Licini I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m +iw |
m link |
||
Línia 3:
Galeri, a la mort de [[Sever II]], i del desastre de la campanya d'Itàlia, amb el permís de [[Maximià]] i [[Dioclecià]] el va nomenar august sense passar abans pel grau inferior de cèsar, el [[11 de novembre]] del [[307]].
A la mort de Galeri el maig del [[311]], va signar la pau amb [[Maximí Daia]] al que va reconèixer com a sobirà a [[Àsia Menor]], [[Síria]] i [[Egipte]], mentre incorporava als seus dominis (que eren l'[[Hel·lespont]] i el [[Bòsfor]]) [[Grècia]], [[Regne de Macedònia|Macedònia]] i [[Tràcia]]. No va tardar en buscar l'aliança de [[Constantí I el Gran]] i quan aquest va acabar la lluita amb [[Maxenci]] (durant la qual de fet fou un espectador i no un aliat) es va casar amb [[Flàvia Valèria Constància|Constància]], la germana de Constantí, a la que ja havia estat promès dos anys abans.
Maximí, aprofitant l'absència del seu rival per anar a les festes matrimonials a [[Milà]], va envair amb un exèrcit (i tot que era el hivern), els territoris de Licini, i va creuar l'estret, i l'abril del [[314]] va ocupar Bizanci i després va capturar [[Heracleia Pontica|Heraclea]]. Licini, assabentat del que passava, va retornar d'Itàlia, i es va posar al front d'un exèrcit petit però molt disciplinat i ben entrenat amb el que fer front a les forces enemigues. La batalla que va seguir no va tenir un guanyador clar, però el talent militar de Licini i de les seves tropes al final van aconseguir rebutjar a Maximí, que va morir no gaires mesos més tard a [[Tars]], amb el que Licini va quedar sobirà sense disputa de l'Orient mentre el seu cunyat Constantí dominava també sense rival la part occidental.
| |||