animals.

Tanmateix, enel [[2008]], el govern d'Espanya va concedir a empresa [[Cairn Energy]], a través demitjançant la filial [[Capricorn Spain Limited]], les concessions de reserva [[petroli|petrolífera]] d'una gran zona del [[golf de València]], i en desembre de [[2013]] va sortir a exposició pública un projecte que ha iniciat els tràmits per a demanar poder realitzar prospeccions al golf de valència, en una àrea situada a 28 km de les illes Columbretes.<ref name=theknos>''Explotacions de petroli a les zones costaneres'', de Joaquim Elcacho, publicat a ''Theknos'', número 185, juliol-agost de 2014, pàgs. 28 i 29. {{ca}}</ref>

Va ser en gran part destruïda pels pobladors per a fer llenya i destruir les serps. A més, es van introduir animals domèstics com conills, cabres i porcs, que també van eliminar gran part de la vegetació. A l'illa Grossa hi ha restes de [[margalló]] (''Chamaerops humilis''), [[llentiscle]] (''Pistacia lentiscus'') i [[arítjol]] (''Smilax aspera''), que abans cobrien tot l'illot.

[[Fitxer:Islas Columbretes.JPG|thumb|750px|center|Vista panoràmica de la badia de l'[[Illa Grossa]], la més gran de les Columbretes, amb els illots del [[Mancolibre]] (esquerra) i [[el Mascarat]] (dreta) al fons.]]