Cos místic de Jesucrist: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 10:
Durant l'[[edat mitjana]], aquest principi contribuïa a forjar una concepció de la societat humana en tant que entitat, en la qual l'individu només tenia un paper molt secundari en un tot transcendental més important. L'anonimat de l'[[art romànic]] i [[art gòtic|gòtic]] n'era una expressió: molts artistes no signaven les seves obres, ja que l'art s'integrava als edificis per a contribuir a la realització de l'ideal col·lectiu.
En el mateix context, el concepte va servir per a explicar la sobirania «natural» dels caps d'estat (papes, reis i emperadors) que rebien llur autoritat ''[[deo gratias]]'' en ésser el cap temporal de la comunitat dels creients. La metàfora de Pau de Tars també justificava la posició desigual dels humans en la jerarquia: l'home havia d'acceptar acomplir el seu paper, segons els seus dons, com si fos part d'un cos. Si no ho fes, la societat no podria funcionar, tal com un cos amb dos caps i sense mans tampoc no ho podria fer. En conseqüència, la desigualtat era natural, normal i necessària.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Iglesia Ferreirós|nom=Aquilino|article=La realidad estatal catalana|publicació=Manuscrits|llengua=castellà|url=http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n13/02132397n13p123.pdf|volum=vol. 13|data=Gener del 1995|pàgines=134|citació=Los reyes pudieren conservar así la imagen del cuerpo místico pues según aquest imagen la cabeza manda y los miembros obedecen; concebido este mandar de la cabeza como resultado del ejercicio de su soberanía, se reforzaba la obligación de obediencia de los súbditos.}}</ref>
A partir del [[Renaixement]], de mica en mica l'individu va començar a emancipar-se de la noció de col·lectivitat medieval i la idea de la igualtat de cada humà va desenvolupar-se. La [[Il·lustració]] va confirmar aquesta tendència que va culminar en diverses revolucions als segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XIX|XIX]] i enllà, en els principis de la [[Revolució Francesa]] "[[llibertat, igualtat, fraternitat]]" i finalment en les consecutives declaracions dels [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà|Drets de l'Home i del Ciutadà]] fins a la [[Declaració Universal dels Drets Humans]] el [[1948]].
| |||