|
''' '' Ethos ''' '' és una paraula [[Idioma grec|grega]] ([[ἦθος]]; '' plurals: '' ''' ''ethe ''''', ''' ''Ethe''''') que pot ser traduïda de diferents maneres. Algunes possibilitats són 'punt de partida', 'aparèixer', 'inclinació' i a partir d'aquí, 'personalitat'.<ref>{{optimot|Ethos|Ethos}} </ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.212|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
De la mateixa arrel grega, és la paraula '' Ethik '' (ἠθικός), que significa 'teoria de la vida', i de la qual va derivar la paraula [[ètica]].
El [[Diccionari de la llengua catalana de l'IEC]] incorpora la paraula "Ethos"''ethos'', que apareix definida com a "Conjuntconjunt de trets morals i estètics que conformen el caràcter o la identitat d'una persona o una cultura."<ref>{{GEC|0230425&BATE}}</ref>
Dins l'art, l'Ethos<nowiki/>''ethos'' és l'estatisme emocional, entès com a contrari del [[Pathos|''pathos'']], el dinamisme emocional. L'Ethos''ethos'' forma part del cànon grec des de l'època arcaica a la pre-helprehel·lenística, senti en tingué la seva major expressió en l'època clàssica.
L'''ethos'' és també un dels les tres modes de persuasió en la [[retòrica]] (juntament amb el [[pathos|''pathos'']] i el [[logos|''logos'']]), segons la [[filosofia]] d'[[Aristòtil]].
"''Ethos",'' significava inicialment ''estatge o lloc on habiten elsles homespersones i els animals''; sembla que va ser el poeta Homer el primer a donar aquesta primera accepció. Posteriorment, Aristòtil s'encarregaencarregà d'atorgar-li un segon sentit a aquest "''ethos"'', entenent-lo com a ''Hàbithàbit, caràcter o manera de ser'', que va incorporat a l'homeésser humà al llarg de la seva existència.
En entendreEntendre l'''ethos'' com un hàbit, com una manera de ser, constitueix per a la tradició grega una segona naturalesa. Es tracta d'una creació genuïna i necessària de l'homeésser humà, ja que aquest, des del moment en què s'organitza en societat, sent la necessitat imperiosa de crear regles per regular el seu comportament i permetre modelar així el seu caràcter.
L'ús que s'ha generalitzat en sociologia és el punt de partida de les idees que conformen el caràcter de determinat sistema o escola de pensament. És el lloc o àmbit intel·lectual des d'on es conforma una unitat teòrica.
== Vegeu també ==
*[[Aristòtil]].
*[[Retòrica]].
*[[Pathos|Pathos.]]
*[[Logos|Logos.]]
== Referències ==
| 