Huon de Bordeus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
'''Huon de Bordeus''' (fr. '''Huon de Bordeaux''') és una [[cançó de gesta]] francesa, composta a finals del segle XII o la primera part del XIII. És un cantar llarg, d'uns 10.500 versos decasíl·labs, distribuïts en 91 ''laisses''. Es conserva en la versió original, i també refundicions en versos alexandrins i en prosa. És interessant per la introducció en una cançó de gesta del món meravellós i la creació de la figura del mag Oberon, que tindrà continuïtat en la literatura posterior.
==Resum de l'argument==
Línia 16:
La trama de la narració es pot basar en un comte de Bordeus anomenat realment Seguí (Seguí II) del segle IX i que tenia un fill anomenat Hug. I la figura de Charlot es basa en [[Carles l'Infant]], fill de Carles el Calb, que va morir en unes circumstàncies similars: en una caçera feu veure que emboscava els seus acompanyants i un d'aquests, Auboin, creient-se atacat de veritat, el va ferir i Carles acabà morint al cap d'un temps de les ferides rebudes.
Però la innovació més important del cantar és tot l'episodi central, amb la figura del rei de les fades Oberon. Per a aquesta figura, presentada en el cantar com a fill de Juli Cèsar i la fada Morgana, nan però d'una gran bellesa, amb poders màgics (coneix els pensaments, es pot traslladar màgicament) i posseïdor d'objectes màgics (el corn, la copa), s'han buscat antecedents en les tradicions cèltiques i germàniques.
Aquesta cançó de gesta va ser objecte d'una prosificació el 1515; aquesta prosificació es va traduir a l'anglès també el segle XVI (1540) per Sir John Bourchier, lord Berners, i fou a través d'aquesta versió que [[Shakespeare]] conegué la figura del nan que utilitzà en [[El somni d'una nit d'estiu]].
Hi ha encara una versió en versos alexandrins francesos; i també altres cantars de gesta que s'escrigueren després com a pròlegs o continuacions d' ''Huon de Bordeus'': el manuscrit de Torí del cantar de gesta conté també aquests altres cantars.
* ''Roman d'Auberon'' (a manera de pròleg)
I les continuacions
* ''Huon, roi de Féerie''
* ''La Chanson d'Esclarmonde''
* ''La Chanson de Clarisse et Florent''
* ''La Chanson d'Yde et Olive''
* ''La Chanson de Godin''
* ''Le Roman de Croissant''
També n'hi ha una traducció al neerlandès; és interessant perquè guarda elements arcaics.
== Bibliografia ==
| |||