Mica lepidolita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Paràmetre lluïssor
Cap resum de modificació
Línia 12:
| categoria = [[fil·losilicat]]s
}}
La '''lepidolita''' (del grec ''lepidion'', 'escata', i ''lithos'', 'pedra') és un mineral de la classe dels [[silicats]], específicament del grup de les [[mica|miques]].
 
== Característiques ==
De fórmula genèrica KLi<sub>2</sub>[(F,OH)<sub>2</sub>|Si<sub>4</sub>O<sub>10</sub>], és un fil·losilicat lila o rosa violaci del grup de les miques. La seva composició depèn de les seves quantitats relatives d'Al i Li en coordinació octaèdrica. A més, Na, Rb i Cs poden substituir el K. Conté fins al 7,70% de Li<sub>2</sub>O, propera en la seva composició a altres miques: [[moscovita]], fucsita i [[biotita]], aquestes sense liti però amb idèntica configuració. També pot contenir petites quantitats de Rb i Cs. Fins a un 60% de SiO<sub>2</sub>. El percentatge de F varia entre 3 i 7%.
Es caracteritza per ser insoluble en àcids, la seva exfoliació és làmines flexibles, com en totes les miques i el seu color lila a rosa. Per distingir-la de la [[moscovita]], es fa un assaig de flama, ja que la lepidolita dóna lloc a una flama de color carmesí.
Té una duresa entre 2,5 i 3; una densitat entre 2,8 i 3,3 g/cm<sup>3</sup>; fent referència a l'òptica, té els índexs de refracció baixos, birefringència moderada i és biaxial negatiu.
 
== Jaciments ==
=== Ambient de formació ===
Es pot trobar associatassociada a pegmatites granítiques, poques vegades trobada en filons hidrotermals a la zona de contacte d'aquests amb el granit.
Es presenta en forma de escamesescates o làmines,; també freqüentment en agregats granulars escamosos.
 
=== Usos ===
S'extreu en mineria com una font secundària de liti. S'associa amb altres minerals de liti com espodumena en pegmatites. També és una de les majors fonts del rar rubidi i del cesi.
S’utilitzaS'utilitza per a la fabricació de vidres resistents al calor.
 
=== Localitats ===
A Catalunya se’nse'n troba a [[Port Lligat]], [[Cadaqués]] i [[Sant Feliu de Pallerols]] (Girona) i al [[Montseny]] (Barcelona).
A la resta de la península Ibèrica, cal destacar els bons exemplars acompanyats de Rubelrubel·lita a [[Valdemierque]] (Salamanca) i també a [[Paredes de Buitrago]] (Madrid).
 
{{commonscat}}