Francesc de Cordelles i Ramanyer: diferència entre les revisions

Va néixer a Barcelona el 1650 (morí a Gerri el 1739<ref name=Colom> [[#colom| Pau Colom]], pàg.43-45 </ref>). Pertanyia a una antiga nissaga de la burgesia catalana de Barcelona fundadora del [[Col·legi de Cordelles]]. Un avantpassat seu, el Canonge '''[[Jaume Cordelles i Oms]]''', havia estat el '''79è President de la Generalitat de Catalunya'''. LaVa sevaser trajectòriaelegit combina, com en altres casos (Francescabat de CoponsGerri iel de1698. Vilaplana,La abatseva detrajectòria Ripoll (1633-1651)),combina la vesant eclesiàstica amb la vesant política. Francesc de Cordelles sense deixar mai de ser l'abat benedictí de Gerri, va protagonitzar, en primera fila de la política catalana, els esdeveniments que portarien a la desfeta dels partidaris de l'Arxiduc d'Àustria i al Decret de Nova-planta que significava la destrucció de les institucions d'autogovern de Catalunya.

Era fill d'en Galceran de Cordelles i de Vilar, Senyor de Mura i de Castellnou de Bages i de Rosalia de Ramanyer. Era germà de [[Felicià de Cordelles i Ramanyer]], de [[Miquel de Cordelles i Ramanyer]] i de [[Jaume de Cordelles i Ramanyer]]<ref name=Morales> [[#morales| Francisco José Morales Roca]], pàg.206 </ref>, tots ells compromesos des de l'inici fins al final amb la causa austriacista. Els Cordelles eren austriacistes també per família. Isabel de Cordelles i Ramanyer, la seva germana, casà amb '''[[:de:Georg_Ignaz_von_Tattenbach|Georg Ignaz von Tattenbach]]''' (comandant militar de Girona quan va caure en mans dels borbònics) <ref name=Colom> [[#colom| Pau Colom]], pàg.43-45 </ref>. Segons Enric Moliné i Coll, degut al seu parentiu amb Georg Ignaz von Tattenbach, Francesc de Cordelles beneïa la taula de l'arxiduc Carles durant la seva residència a Barcelona. Tenia parentiu amb la família del marqués de Villafranca de Saragossa (L'esposa del marqués de Villafranca de Saragossa, Dña. Teresa Iñíguez amb la seva filla Antònia Teresa, van morir al monestir de Gerri on son enterrades a la capella del Pare San Benet)<ref name=MOLINÉ> [[#moliné| Enric MOLINÉ I COLL]], pàg.158 </ref>. <nowiki/>

Francesc prengué l'hàbit dels benedictins observants a Montserrat (1672). fou Abatabat temporal de Montserrat (1683-1693) i Abatabat perpetu de Sta. Maria de Gerri (1698-1739) també benedictins, on hagué de restaurar el monestir que havia estat cremat el 1711 pels soldats del comte de Moret militar de l'exèrcit francès de Felip d'Anjou, que requisà els seus còdecs i biblioteques, destruí l'arxiu abandonant els documents pels prats i s'endugué les campanes<ref name=MOLINÉ> [[#moliné| Enric MOLINÉ I COLL]], pàg.158 </ref>. VaFrancesc va fer l'òrgan i el camarí del monestir <ref name=Colom> [[#colom| Pau Colom]], pàg.43-45 </ref>.