Manuel Aznar Zubigaray: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
| altres_noms =
| conegut per =
|
| escut càrrec3 = COA Spain 1945 1977.svg
| inici3 = [[1964]]
| final3= [[1967]]
| predecessor3= [[José Félix de Lequerica Erquiza]]
| successor3 = [[Jaime de Piniés Rubio]]
| càrrec2 = Ambaixador d'Espanya a {{ARG}}
| escut càrrec2 = COA Spain 1945 1977.svg
| inici2 = [[
| final2 = [[
| predecessor2 = [[
| successor2 = [[
| càrrec = Ambaixador d'Espanya a la {{
| escut càrrec = COA Spain 1945 1977.svg
| inici = [[
| final = [[
| predecessor =
| successor = [[
}}
'''Manuel Aznar Zubigaray''' ([[Etxalar]], [[Navarra]], [[18 de novembre]] de [[1894]] - [[Madrid]], [[10 de novembre]] de [[1975]]) va ser un [[periodisme|periodista]], polític i diplomàtic [[espanya|espanyol]].
Linha 28 ⟶ 34:
Aznar Zubigaray va començar a col·laborar en [[1912]] amb el [[periòdic]] [[Fonamentalisme|integrista]] ''La Tradición Navarra''; a l'any següent es va mudar a [[Bilbao]], on es casaria amb Mercedes Acedo Villanueva. A Bilbao va treballar com a redactor del diari nacionalista ''[[Euzkadi]]'', recentment fundat i de la revista cultural ''[[Hermes (revista)|Hermes]]'', sovint amb el pseudònim ''Imanol''. Durant la [[I Guerra Mundial]] va escriure cròniques del front, sota el ''nom-de-plume'' de ''Gudalgai'' ("recluta", en [[euskera]]). El desembre de [[1914]] es va estrenar en el teatre Campos de Bilbao el seu drama ''El jardín del mayorazgo'', qualificat de "furibundament antiespanyol".
En el cafè ''Lyon d'Or'' de Bilbao Aznar Zubigaray concorria a la tertúlia de l'ambient en la qual participaven, entre uns altres, [[Miguel de Unamuno]], [[José María de Areilza]], [[Balparda]], [[Ramón de Basterra]], [[José Félix de Lequerica
Va tornar llavors a Espanya, on va retornar a la direcció d'''El Sol''; la seva evolució política el va dur a decantar-se pel bàndol de [[Miguel Maura]]. Es va afiliar al [[Partit Republicà Conservador]], la campanya electoral del qual de 1933 va dirigir. Després de la revolta militar del [[18 de juliol]] de [[1936]], que el va sorprendre a Madrid, després de diverses peripècies es va desplaçar a [[Burgos]] per a posar-se al servei dels revoltats; malgrat els seus antecedents nacionalistes, el seu treball com a propagandista i cronista militar li va fer-se guanyar l'estima del sector nacional. D'aquesta època data la seva ''Historia militar de la Guerra de España (1936-1939)'' ([[1940]]), potser el seu llibre més important, que va tenir diverses edicions posteriors en Editora Nacional, i la seva ''Historia de la Cruzada'' ([[1943]]–[[1944]]), de fort tint nacional-catòlic. Va dirigir el ''Diario Vasco'', ''Semana'' (de la qual en fou fundador, juntament amb [[Manuel Halcón]]), ''[[La Vanguardia]]'' (després de l'[[afer Galinsoga]]) i l'agència de notícies EFE.
| |||