Romà el Melode: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 24:
|canonitzat per=
|patronatge=A Bizanci, patró dels cantants d'església}}
'''Romà el Melode''' o '''l'Himnògraf''' (en grec: Ρωμανός ο Μελωδός), fou un dels més importants [[himnògraf]]s grecs, anomenat ''el Píndar de la poesia rítmica''. És venerat com a [[sant]] per diverses confessions cristianes.
 
==Biografia==
 
Hi ha poques fonts versemblants sobre la seva vida. Diuen que era de família jueva, nascut a [[Emesa]] (actual [[Homs]]) o a [[Damasc]] ([[Síria]]). Fou batejat de jove i fou ordenat [[diaca]] a [[Beirut|Berytus]] (Beirut) a l'església de la ResureccióResurrecció. Anà a [[Constantinoble]] durant el regnat d'Anastasi (no se sap si [[Anastasi I de Bizanci]] (491-518) o [[Anastasi II de Bizanci]] (713-716), però els estudiosos com Karl Krumbacher pensen que era el primer).<ref>Krumbacher, ''Gesch. d. byz. Literatur'', (Munich, 1897), p. 312-18.</ref> Hi fou [[sagristà]] a la basílica de d'[[Hagia Sophia]], vivinti visqué al monestir de Kyros tota la seva vida. Hi morí i hi fou sebollit juntament amb el seu deixeble Ananies.
 
Si visqué al segle V, va coincidir amb altres grans himnògrafs bizantins, com Anastasi o Ciríac, o amb el mateix emperador [[Justinià I]], que també escrivia himnes.
 
==Llegenda==
[[Fitxer:Romanos the Melodist (Menologion of Basil II).jpg|250px|thumb|left|Romà i la Mare de Déu, (Menologi de Basili II).]]
Segons la llegenda, Romà no era, al començament, músic ni poeta. Per la seva gran humilitat, el patriarca de Constantinoble l'estimà molt. Cap al 518, mentre servia a l'església de Tots els Sants (Santa Maria de Blachernae, a Istanbul), durant la vigília del [[Nadal]], fou encarregat de llegir els versicles del [[salteri]]. Va fer-ho tan malament que un altre lector prengué el seu lloc i altres clergues van ridiculitzar Romà, que seié humiliat al cor. Hi quedà adormit i se li aparegué la [[Mare de Déu|Theotokos]] amb un rotlle a la mà: li digué que s'empassés el rotlle i es despertés tot seguit. Immediatament, va rebre la benedicció del patriarca i va pujar a l'[[ambó]]: hi cantà el ''Kontakion de Nadal'', dedicat a la Mare de Déu i deixà sorpresa tota la gent que hi havia, per la bellesa de l'himne i la seva profunditat teològica, a més de la bellesa de la veu de Romà. Segons la tradició, fou el primer ''kontakion'' que es cantà.
 
==Obres==
 
Romà va escriure més de mil himnes o ''kontakia'' per a les diferents festivitats litúrgiques, dedicades a sants o sobre altres assumptes religiosos: només se'n conserven seixanta o vuitanta. Encara que avui, aen la litúrgia, només se'n canta la primera estrofa, cada ''kontakion'' era un sermó poètic compost d'una quantitat de versos que anava de 18 a 30 (els ''ikoi''), cada unu amb una tornada, units per un [[acròstic]]. Quan es cantava amb una melodia original s'anomenava ''idiomelon''.
 
Entre els himnes destaquen:
*''La Nativitatnativitat de Crist'', la seva obra més coneguda, en forma de diàleg entre Maria i els Reisreis d'Orient
*''El martiri de Santsant Esteve''
*''La mort d'un monjo''
*''El judici final''
Línia 49:
*[http://web.ukonline.co.uk/ephrem/kontak16.htm ''Plany d'Adam'']
 
Romà escrigué en el grec àtic literari, que era la [[koine|koiné]] establerta, amb nombrosos girs semítics. Hi destacadestaquen unes imatges agosarades, metàfores i símils brillants, antítesis, ús d'aforismes i àximesmàximes, i una dramatització viva.
 
==Notes==
<references/>
==Bibliografia==
*[http://www.newadvent.org/cathen/13154a.htm "Romanos the Melodist", en: ''Catholic Encyclopedia''].
*[http://www.roca.org/OA/135/135f.htm "St. Romanos"].
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}