Viquipèdia

Malària: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Petits canvis en la redacció del primer paràgraf del Mecanisme de transmissió.
Fusió dels dos paràgrafs del Mecanisme de transmissió. Cursiva per als noms científics de les espècies arreu. Canvis de redacció generals (Altres mètodes, Vacuna).
Línia 13:
|MeshName = Malaria
|MeshNumber = C03.752.250.552 |
}}La '''malària''' (de l'[[italià]] ''mal aria'' -mal aire-) o '''paludisme'''<ref name="DIEC">[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=paludisme&operEntrada=0 Entrada "paludisme"] a la versió en línia del [[Diccionari de la llengua catalana de l'IEC|DIEC]]. Consultat el [[29 d'agost]] del [[2009]].</ref> (provinent del llatí ''palus'' -pantà-) és una [[protozoosi]] de caràcter febril produïda pel [[paràsit]] ''[[Plasmodium]]'' que s'encomana per picada del [[mosquit]] ''[[Anopheles]]'' femella, que és el [[vector (biologia)|vector]]; els mascles no piquen, ja que s'alimenten de vegetals. Les espècies reconegudes com a causants de la malaltia són: ''[[Plasmodium falciparum|P. falciparum]]'' (és l'espècie més patògena i responsable dels casos mortals, (provoca al voltant del 80% dels casos i aproximadament el 90% de les morts) i ''[[Plasmodium vivax|P. vivax]]. També poden causar malària'', però ''[[Plasmodium ovale|P. ovale]]'' (aquesta només matabenigna, però pot provocar recaigudes als 4 o 5 anys després de la primera infecció), ''[[Plasmodium malariae|P. malariae]]'' (aquestatambé lesmés benigna, pot provocar recaigudes fins als 20 anys posteriors), ''[[Plasmodium knowesli|P. knowesli]]'' i ''[[Plasmodium semiovale|P. semiovale]]''. poden causar també malària.
 
L'únic cas de contagi directe entre humans és el d'una dona embarassada que transmet la infecció via trasplacentària al fetus.
Línia 54:
Tot i que la infecció de [[VIH]] via la malària ha incrementat la mortalitat, continua sent un problema menor que la combinació del VIH i la [[tuberculosi]].
 
== Mecanisme de transmissió i [[cicle biològic de Plasmodium|cicle biològic de ''Plasmodium'']] ==
 
[[Fitxer:P vivax trophozoite4.jpg|thumb|[[Glòbul roig]] infectat per ''P.vivax'']]
1) Quan un mosquit femella del gènere [[Anopheles|''Anopheles'']] pica una persona o animal infectats, absorbeix, juntament amb la sang, els [[gametòcits]], precursors de les [[Gàmeta|gàmetes]] masculinsmasculines i femeninsfemenines del paràsit .▼
La femella d'''[[Anopheles]]'' infectada és portadora dels [[esporozous de Plasmodium]] a les seves glàndules salivals. Si pica una persona, els esporozous hi entren dins a través de la saliva del mosquit, migrant al [[fetge]] on es multipliquen ràpidament dins de les [[cèl·lules hepàtiques]] (els [[hepatòcits]]) mitjançant una [[divisió asexual múltiple]] i es transformen en [[merozoïts]] que entren al torrent sanguini infectant els [[eritròcits]] i segueixen multiplicant-se i donen a lloc a unes formes inicials típicament anulars ([[trofozoïts]]), formes en divisió asexual múltiple ([[merots|meronts]]) i, finalment, un nombre variable de merozoïts segons l'espècie de Plasmodium, que provoquen la ruptura de l'eritròcit. Alguns merozoïts es transformen en unes [[cèl·lules circulars]] relativament grans que són gametòcits femenins i masculins i deixen de multiplicar-se. Al P. falciparum són més grans que el propi eritròcit i tenen forma de boomerang, cosa que també ocasiona la seva ruptura. Una femella d'Anopheles no infectada, pica a un malalt i adquireix els [[gametòcits]] i s'inicia el [[cicle sexual de Plasmodium]]. Amb la unió dels [[gàmetes]] als seus [[intestins]], la formació d’[[ou (biologia)|ous]], que donarà lloc a un [[Ooquiste]] que tornarà a dividir-se i donarà esporozous llestos per a infectar novament, en arribar a les glàndules salivals del [[mosquit]].
2) En l'intestí del mosquit, els gametòcits maduren i es transformen en gàmetes que es fusionen, donant lloc a l'[[ooquinet]], [[zigot]] mòbil, que evolucionarà donant lloc als [[Esporozoïts|esporozoïts,]] forma infecciosa del paràsit.
A part d'''Anopheles'', en alguns [[països llatinoamericans]] es troben altres vectors com ''[[Lutzomyia]]'' (manta blanca), també vector d'altres malalties produïdes per [[protozous]].▼
 
''Cicle Vital:
▲1) Quan un mosquit femella del gènere Anopheles pica una persona o animal infectats, absorbeix, juntament amb la sang, els gametòcits masculins i femenins del paràsit.
2) En l'estómac del mosquit, els gametòcits maduren i es fusionen com ho farien un òvul i un espermatozoide, donant lloc a la forma infecciosa del paràsit denominada esporozoït.
3) Els esporozoïts migren cap a les glàndules salivals del mosquit.
4) Quan el mosquit pica una persona sana, injecta la seva saliva perquè és [[anticoagulant]] i l’ajuda a absorbir la sang de la víctima. Juntament amb la saliva del mosquit, els esporozoitsesporozoïts entren en el torrent sanguini de la persona.
5) Els esporozoïts migren al fetge.
6) Els esporozoïts penetren en les cèl·lules del fetge ([[hepatòcit]]) i es reprodueixen asexualment, produint una altra forma del paràsit: els [[merozoïts]] (6-15 dies).
7) Els merozoïts tornen al torrent sanguini on penetren en els [[Glòbul vermell|glòbuls vermells]], on donen lloc a unes formes inicials típicament anulars, els [[trofozoïts]], que s'alimenten de l'[[eritròcit]] i van augmentant la seva mida per divisió del nucli i els orgànuls. EnL'organisme elresultant, seuconegut interioren esaquest reprodueixenestadi creantcom moltsmeront méso esquizont, pateix una [[citocinesi]] que donant lloc a múltiples merozoïts idèntics, que s'alliberen mitjançant la destrucció del glòbul vermell infectat. Els merozoïts alliberats infecten nous glòbuls vermells (2-3 dies).
8) Alguns merozoïts produeixen gametòcits masculins i femenins. Si un nou mosquit pica a aquesta persona, els absorbirà amb la sang i el cicle tornarà a començar.<!-- Cicle vital ferbàsic preparat per: Natalia Juliana Ardila. Modificat posteriorment -->
 
En algunes espècies de ''Plasmodium'', com ''P.vivax'', es esporozoïts no donen lloc immediatament a merozoïts, sinó a [[hypnozoïts]] que romanen [[Dormició|dorments]] durant mesos (típicament 7 a 10 mesos) o fins i tot anys. Rere aquest període de [[dormició]], es reactiven i produeixen merozoïts. Això dona lloc a períodes d'incubació llargs i a recaigudes.
 
▲A part d'''Anopheles'', en alguns [[països llatinoamericans]] es troben altres vectors com ''[[Lutzomyia]]'' (manta blanca), també vector d'altres malalties produïdes per [[protozous]].
 
== Motiu de les manifestacions clíniques ==
En els humans, les [[manifestacions clíniques]] de la malària es deuen a:
 
* La ruptura de [[glòbuls vermells]], que alliberen merozoïts, que alliberen substàncies que estimulen l’[[hipotàlem]], i ocasionen crisis febrils esporàdiques molt intenses cada dos o tres dies (al completar-se el cicle eritrocític o asexual de ''Plasmodium'') seguides, al cap d'unes hores, d'una brusca tornada a una aparent normalitat. Aquest procés va deixant l'organisme exhaust i, en el cas dels nens petits, hi ha una gran probabilitat d'un desenllaç fatal en absència de tractament.
 
* El paràsit evadeix el [[sistema immunitari]] al mantenir-se intracel·lularment en els [[hepatòcits]] i [[eritròcits]], tot i que molts eritròcits parasitaris són eliminats. Per tal d'evitar això, el paràsit produeix certes [[proteïnes]] que s'expressen a la superfície de l'eritròcit i causen la seva adherència a l’[[endoteli vascular]], especialment al ''Plasmodium falciparum''. Aquest és el factor principal de les complicacions hemorràgiques de la malària. Aquestes proteïnes són, a més, altament variables i per tant el sistema immunitari no pot reconèixer-ho de forma efectiva, ja que quan elabora un nombre d’[[anticossos]] suficient (al cap de dues setmanes o més) aquests anticossos seran inútils perquè l’[[antígen|antigen]] ha canviat.
 
Les dones en estat de gestació són especialment atractives pels mosquits i per la malària perquè en elles la resposta immunitària és especialment nefasta donada la sensibilitat del fetus a la infecció (el fetus no té un sistema immunitari desenvolupat).
 
== Símptomes ==
Després de la picada d’un mosquit infectat, hi ha un període d'incubació abans que apareguin els primers símptomes. En la majoria dels casos varia de 7 a 30 dies. Els períodes més curts corresponen a infeccions causades per l’espècie ''Plasmodium falciparum'' i els més llargs a les causades per ''Plasmodium malariae''.<ref name="canalsalut">{{citar ref |títol =La Salut de la A a la Z. |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra = Web |data =2013 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=688512e8d497e310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=688512e8d497e310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default#div_02 |consulta = Maig 2013 }}</ref>
 
Els medicaments quimioprofilàctics antipalúdics que es prescriuen a alguns viatgers poden retardar l'aparició dels símptomes de malària setmanes i, fins i tot, mesos. Aquests retards entre exposició i desenvolupament dels símptomes poden causar l'error o el retard de diagnòstic. La malaltia pot provocar una àmplia varietat de símptomes -cansament, dolor ossi, vòmits, mal de cap, diarrea i altres- que gairebé sempre sobresurt per un període de febre alta precedit de calfreds intensos.<ref name="canalsalut"/>
Línia 93:
* Pressió arterial baixa.
 
La malària greu és una emergència mèdica i s'ha de tractar urgentment. En el cas d’infeccions causades per ''P. vivax'' i ''P. ovale'', els pacients recuperats del primer episodi de malaltia poden patir uns quants atacs addicionals o recaigudes després de mesos o, fins i tot, anys sense símptomes, a causa de la presència de formes hepàtiques “adormides” del paràsit. La curació completa obliga a un tractament especial contra aquestes formes hepàtiques des del primer episodi.<ref name="canalsalut"/>
 
== Diagnòstic ==
Línia 126:
La vacuna es va provar en més de 41.000 voluntaris a [[Amèrica Llatina]], on a principis de 1994 van ser inoculats 45 voluntaris que van demostrar que la vacuna indueix una forta [[sistema immunitari|resposta immunitària]] (entre un 40 i un 60% en els adults, i fins a un 77% en els nens) contra la malària, sense provocar greus efectes secundaris. Finalment, després de ser avaluada en [[Gàmbia]], [[Tanzània]] i [[Tailàndia]], la vacuna va demostrar no tenir l'efectivitat aspirada pel doctor Patarroyo, per la qual cosa es va aturar el procés de fabricació i vacunació amb la SPF66.A partir d'aquest moment els laboratoris del Dr. Patarroyo s'han dedicat a estudiar la vacuna amb l'objectiu de tenir un 99,9% d'efectivitat en tots els casos. La SPF66 es va convertir en la vacuna més efectiva contra la malària fins avui desenvolupada.
Les vacunes per la malària estan en desenvolupament, encara no hi ha una vacuna disponible completament eficaç. Els primers estudis prometedors que demostren la possibilitat d'una vacuna contra la malària es van realitzar el 1967 per la immunització de ratolins amb [[esporozoit]]s atenuats per radiació, que brinden protecció al voltant del 60% dels ratolins posterior a la injecció amb normal, viable esporozoits. Des de la dècada de 1970, s'ha produït un considerable esforç per desenvolupar estratègies de vacunació similars en els éssers humans. Es va determinar que una persona pot protegir-se d'una infecció per [[Plasmodium falciparum|''Plasmodium falciparum'']] si rep picades de més de 1.000 mosquits infectats per la irradiació. En general, s'ha acceptat que no és pràctic proporcionar a les persones de risc, amb aquesta estratègia de vacunació, però que ha estat recentment qüestionat amb el treball que està realitzant el doctor [[Stephen Hoffman]], de Sanaria, un dels principals investigadors que originalment seqüenciar el genoma de ''Plasmodium falciparum''. El seu treball més recent ha girat entorn de la solució del problema de logística de la preparació i aïllament dels paràsits aequivalents 1.000als equivalent alsmil mosquits irradiats per a l'emmagatzematge massiu i la inoculació dels éssers humans. La companyia ha rebut recentment diverses multimilionàries subvencions de la [[Fundació Bill i Melinda Gates]] i el govern dels [[Estats Units|EUA]] a principis de començar els estudis clínics en 2007 i 2008. L'[[Institut de Recerca Biomèdica de Seattle]] (SBRI), finançat per la [[Iniciativa Vacuna contra la Malària]], assegura als possibles voluntaris que el [[2009]] assaigs clínics no serà un risc per a la vida l'experiència. Si bé molts voluntaris a [[Seattle]] realment contrauen la malaltia, la soca clonada utilitzada en els experiments es pot curar, i no causar una forma recurrent de la malaltia. "Alguns dels participants obtindrà drogues experimentals o de les vacunes, mentre que altres rebran un [[placebo]]."
 
La revista [[The Lancet]] publicà el [[16 d'octubre]] del [[2004]] els resultats inicials del major [[assaig clínic]] d'una [[vacuna]] contra la malària en [[Àfrica]], en un article<ref>Alonso PL,
Línia 134:
 
== Altres mètodes ==
La tècnica dels insectes estèrils s'està perfilant com un possible mètode de control dels mosquits.: Elquan progrésmascle capestèrils asón alliberats i s'aparellen amb femelles salvatges aquestes queden sense fecundar, reduint-se la mida de la població en la generació següent. L'ús d'insectes [[transgènic]]s, o [[gen]]èticamentOrganisme modificat genèticament|genèticament modificats]], suggereixenpot quepermetre lesreduir poblacionsla duració de la vida de les mosquits silvestresfemelles, podrieni per tant la probabilitat d'infecció, o també fer més resistents a la malària les poblacions salvatges de mosquits. La recerca a l'[[Imperial College]] de [[Londres]] va crear el primer mosquit transgènic per al paludisme, amb la primera Plasmodiumespècie espèciesresistent resistentsa anunciat per''Plasmodium,'' segons va anunciar un equip de la [[Case Western Reserve University a Ohio]], el 2002. L'èxit de la substitució de les poblacions existents amb poblacions genèticament modificats, es basa en un mecanisme de transmissió, com els elements traslladables per permetre mendelians de l'herència de gens d'interès.
 
EducacióLa formació en el reconeixement dels símptomes de la malària ha reduït el nombre de casos en algunes zones del món en desenvolupament tantfins coma elun 20%. Reconèixer la malaltia en les primeres etapes també pot aturarevitar laels malaltiacasos esde converteiximortalitat. enA mortal.través L'educacióde tambéprogrames formatius es pot informartambé aeducar la gentpoblació per cobrira mésreduir àreesles desuperfícies [[stagnant]],d'aigües perestancades exempleexposades, s'habé deeliminant-les, cobrint-les, netejarrenovant l'aigua que està estancada periòdicament reduint el risc de la transmissió entre les personesperiódicament. Es tracta de posar en la pràctica laEspecialment majoriaindicat en les zones urbanes on hi ha grans centresconcentracions dehumanes, poblacióla enqual uncosa espai i la transmissió seriafa més probable ésla que en aquestes àreestransmissió.
 
El 22 de desembre de 2007, la publicació PLoS Patògens estudi va trobar que els [[cogombre de mar|cogombres de mar]] bloquegen la transmissió del paràsit de la malària, ja que produeixen la [[proteïna]] [[lecitina]] (que retarda el creixement dels paràsits).
Línia 142:
Abans de DDT, la malària s'ha eradicat o controlat també en diverses zones tropicals mitjançant l'eliminació de la intoxicació o la cria dels mosquits o dels hàbitats aquàtics de les etapes de la larva, per exemple, o l'aplicació d'ompliment d'oli als llocs amb aigua estancada. Aquests mètodes han vist poca aplicació a l'[[Àfrica]] durant més de mig segle.
 
Una altra via per aturar la malària en el tercer món que s'ha utilitzat extensament en el passat per combatre al vector de transmissió és la utilització d'insecticides, com les Piretrines o el DDT. Es va prohibir l'ús d'aquest últim pels seus possibles efectes en la salut i en la fauna, però unexisteixen grup propostes de científics creu que hauria de revisar aquesta prohibició tan estricta.<ref>{{ref-web|url =http://www.guardian.co.uk/world/1999/aug/30/sarahboseley1 |títol =Malaria fears over planned DDT ban |consulta=[[27 de juliol]]|any=[[2008]] |autor =Sarah Boseley |enllaçautor=http://www.guardian.co.uk/profile/sarahboseley |coautors = |data=[[30 d'agost]] |format =|obra = |editor =[[The Guardian]] |pàgines = |llengua = |doi =|arxiuurl = |arxiudata = |citació = }}</ref> Es considera ara que un ús mesurat amb fins sanitaris, diferent de l'ús massiu amb fins econòmics que va ser objecte en el passat, és una bona opció per al control o eradicació de la malària sota condicions molt controlades, i es limiten a l'interior de les cases i teulades en les zones on aquesta malaltia és endèmica, segons l'[[OMS]]. Alguns grups ambientalistes, com la [[Pesticides Action Network]] no estan d'acord amb aquesta mesura.<ref>{{ref-web|url =http://www.guardian.co.uk/world/2006/sep/16/unitednations |títol =Banned pesticide backed for malaria control |consulta=[[27 de juliol]]|any=[[2008]] |autor =Sarah Boseley |enllaçautor =http://www.guardian.co.uk/profile/sarahboseley|coautors = |data = |any=[[2006]] |mes =[[16 de setembre]] |format =artículo periodístico|obra = |editor =[[The Guardian]] |pàgines = |llengua = |doi =|arxiuurl = |arxiudata = |citació = }}</ref>
 
Vector control refers to methods used to decrease malaria by reducing the levels of transmission by mosquitoes. For individual protection, the most effective insect repellents are based on DEET or picaridin.<sup>[56]</sup> Insecticide-treated mosquito nets (ITNs) and indoor residual spraying (IRS) have been shown to be highly effective in preventing malaria among children in areas where malaria is common.<sup>[57][58]</sup> Prompt treatment of confirmed cases with artemisinin-based combination therapies (ACTs) may also reduce transmission.<sup>[59]</sup>
 
Mosquito nets help keep mosquitoes away from people and reduce infection rates and transmission of malaria. Nets are not a perfect barrier and are often treated with an insecticide designed to kill the mosquito before it has time to find a way past the net. Insecticide-treated nets are estimated to be twice as effective as untreated nets and offer greater than 70% protection compared with no net.<sup>[60]</sup> Between 2000 and 2008, the use of ITNs saved the lives of an estimated 250,000 infants in Sub-Saharan Africa.<sup>[61]</sup> About 13% of households in Sub-Saharan countries owned ITNs in 2007<sup>[62]</sup> and 31% of African households were estimated to own at least one ITN in 2008. In 2000, 1.7 million (1.8%) African children living in areas of the world where malaria is common were protected by an ITN. That number increased to 20.3 million (18.5%) African children using ITNs in 2007, leaving 89.6 million children unprotected<sup>[63]</sup> and to 68% African children using mosquito nets in 2015.<sup>[64]</sup> Most nets are impregnated with pyrethroids, a class of insecticides with low toxicity. They are most effective when used from dusk to dawn.<sup>[65]</sup> It is recommended to hang a large "bed net" above the center of a bed and either tuck the edges under the mattress or make sure it is large enough such that it touches the ground.<sup>[66]</sup>
 
Indoor residual spraying is the spraying of insecticides on the walls inside a home. After feeding, many mosquitoes rest on a nearby surface while digesting the bloodmeal, so if the walls of houses have been coated with insecticides, the resting mosquitoes can be killed before they can bite another person and transfer the malaria parasite.<sup>[67]</sup> As of 2006, the World Health Organization recommends 12 insecticides in IRS operations, including DDT and the pyrethroids cyfluthrin and deltamethrin.<sup>[68]</sup> This public health use of small amounts of DDT is permitted under the Stockholm Convention, which prohibits its agricultural use.<sup>[69]</sup> One problem with all forms of IRS is insecticide resistance. Mosquitoes affected by IRS tend to rest and live indoors, and due to the irritation caused by spraying, their descendants tend to rest and live outdoors, meaning that they are less affected by the IRS.<sup>[70]</sup>
 
There are a number of other methods to reduce mosquito bites and slow the spread of malaria. Efforts to decrease mosquito larva by decreasing the availability of open water in which they develop or by adding substances to decrease their development is effective in some locations.<sup>[71]</sup> Electronic mosquito repellent devices which make very high frequency sounds that are supposed to keep female mosquitoes away, do not have supporting evidence.<sup>[72]</sup>
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Malària»