Isoespín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Nombres quàntics del sabor}}
En [[física]], i específicament, en la [[física de partícules]], l''''isospín''' ('''''espín isotòpic'' o ''espín isobàric''''') és un [[nombre quàntic]] relacionat amb la [[interacció forta]] i aplicat a les interaccions del [[neutró]] i el [[protó]]. Aquest terme es deriva d''''''espín isotòpic''''', però aquest terme es confon amb dos isòtops de nuclis que tinguin diferents quantitats de nucleons, mentre la rotació de l'isospín manté el nombre de nucleons. Els físics nuclears prefereixen anomenar-lo '''''espín isobàric''''', que és més precís en el seu significat. La simetria de l'isospín és un subconjunt de la [[sabor (física)|simetria del sabor]] que es veu de manera més àmplia en les interaccions de [[barió|barions]] i [[mesó|mesons]]. La simetria d'isospín conserva un concepte important en la física de partícules i una tancada examinació d'aquesta simetria històricament porta directament al descobriment i comprensió dels [[quarks]] i la [[teoria de Yang-Mills]].
 
 
== Simetria ==
 
Linha 20 ⟶ 18:
== Relació amb el sabor ==
 
El descobriment i la posterior anàlisi de partícules addicionals, ambdós [[mesons]] i [[barions]], deixa clar que el concepte de simetria isospín pot ser ampliat per un parell de grups grans de simetria, ara anomenat [[simetria de sabor]]. Una vegada que el [[kaó]] i la seva propietat d'[[Estranyesa (física)|estranyesa]] foren enteses millor, començà a aclarir-se això, també, semblant part d'una ampliació, més simetries generals que contenien l'isospín com un subconjunt. La més gran simetria fou anomenada com [[vuit maneres]] per [[Murray Gell-Mann]], i fou ràpidament reconeguda per correspondre a la representació adjunta de [[SU(3)]]. Això immediatament dugué a la proposta de Gell-Mann de l'existència dels [[quarks]]. Els quarks podrien pertànyer a la representació fonamental de la simetria del sabor SU(3) i això és d'un representant fonamental, aquests conjugats (quark i antiquarks) amb els de major representació (mesons i barions) podrien ser assemblats. En definitiva, la teoria de [[grup de Lie|grups de Lie]] i l'[[àlgebra de Lie]] modelaren la realitat física de partícules de la manera més excepcional i inesperada.
 
El descobriment dels mesons [[partícula J/ψ|J/ψ]] i [[charmQuark encant|encant]] conduí a l'expansió de la simetria del sabor a [[SU(4)]] i el descobriment del [[mesó upsilon|mesó Upsilon]] (i dels corresponents quarks cim i fons-antifons) dugué a l'actual simetria del sabor [[SU(6)]]. La simetria d'isospín és només un petit racó d'aquesta simetria més gran. Hi ha raons teòriques fortes, confirmades per experimentsexperimentalment, que porten a creure que les coses s'aturen allà i que no hi hahan possibilitatnoves quefamílies nousde quarks siguin trobats.
 
== Simetria isospín de quarks ==