Parellada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 4:
És una varietat tradicional que té els principals cultius al [[Penedès]], [[Conca de Barberà]] i [[Camp de Tarragona]]. Històricament també havia estat conreada a l'[[Aragó]], [[Pollença]], [[Oriola]] i [[València]].
La parellada és, juntament amb el [[macabeu]] i el [[xarel·lo]], una de les tres varietats clàssiques emprades per a l'elaboració del [[Cava (beguda)|cava]].<ref>{{GEC|0521465|El parellada}}</ref> És, sens dubte, la més fina i fràgil de les tres i aporta al cava aromes delicades i florals. També és la varietat preferent per elaborar [[brandi]] a Catalunya. Dóna un vi fresc, discret i amb poc cos, però força elegant quan l'elaboració és la correcta. Té poc color i aromes cítriques i de fruita blanca. Només les maduracions perfectes li atorguen certa longevitat.
És la varietat principal, a més de la DO Cava, pels vins blancs de [[Denominació d'Origen Catalunya|DO Catalunya]], [[Denominació d'Origen Conca de Barberà|DO Conca de Barberà]], [[Denominació d'Origen Costers del Segre|DO Costers del Segre]], [[Denominació d'Origen Penedès|DO Penedès]] i [[Denominació d'Origen Tarragona|DO Tarragona]].
Són sinonímies: montona, montònec, montònega, martorell i martorella. El seu nom provindria del fet que és un raïm que té els penjolls bessons. Ja en el llatí clàssic , [[Plini el Vell]] mencionava de raïms ''gemellarum'' (bessons) per a la mateixa raó.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Favà i Agud|nom=Xavier|capítol=parellada|títol=Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana|volum=volum 8 de ''Biblioteca de dialectologia i sociolingüística''|data=2001|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=261-262|isbn=9788472835597}}</ref>
==Referències==
{{referències}}
| |||